Istùdios noos pro sa leutzemia in Catalugna

– de Sarvadore Serra –

 

Una casta de carta geogràfica bene fata, in ue, in càmbiu de tzitades, rios e montes, sunt inditados a distintu  sos  genes ativos o inativos e sas regiones  chi los controllant. Est su  traballu fatu dae unos cantos istudiosos catalanos,  chi  permitit de cumprèndere sa leutzemia in su livellu suo  prus ispetzìficu.

Sos resurtados de custu traballu los ant publicados in sa  rivista “Nature Medicine” . B’ant leadu parte  51 istudiosos, cun sa ghia  de s’IDIBAPS (Institut d’investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer – Istitutu de istùdios  biomèdicos August Pi e Sunyer ). S’iscuadra  l’at ghiada Iñaki Martín-Subero, capu de su  Grupu de Chirca in Epigenòmica Biomèdica de s’IDIBAPS e professore assotziadu de s’Universidade  de Bartzellona.

In cuncretu, s’ogetu de s’istùdiu est istadu  sa leutzemia linfàtica crònica, su tipu prus comunu. Pagos annos a como  su matessi grupu de istudiosos aiat publicadu sa secuèntzia  de su genoma, ma como at fatu unu passu a in antis.

E unu passu non cheret nàrrere petzi un’aprofudimentu, ma  totu unu càmbiu de orientamentu  in sa chirca  subra de su cancru. In sos ùrtimos annos  sos istùdios subra de sa leutzemia  e de àteros tipos de cancru  si sunt focalizados  in  s’anàlisi moleculare de unu bìculu ebbia de informatzione. Custu daiat una visione partziale. Cun s’istùdiu nou b’at unu cambiamentu ispetaculare, a su chi narat Elías Campo, diretore de s’IDIBAPS e coautore de su traballu:

“Custu est unu traballu sena pretzedentes in s’istùdiu  genòmicu de su cancru e mustrat s’importàntzia  de integrare bìculos diferentes  de informatzione  moleculare pro cumprèndere mègius  sa maladia.”

S’istùdiu, duncas, pertocat s’epigenoma, chi andat prus a in antis  de sa secuèntzia de sos genes –chi diat èssere su genoma—e tenet in contu  cambiamentos chìmicos  chi controllant  si unos cantos genes s’espressant  o nono  e cando lu faghent. S’epigenoma si podet alterare  pro cunditziones ambientales  o situatziones vitales  diferentes meda. Narat Iñaki Martin-Subero:

“A connòschere sa secuèntzia  de su genoma non bastat  pro ischire comente funtzionat; pro connòschere sas funtziones suas  e sa regulatzione sua bi cheret  s’anàlisi integrativa de elementos epigenèticos medas.”

In prus, sos istudiosos ant cunfrontadu sa mapa de sa leutzemia cun sa  mapa de sas tzèllulas  sanas. In custa manera ant sebertadu  sos tretos  in ue si produint  cambiamentos funtzionales. Custu at a permìtere de fissare  obietivos potentziales  pro isvilupare terapias noas.

Tres annos de càrculos informàticos

Pro fàghere s’istùdiu ant collidu unu muntone de datos. Pustis, sa tarea fiat a los analizare per integrare sos elementos informativos  e bogare a pìgiu resurtados de importu. Pro elaborare sos datos  si sunt fatos agiuare  dae su  Centre de Supercomputació de Barcelona. Nointames sa potèntzia manna de su superelaboradore Mare Nostrum, b’at chertu tres annos mannos de anàlisi informàtica pro cumpletare sa mapa funtzionale de sa leutzemia.

Però nde baliat sa pena. Difatis ant identificadu giassos chi in antis definiant  “ADN arga” –junk DNA–, a sos cales  no atribuiant peruna funtzione e chi imbetzes tenent unu rolu de importu. Si sunt abbigiados fintzas chi, in giassos mannos  chi cunsideraiant desertos, sas leutzemias  creant  una infrastrutura moleculare ativa a beru. Renée Beekman, chi faghet parte de s’IDIBAPS e est sa prima firmatària de s’artìculu, faghet custu paragone: “In ue in antis b’aiat unu desertu, sas tzèllulas de su cancru creant nùcleos industriales”.

Però custos cambiamentos moleculares los produint petzi tres famìlias de proteinas. Iñaki Martín-Subero insistit  in sa cumparatzione  cun su territòriu  e cun sas mapas:

“Sighende cun sa metàfora, si podet nàrrere  chi petzi  tres impresas s’incàrrigant de fraigare  e mantènnere totu sos nùcleos industriales.”

Custu diat simplificare sa chirca de tratamentos noos, ca si diat tratare de s’interessare petzi de custas tres famìlias de proteinas. E sunt giai isvilupende meighinas  chi las diant pòdere inibire. L’obietivu finale est  a fàghere torrare in palas  sas alteratzones funtzionales de  sa leutzemia. Pro como, permitit de connòschere mègius sa maladia e podet servire a megiorare sa  calidade de vida de sos malàidos.

 

Ligàmene: http://www.ccma.cat/324/desxifren-com-funciona-el-genoma-de-la-leucemia-i-obren-la-porta-a-noves-terapies/noticia/2856324/

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com