Su Paisu Bascu, limba e literadura.

– de Sarvadore Serra –

 

 

 

Su Paisu Bascu (in bascu: Euskal Herria, ‘paisu de limba basca’) includet sos territòrios  chi currispondent pagu prus o mancu a s’àrea linguìstica basca in tempos istòricos. Sa bandera identificativa de su pòpulu bascu est sa ikurriña. In su tempus presente custos territòrios s’agatant in parte in s’Istadu ispagnolu e in parte in s’Istadu frantzesu, e tenent grados de autonomia diferentes meda. Non b’at peruna entidade amministrativa reconnota chi pertochet sa totalidade de Euskal Herria.

Su Paisu Bascu òcupat una superfìtzie de 20.664 km² in s’ala de ponente de sos Pireneos, in su mare Cantàbricu (gulfu de Biscàglia). Tenet un’idioma suo, su bascu, e una populatzione  de unos  tres miliones de abitantes, chi duos milliones e mesu tenent sa tzitadinàntzia ispagnola e su restu sa tzitadinàntzia frantzesa. Est formadu dae 7 territòrios o provìntzias (in  bascu lurralde, plurale lurraldeak): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, e Zuberoa. In manera ufitziosa, mancari no ufitziale, Vitoria est sa capitale de sa  comunidade autònoma de su Paisu Bascu e Pamplona est cunsiderada sa capitale istòrica.

Sa limba basca la faeddant galu in manera abituale in unas cantas regiones, mescamente in  Guipúscoa, in sa parte orientale de Biscàglia, in su nord de Navarra e in parte  de su Paisu chi istat suta de s’amministratzione frantzesa. In àteros giassos su castiglianu  o su  frantzesu sunt intrados in parte de su bascu. Oe in die su bascu est limba ufitziale in sa  comunidade autònoma de su Paisu Bascu e in partes de sa comunidade forale de Navarra; però non tenet reconnoschimentu ufitziale in sas regiones suta de s’amministratzione frantzesa.

Limba basca

             Su bascu (euskara o, cunforma a sos dialetos, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), est una limba isulada (sena relatzione  cun peruna famìlia linguìstica connota). Lu faeddant, in su tempus presente,  in su prus  de sa comunidade autònoma de su Paisu Bascu e parte de sa Navarra (in Ispagna) e in su  Paisu Bascu de su Nord (dipartimentu de sos Pireneos atlànticos, Aquitània, in Frantza). Est s’única limba preindoeuropea in Europa.  In antigòriu, s’àmbitu linguìsticu suo  interessaiat totu s’Aquitània, la Rioja, sos Pireneos aragonesos e  parte de sos Pireneos catalanos.

Calicunu pansat chi unas cantas paràulas chi li sunt pròpias protzedint dae s’edade de sa pedra, ca derivant dae sa paràula haitz, ‘pedra’:

aizto o ainzto, ‘gurteddu’

aizkora, ‘istrale’

Àteros tenent dudas subra de custa etimologia, e cunsìderant sa possibilidade  chi sa  forma primitiva de sa paràula haitz esseret *anetz o *anitz. S’esempru de sa paràula aizkora a su sòlitu lu cuntestant  cun su fatu chi est probàbile fintzas  chi bèngiat  dae su latinu asciola, ‘istrale minore’.

Si creet chi sa limba de sos bascos (su protobascu, orìgine de su bascu de como) b’esseret in antis de s’essida a campu de sas limbas  indoeuropeas in Europa, e esseret ispainada in totu sa  penìsula Ibèrica, e in totu Europa.

Mancari chi fintzas a pagu tempus a como, in sa parte meridionale,  s’euskera s’agataiat in una situatzione crìtica (cando bi fiat sa ditadura franchista fiat probidu a lu faeddare in tzertos logos e non si podiat impitare in iscola) a bellu a bellu sa situatzione at cumintzadu a megiorare. Belle gasi, in sa parte setentrionale de sos  Pireneos b’at giassos in ue est torrende in palas.

