Ossìgenu in Marte

    – de Sarvadore Serra –

Sos primos eroes de sa Terra sunt istados sos mìcrobos. Unos 2.700 milliones de annos a como s’ atmosfera at cumintzadu a ammuntonare ossìgenu produidu  dae sos tzanobatèrios chi istaiant  in sos otzèanos e fiant bonos a fàghere sa fotosìntesi. S’ossìgenu est istadu fundamentale pro s’essida a campu de sas formas de vida prus cumplessas, cumintzende dae sos primos animales, e como sustentat su tipu de metabolismu prus comunu in su pianeta.

Como, un’istùdiu nou faghet pensare chi in unos cantos tretos de Marte bi podet àere bastante ossìgenu pro fàghere campare unos cantos èsseres viventes terrestres. Vlada Stamenkovic, istudiosu de sa NASA, e unos cantos collegas de s’Istitutu Tecnològicu de Califòrnia ant isvilupadu unu modellu chi càrculat  sa cantidade de ossìgenu chi si diat pòdere agatare,  in solutzione, in sas abbas salidas chi bi podent èssere  in unos cantos tretos  de su pianeta. Sos  sales presentes in custas mùrgias  faghent a manera chi s’abba abbarret lìchida a temperaduras suta de su zero. Cunforma a s’istùdiu, publicadu  in Nature Geoscience, unu  6,5% de totu su pianeta podet istrangiare, in sa crosta o a unos cantos tzentìmetros prus in bassu, cantidades de ossìgenu similares a sas chi in sa  Terra bastant pro fàghere campare unos cantos microbos e ispòngias.

Istùdios reghentes faghent pensare chi sos primos animales  esserent ispòngias, chi podent campare fintzas cando b’at pagu ossìgenu. Sos tretos de Marte in ue paret chi b’apat ossìgenu sunt subra de sos  50 grados de latitùdine a fùrriu de sos  polos. De sas missiones martzianas analizadas dae s’istùdiu, una ebbia at esploradu custas zonas: est sa missione Phoenix, chi at aterradu in su 2008 subra de sa chi podiat èssere astra.

In cussu matessi annu ant iscobertu in Marte unu lagu mannu de abba salida cuadu suta de s’astra de su polu sud. S’istùdiu nou  narat chi in cue  sa cuntzentratzione  de ossìgenu diat pòdere èssere  “arta” si b’at  unu cuntatu temporàneu cun sa crosta o si b’at bastante radiatziones pro chi s’ossìgenu e s’idrògenu  s’ischìrrient. Sos responsàbiles de su traballu  pensant chi custos resurtados  teòricos podent fàghere cumprèndere s’istadu de ossidatzione de unas cantas rocas martzianas e ìmplicant “chi b’at possibilidades  pro sa vida basada in s’ossìgenu in su pianeta  Marte comente est como e in àteros corpos  planetàrios gràtzias  a benas de ossìgenu alternativas a sa fotosìntesi”.

Víctor Parro, istudiosu de su Tzentru de Astrobiologia (CAB-CSIC), narat chi fintzas a como sa presèntzia de ossìgenu in Marte  “no l’ant carculada” pro neghe de sas cuntzetratziones bassas. Mancari si tratet  de un’istùdiu teòricu chi diat chèrrere cunfirmadu  cun mesuras  reales, s’istudiosu ponet in craru chi “custos modellos faghent cumprèndere sa parte chi podet tènnere su O₂ sortu siat in sa respiratzione de sos  microorganismos siat in s’ossidatzione de sos metallos”.

“Sos microorganismos non tenent bisòngiu de O₂ pro alenare”, narat, “però s’ossìgenu moleculare permitit de otènnere prus energía in sos protzessos  de respiratzione e sa presèntzia sua in Marte in cuntzentratziones adeguadas aumentat sa posibilidade  de metabolismos noos e prus funtzionales. “Pro nàrrere,  diat permìtere s’esistèntzia de batèrios comente sos chi s’agatant in su  riu Tinto [Huelva], chi òssidant su ferru de sa  pirite pro otènnere energía. E una cosa chi in Marte est abundante est su ferru”, crarit.

 “Sos  autores narant cales sunt sos organismos terrestres chi podent campare in cuntzentratziones bassas meda de ossìgenu sortu in abba (chi sunt, basicamente, tzertas castas  de batèrios e sas ispòngias), e congruint narende  chi sas cuntzentratziones de ossìgenu chi càrculant  chi bi podent èssere  in sas mùrgias martzianas diant èssere bastantes  pro chi custos organismos podant campare in Marte oe”, crarit Alberto González Fairén, istudiosu  de su CAB e de sa  Universidade Cornell.

Ligàmenes: https://elpais.com/elpais/2018/10/22/ciencia/1540220139_271022.html

https://www.nature.com/articles/s41561-018-0243-0

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*