Ite est sa sìndrome de Asperger

de Sarvadore Serra

Sa sìndrome d’Asperger est unu disturbu generalizadu de s’isvilupu caraterizadu, comente àteras formas  de autismu, dae dificultades importantes in s’interatzione sotziale e in sa  comunicatzione non verbale, in pare cun   ischemas limitados e repititivos de cumportamentu e interessos.

Est su disturbu prus lèbiu de s’ispetru autìsticu e si diferèntziat dae sos àteros de custa casta ca non b’at istentu a imparare a   faeddare e non b’at dèficit intelletuale. Mancari sos dutores no nde tèngiant contu  pro sa diàgnosi, sunt frecuentes una mancàntzia  de abilidade fìsica e un’impreu atìpicu de su limbàgiu.  Sos sinnos, a su sòlitu,  cumintzant in antis de sos duos annos de edade e a s’ispissu durant pro totu sa  vida.

A custa sìndrome l’ant dadu custu nùmene pro more de sos istùdios fatos in su 1944   dae su pediatra austrìacu Hans Asperger, in ue issu at descritu sos pitzinnos  chi lis mancat sa comunicatzione non verbale, tenent un’ empatia limitada e sunt fisicamente pagu abistos. Custos istùdios sunt essidos a campu petzi in su 1981,  pro more de sa  psichiatra britànica Lorna Wing, chi at bogadu a pìgiu su cuntzetu modernu  de   sìndrome de Asperger. Issa at fatu una diàgnosi normalizada a cumintzos de su  1990. In su 1991 est cumintzadu unu perìodu de divulgatzione, cando sa  psicòloga tedesca Uta Frith at traduidu in inglesu sos istùdios de Asperger.  Pustis, custos istùdios ant tentu una   cobertura mediàtica manna.

Sa càusa o sas càusas pretzisas de custa sìndrome non si connoschent. Comente pro sos àteros disturbos  de s’ispetru autìsticu, si pensat a cumponentes genèticas, però non b’at nudda de seguru. Si pensat chi fintzas sos fatores ambientales tèngiant s’importu issoro.   Sos istùdios neurològicos ant mustradu caracterìsticas  in su funtzionamentu de su cherbeddu chi orìginant dèficit seletivos de empatia.

Non b’at una cura ùnica: a pustis de sa diàgnosi tocat a sighire unu mètodu multidisciplinare. Sa resessida de sos interventos  benit male a la valutare ca sos datos sunt pagos. Sas  terapias cumportamentales punnant a megiorare sas situatziones ispetzìficas: pagu capatzidade de comunicatzione, rutine ossessivas e repititivas, mancàntzia de abilidade fìsica. Sos interventos podent èssere  s’allenamentu a sas abilidades sotziales,  sa terapia cognitiva cumportamentale, sa terapia fìsica, sa terapia de su limbàgiu, sa formatzione de sos babbos e de sas mamas, sena contare sas meighinas pro sos problemas assotziados comente s’ ansiedade. Su prus de sos pitzinnos  megiorant cando si faghent  mannos, ma sas dificultades  sotziales  e de comunicatzione abbarrant. In prus, sas pessones  cun s’Asperger sunt vulneràbiles a medas de sos  disturbos de s’umore, mescamente s’ansiedade e sa depressione.

In su 2015, unos 37,2 milliones de pessones  in totu su mundu teniant custa sìndrome.

B’at galu cuntierras medas, in mesu de sos istudiosos, subra de sa valutatzione de custu disturbu. Unos cantos sientziados, comente Simon Baron-Cohen, s’ant pregontadu si s’Asperger  no est mègius a lu cunsiderare comente una diferèntzia, e non  comente una disabilidade chi cheret tratada o curada. Sas limitatziones paralizantes, mescamente in sa sotziedade, difatis, sunt assotziadas cun una singularidade  chi a bias est istraordinària. E, a pàrrere de unos cantos istudiosos, medas pessonàgios famados de eris e de oe  diant mustrare  caraterìsticas medas  de custa sìndrone, comente, pro nàrrere,  s’interessu in unu campu ebbia e  problemas in sas relatziones sotziales. In mesu de custos bi diant èssere Isaac Newton, Albert Einstein, Charles Robert Darwin, Wolfgang Amadeus Mozart, Alfred Joseph Hitchcock, Michelangelo Buonarroti, Steven Allan Spielberg, George Orwell

Su 2006 l’ant decraradu Annu Internatzionale de sa Sìndrome de Asperger, pro festare  in su matessi  annu sos 100 annos  dae sa nàschida de Hans Asperger e sos 25 annos dae su mamentu chi sa  psichiatra Lorna Wing at fatu connòschere custu disturbu a su mundu.   Dae su 2007, su  18 de freàrgiu est   sa  Die Internatzionale de Asperger, pro ammentare sa nàschida  de custu sientziadu.  

Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_d%27Asperger

https://it.wikipedia.org/wiki/Sindrome_di_Asperger

http://aspierina.giaki.org/personaggi-famosi-con-la-sindrome-di-asperger/

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com