Luca Cavalli-Sforza narat chi b’at una relatzione possìbile, siat linguìstica siat genètica, intre sos giaponesos e sos bascos, ligada a s’antighidade de s’orìgine  e a s’isulamentu mannu  de custas duas populatziones. E b’at fintzas sa teoria de Jaime Martín, istudiosu de s’Universidade Complutense de Madrid, su cale narat chi su bascu tenet simigiàntzias meda cun su dogòn, un’idioma africanu chi si faeddat in su Mali. Ma sa cosa prus lògica est a relatzionare su bascu cun su grupu de sas limbas ibèricas, pro cumparatzione  fonètica cun  tàulas de prumu intagiadu agatadas  s’insediamentu ibèricu de Ullastret.

 

Situatzione de sa limba basca

 

Su pòpulu bascu tenet s’idioma suo pròpiu, su bascu (a parte  s’ispagnolu  e su frantzesu in sos Istados rispetivos). Bi sunt fintzas, in manera minoritària, su gascone e su romaní,  faeddados dae unos cantos  gitanos autòctonos.

Oe in die, belle totu sos bascos faeddant sas limbas istatales rispetivas (ispagnolu e frantzesu). In totu su Paisu Bascu su tres unu de sos tzitadinos, pagu prus o mancu, faeddant in bascu.

In su giassu de Baix Adur, chi includet sas populatziones  labortanas de Baiona o Anglet su gascone (dialetu de s’otzitanu) est sa limba traditzionale (su bascu chi si faeddat como est istadu introduidu in su  sèculu XIX pro more de sa migratzione de sa populatzione bascòfona de s’internu). Pro custa resone, custu giassu est cunsideradu dae sos otzitanistas  comente parte  de  Gascunya , e in su tempus presente est una zona trilìngue.

Sa populatzione chi faeddat in bascu est aumentende, gràtzias a sa coufitzialidade de sa limba  in sos tres territòrios  de sa comunidade autònoma de su Paisu Bascu, a s’agiudu chi li dant sas istitutziones  e a sa presèntzia in su sistema educativu. In  Navarra su bascu tenet cunsideru  de limba pròpia in pare cun su castiglianu, mancari non siat coufitziale in totu su territòriu. In su Paisu Bascu de su Nord no est ufitziale ma l’imparant in sas iscolas.

 

Literadura basca

Sa literadura basca est sa literadura fata in  bascu in su territòriu de sas 7 provìntzias de su Paisu: Biscàglia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, e sas tres de Iparralde.

Sa literadura populare orale est rica meda; sa literadura iscrita, in càmbiu, est essida a campu a tardu , e in su primu tempus no nche colaiat s’àrea  geogràfica de Bascònia. In prus, est istada pro tempus meda iscantigheddada in dialetos (sos mègius comente traditzione literària sunt istados literària su  labortanu, su guipuscoanu, su biscainu e su suletí).

Sos testos literàrios prus antigos  sunt bìculos de càntigos chi faeddant de sas cuntierras de sos  sèculos XIV e XV, e su  vocabulàriu de Picaud de su sèculu  XII.  Però in sas  Glosas Emilianenses (sèculu X) essint a campu sos primos testos cumpletos  in  euscara. In mesu de sos chi si sunt sarvados, bi sunt sos chi faeddant de sa derrota de  Pedro de Avendaño, e de sa postura de fogu in Arrasate (Mondragón). Dae su càntigu de Basajaun Bereterretxe’tar, chi faeddat de s’assassìniu de unu giòvanu, nos podimus fàghere un’idea de comente depiant èssere òperas medas  chi sunt andadas pèrdidas. Càntigos antigos medas si sunt sarvados gràtzias  a Esteban Garibai (1533-1599), sìndigu de Arrasate e cronista reale, in su Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España (1571). Pro parte sua, s’umanista frantzesu François Rabelais at publicadu in su Gargantua (1534) arresonadas  in  euscara.

Su primu libru publicadu in bascu est istadu Lingua Vasconum Primitiae de Bernard Etxepare, in su 1545. Bi nd’at un’esemplare ebbia collidu in sa  Biblioteca natzionale  de Parigi. A su chi si podet cumprèndere  dae su pàrrere  de sos cuntemporàneos, non fiat  apretziadu meda ca teniat sa mètrica populare  de su bertsolarismu. Sos versos los ant musicados, in s’agabbu de su sèculu XX, Benito Lertxundi, Xabier Lete e su grupu Oskorri, cunvertendeˑlos in cantzones populares. Como custas poesias ant logradu, si podet nàrrere, sa dinnidade de innu in sos setores de sa cultura euskaldun , e las  cantant  in totu sas manifestatziones  culturales e populares.

