S’idioma vènetu

de Sarvadore Serra

Su vènetu est un’idioma romànicu chi si faeddat, cun variedades dialetales diferentes, in Vènetu, Trentinu e Venètzia Giúlia (Itàlia), in sas costas de Croàtzia (costa Dàlmata), in Mèssicu (in sa tzitade de Chipilo), in su munitzìpiu de Fertília,in Sardigna (a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale si bi sunt istabilidos 400 esiliados istrianos de Pula posca de s’assinnatzione  de s’Ístria a sa Iugoslàvia ) e in Brasile (in sos Istados de Rio Grande do Sul e de Santa Catarina). Nche l’ant giutu a custos ùrtimos paisos sos emigrados de su Vènetu. Però in Rio Grande do Sul su vènetu l’ant imparadu e l’impitant fintzas  àteras pessones: pro nàrrere, su primu ditzionàriu de talian (o vêneto brasileiro) l’at publicadu  unu polacu.

Su 28 de martzu del 2007 su vènetu est istadu reconnotu limba  ufitziale  dae su Cussìgiu Regionale Vènetu cun sa lege de “tutela e valorizatzione de sa  limba e de sa cultura vèneta” aprovada dae belle  totu sos partidos  de guvernu  e de opositzione.

Sos dialetos printzipales de su vènetu sunt:

  • Vènetu-tzentrale (Pàdova, Vicenza, Rovigo)
  • Venetzianu (Venètzia e tzitades probianas)
  • Veronesu (vènetu otzidentale)
  • Trevisanu (Trevisu, e Marca Trevigiana a probe de su venetzianu),
  • Conellanesu (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene e Montebełuna/Montebelluna)
  • Feltribellunesu (vènetu setentrionale)
  • Trentinu (vènetu otzidentale in transitzione cun su       lombardu, faeddadu in su Trentinu)
  • Vènetos de mare (agrupados comente vènetu orientale, contende s’istrianu, su triestinu o su bisiacu)

Custas variedades tenent belle  sas matessi istruturas morfosintàticas. Pro nàrrere,  b’est su  pronùmene clìticu obligatòriu in dae in antis de sos verbos in sa segunda pessone singulare o in  sa tertza sing/plur: «Giorgio el vien» (Giorgi benit), «I veci i parla» (sos betzos faeddant), «ti te parli/parla» o «ti ti/tu parla» (tue faeddas)

Custos pronùmenes non sunt petzi  pronùmenes addopiados, ma tenent “caràtere distintivu” ca sunt issos, e non sas  terminatziones verbales, chi detèrminant su sentidu  de sa frase: «el sente ←> i sente» (=intendet/intendent) o «te parlavi ←> parlavi» (=faeddaias/faeddaiais) e «el canta ←> i canta» (=cantat/cantant). Pro custu, in carchi casu e in carchi variedade, sas vocales finales de su  verbu podent  iscumpàrrere «el sent, i sent» o si podent iscambiare «te parlavi = te parlava»

Imbetzes, in piemontesu, milanesu e italianu, su sentidu de sa  frase si basat semper  in sas  terminatziones verbales. Pro nàrrere,  piem. «a canto ←> a canta», mil. «el canta ←> canten», it. «canta ←> cantano» (=sar. cantat/cantant)…

Fintzas su lèssicu tenet paràulas medas cumpartzidas  dae totu  sas variedades vènetas, mancari, est craru, b’apat  unas cantas paràulas o formas diferentes: «fogołar/larìn», «ceo/cenin/picenin», «el xe / l’è», «ła xe / l’è», «el ga / l’à», «ła ga / l’à», «i gavéa / i avéa/i véa», «magnémo/magnòn/magnén»…

Su prus de su lèssicu, in càmbiu, tenet petzi diferèntzias de pronùntzia: pro nàrrere, «gato/gat», «saco/sac», «fero/fer», «magnar/magnare», «vardar/vardare», «nasion/nazion/nathion», «verxo/verzo/verdho» … e fintzas «la scala /’a scàea», «sorela/sorèa» (a s’ispissu  unificadas cun sa  L-truncada (Ł, ł) “ła scała” e “soreła”).

