Sa dipendèntzia dae internet

-de Sarvadore Serra-

 

 

 

 

Sas retzas sotziales e sos  sistemas de messageria agradant a sos giòvanos,  ca sunt lestros e interativos. A los impreare, tando, est una cosa bona, bastet chi unu non pòngiat a un’ala sas atividades pròpias de una vida normale (istudiare o traballare, fàghere isport, a si disvagare, a essire cun sos amigos  o a si relatzionare cun sa famìlia). Una cosa diferente est cando s’abusu  de sas retzas sotziales  nche faghet istesiare sa pessone das sa vida reale, càusat ansiedade, mìnimat s’istima de sesi e faghet pèrdere s’autocontrollu.

Sas resones pro si marcare a Twitter, Facebook o Instagram sunt medas a beru: su de si fàghere bìdere dae sos àteros, su de afirmare s’identidade in intro de unu grupu, su de èssere collegados cun sos cumpàngios o  cuncambiare fotografias, vìdeos o mùsica. Pro parte sua, WhatsApp agiuat s’interconnessione, ca si podet controllare su chi faghent  sos àteros (si ant lèghidu su messàgiu chi lis amus imbiadu, si sunt in lìnia, a ite ora b’est istada s’ùrtima connessione).

Però una cosa est a impitare male sas retzas,  un’àtera cosa est a nd’èssere dipendentes. Su tèrmine “dipendèntzia  dae sas retzas sotziales”  no est atzetadu dae totu sos istudiosos, ca non figurat comente tale (pro como) in sas classificatziones psichiàtricas. De seguru si podet faeddare de dipendèntzia  cando b’at  una pèrdida de controllu, un’assorbimentu  a livellu mentale, un’alteratzione grave in su cumportamentu de cada die. Sa pessone  chi tenet una dipendèntzia si godit sos profetos  de sa gratificatzione immediada, però non parat fronte a sas cunseguèntzias negativas chi bi podent èssere in su tempus longu. S’abusu  de sas retzas sotziales  podet agiuare  s’isulamentu, su rendimentu bassu, sa mancàntzia de interessu pro sas àteras cosas e fintzas su cambiamentu in su modu de fàghere (pro nàrrere, s’irritabilidade), gasi comente sa sedentariedade o sas alteraziones de su sonnu.

Sa dipendèntzia si cunsòlidat cando b’at custos sìntomos:  un’impreu abusivu sena controllu; crisi de astinèntzia (ansiedade, depressione, annervosamentu) si b’at una pèrdida temporànea de connessione; netzessidade semper prus manna de aumentare su tempus de connessione). In custos  casos su sugetu mustrat ansiedade  pro sas retzas sotziales,  e si produit  unu flussu  de transrealidade chi s’assimìgiat a s’esperièntzia  de sas drogas. Est a nàrrere, b’est s’efetu botza de nie, in su sensu chi sos problemas si ispàinant a totu sos campos de sa vida de sa pessone (salude, famìlia, iscola/traballu e relatziones sotziales).

Duncas, a si connètere a sas retzas cada bia chi est possìbile, a si pònnere in internet comente prima cosa cando unu si pesat e comente ùrtima in antis de si corcare, a  minimare su tempus de sas cosas chi si faghent semper (comente mandigare, dormire, traballare o istare in famìlia) cunfìgurant  su profilu de unu giòvanu dipendente dae sas retzas sotziales. Prus chi non su nùmeru cuncretu de oras de connessione, su fatore determinante est su gradu  de interferèntzia negativa in sa vida de cada die.

B’at pessones prus vulneràbiles  a sas dipendèntzias. Si est a beru chi sas retzas sunt a disponimentu de totus, petzi calicunu tenet problemas de abusu. In cuncretu, sos giovaneddos sunt unu grupu in perìgulu, ca punnant a tènnere sensatziones noas e sunt sos chi si connetent de prus a  internet, a parte su fatu chi tenent prus cunfiàntzia  cun sas tecnologias noas.

A bias b’at caraterìsticas de sa personalidade  o istados emotivos  chi aumentant  sa vulnerabilidade psicològica: sunt s’impulsividade, su malistare emotivu, s’intolleràntzia a sos istìmulos  negativos, tantu fìsicos (dolores, insònnia o istrachidùdine) comente psìchicos (dispragheres, oriolos o responsabilidades),  su de chircare in manera esagerada  sas emotziones fortes.

B’at fintzas situatziones chi sa dipendèntzia dae sas retzas sotziales  presuponet unu problema clìnicu chi bi fiat in antis: su de  èssere tropu cuvardos, su de  tènnere pagu istima de sesi, su refudu de s’aspetu fìsicu pròpiu, sa depressione o s’iperatividade. In custos casos s’abusu de internet est comente su fumu chi iscòviat s’esistèntzia  de unu fogu prus o mancu probianu (unu problema de personalidade o unu disturbu mentale).  E tando est a custu problema chi tocat a bi pònnere remèdiu.

Àteras bias si tratat de pessones chi non sunt cuntentas de sa vida issoro o tenent mancàntzia de afetu, e tando chircant de prenare custu bòidu cun unu mundu imaginàriu. In custos casos internet o sas retzas sotziales  funtzionant comente una pròtesi tecnològica chi agiuat sa fua dae sa vida reale o su megioru de s’istadu de ànimu.

In fines, e a bandas de sa vulnerabilidade psicològica chi bi podet èssere in antis, s’abusu de sa retzas sotziales  podet incausare una pèrdida de abilidades in s’intercàmbiu personale (sa comunicatzione cara a cara si imparat cun sa pràtica), cun una casta  de analfabetismu relatzionale, o cun sa creatzione  de relatziones sotziales farsas.

 

Ligàmenes: https://elpais.com/tecnologia/2018/04/06/actualidad/1523003059_867092.html

https://it.wikipedia.org/wiki/Dipendenza_da_Internet

https://en.wikipedia.org/wiki/Internet_addiction_disorder

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*