Custos sunt sos caràteres printzipales de sa literadura basca:

  • Est frutu de una limba sena ufitzialidade ne unidade: su de èssere nàschida in una comunidade de faeddadores gasi reduida at tentu un’impatu forte in sa literadura iscrita, mescamente a mesura chi s’istòria avantzat e sas làcanas de sas limbas e de sos pòpulos si faghent prus cunfusas. S’istòria de sa limba basca narant chi est s’istòria de sa supravivèntzia sua e de unu pòpulu, cosa chi at a sinnare totu sos autores, chi poniant in pare cun sa temàtica religiosa s’impinnu pro su bascu, una colunna chi a fùrriu suo ant a operare movimentos diferentes.
  • Est nàschida in intro de Istados chi sas limbas issoro sunt romànicas: su Paisu Bascu s’agatat in intro de Istados chi fiant sos tzentros culturales e polìticos de s’Otzidente, e faghiant a bìnchidas de pare pro èssere sos mègius depositàrios de sa traditzione latina. Duncas custu pòpulu, chi at mantesu su faeddu suo antigu, at retzidu s’influèntzia latina, chi s’est riflètida mescamente in s’iscola de Sara e de àteros autores religiosos de su tempus, pro more de sos mentovos de autores clàssicos e cristianos chi faghiant in sos testos issoro in prosa.
  • At tentu comente finalidade printzipale s’insinnamentu religiosu: su padre Barandiarán (comente contat Martín Ugalde in sa Sìntesi de s’istòria de su paisu Bascu o Barandiarán etotu in s’òpera sua Òmine Primitivu in su Paisu Bascu) faeddat de sa cristianizatzione radadia de su pòpulu bascu, narende chi in Navarra puru, finas a su sèculu XX, b’aiat galu credèntzias paganas in idiosincrasia cun sas credèntzias cristianas. Est custa sa resone de s’insistèntzia de sa Crèsia catòlica catòlica pro cristianizare e fàghere connòschere su catechismu a su pòpulu impitende su bascu (a pustis de sa Contrariforma).
  • Sa poesia at tentu semper prus importu de sa prosa: gasi est istadu pro su prus de sos idiomas, ca sa prosa cheret unu letore, est a nàrrere, gente alfabetizada chi la leghet. Est pro custu chi, comente in àteras literaduras, sunt medas sos càntigos connotos dae su pòpulu.
  • Pagu difusione de s’imprenta: a diferèntzia de àteras limbas, a su chi paret, sas tipografias pro tempus meda ant traballadu pagu, a su puntu chi òperas non religiosas comente Peru Abarca las ant trasmissas cun manuscritos fintzas a s’agabbu de su sèculu XVIII. Non s’ischit de pretzisu pro ite est acuntèssidu custu; calicunu faeddat de una tzensura, siat in Frantza siat in Ispagna, in sos sèculos a pustis de su scisma de Otzidente; àteros narant chi sas autoridades no nd’intendiant sa netzessidade, e preferiant àteros mèdios.
  • S’istùdiu de custa literadura est bastante reghente: a parte, forsis, su casu de Oihenart,  finas a su sèculu XIX non b’at àpidu perunu autore chi si siat interessadu de sa literadura in limba basca. Ma in sos ùrtimos annos s’iscoberta de sos mauscritos de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin e Lazarrraga (2004) ant revolutzionadu totu as connoschèntzias, mescamente pro su chi pertocat sa literadura medievale.

 

Ligàmenes:

https://salimbasarda.net/ateras-limbas/finas-su-bascu-chi-est-prenu-de-dialetos-at-sa-limba-comuna-sua/

https://salimbasarda.net/ateras-limbas/ma-seuskera-una-limba-africana-est/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_Basc

https://it.wikipedia.org/wiki/Paese_basco

https://en.wikipedia.org/wiki/Basque_Country_(greater_region)

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*