Su vènetu setentrionale tenet sos interrogativos in finale de frase (Fàtu che? Sítu chi?) cando chi in sas àteras variedades sos interrogativos finales si podent impitare petzi  pro dare  ènfasi.

In vènetu b’at fintzas un’interrogativu bòidu cun valore de esclamatzione: «Vùto ndar?!» (A ue cheres andare!), «Vùtu far?!» (Ite cheres fàghere!)

Su vènetu tenet formas  verbales interrogativas ispetzìficas pro sas pregontas diretas de 2a singulare «Dì(xi)tu par davero?, Sìtu/Sìto ‘ndà?, Gatu/Ghèto visto?, Pàrli(s)tu/Pàrlito?» de 3a sing/plur. «Pàrleło? (3sing.m.) Pàrleła? (3sing.f.) Pàrlełi? (3plur.m.) Pàrlełe? (3plur.f.)» i de 2a plural «Parlèo/Parlèu?, Gavìo/Gavéu?»

Petzi in venetzianu e in sas tzitades prus mannas  custas formas mancant (comente in italianu) e si narat «Te disi par davero? ‘Te si ‘ndà? Ti ga visto?»; in venetzianu antigu, però, si impitaiant sas formas interrogativas (fastu? gastu? vostu?) chi galu  supravivent in sa tzitade de Chioggia.

Tocat a ammentare puru chi b’at paràulas cumpartzidas  petzi  dae su vènetu  e dae su  catalanu: «mé pare» (mon pare), «mé mare» (ma mare), «masa» (massa), «un goto de vin» (un got de vi)  – e bi nd’at una cumpartzida dae  vènetu, catalanu e sardu:  «net/neto» (sardu= netu, italià=pulito, castellà=limpio, català=net) – . Unos cantos istudiosos narant chi s’orìgine  genètica de su vènetu est prus a probe a su catalanu  chi no a s’italianu, ca ambas duas limbas protzedint  dae su galluibèricu.

In Grado e in su Vènetu tzentrale  si impitant sas formas metafonèticas, est a nàrrere cun oscuramentu  de vocale cando  sa paràula  agabbat  in -i: «vérde→virdi», «dotór(e)→duturi»: custas formas, chi medas cunsìderant  mortas o prus pagu importantes  ca sunt tropu diferentes  dae s’italianu (verdi/dottori), s’agatant fintzas  in àteras variedades e sunt istadas utilizadas meda  dae  Ruzante e Biagio Marin.

In vènetu b’est galu  su gènere nèutru de unos cantos  pronùmenes («questo») cun una forma diferente dae sa de su maschile («’sto qua»). Gasi etotu «parlo de queło» est diferente dae «parlo de queło là». Fintzas sas  formas nèutras com «par queła» sunt diferentes dae su feminile «par queła là»

Belle totu sas variedades de su vènetu sunt istadas utilizadas dae iscritores e poetas (in mesu de sos cales Ruzante, Goldoni, Zanzotto, Barbarani, Marin) o pro impreos ufitziales (su venetzianu de sa Serenìssima); però calicuna s’est ispainada  in logu istràngiu,  comente su  nord-trevisanu  (chi nche l’ant giutu  dae Segusino a Chipilo, Mèxic, e galu lu faeddant in cue),   o comente su misturitzu  de “vicentino” e bellunesu chi si faeddat  in Brasile, mancari tèngiat influèntzias de su portughesu e de àteros faeddos de su nord de Itàlia.

Su vènetu, comente limbas medas non reconnotas, galu non tenet una grafia ufitziale. Custas sunt unas cantas propostas:

“Manuale di Grafia Unitaria”, fatu dae sa Regione Vèneta cun sèberos gràficos diferentes

Sistema “Jegeye”, basadu in su critèriu de «una lìterera pro cada sonu»

“Parlade Venete Unificae” badada in su critèriu de «una forma iscrita pro cada grupu de pronùntzias alternativas».

Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo, petzi pro su dialetu vènetu feltribellunesu de sa regione de Segusino e de sa tzitade de Chipilo, basadu petzi subra de s’italianu.

Ligàmene: https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A8net

2 Cummentos

  1. Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?

  2. Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com