Sa limba ungheresa

– de Sarvadore Serra –

S’ ungheresu (  magyar nyelv ) est una limba ugrofìnnica chi si faeddat in Ungheria e in unos cantos Istados lacanàrgios. Est sa limba ufitziale  de Ungheria e una de sas  24 limbas ufitziales de s’Unione Europea . In foras de Ungheria la faeddant sas comunidades de ungheresos de Islovàchia, Ucràina otzidentale (Subcarpàtzia), Romania tzentrale e otzidentale (Transilvània), Sèrbia setentrionale (Vojvodina), Croàtzia  setentrionale,  Slovènia setentrionale (Regione de su Mur). La faeddant fintzas sos  disterrados ungheresos in totu su mundu, mescamente in Nord Amèrica (màssimu in sos Istados Unidos e Canada) e in Israele. Comente su  finlandesu e s’èstone, s’ungheresu faghet parte de sa  famìlia linguìstica uràlica, e sos parentes suos prus astrintos sunt su mansi e su khanty.

Sos ligàmenes linguìsticos  intre s’ungheresu  e sas àteras limbas uràlicas  los aiant giai notados in sos annos 70 de su 600,  e sa famìlia linguìstica etotu (chi dae tando l’ant naradu ugrofìnnica) l’ant individuada in su  1717; ma sa classificatzione de s’ungheresu  comente idioma  uràlicu/ugrofìnnicu e non turcu at sighidu a èssere matèria de cuntierra polìtica  in sos sèculos 18 e 19.

Su nùmene Ungheria diat pòdere èssere su resurtadu de unu cambiamentu fonèticu de ungrian/ugrian, e su fatu chi  sos islavos orientales si referint  a sos ungheresos comente qgry/qgrove (sg. qgrinŭ) paret chi cunfirmet custu.  Sa literadura currente amparat  s’ipòtesi chi benit  dae su nùmene de sa tribù turca Onogur (chi cheret nàrrere “deghe fritzas” o “deghe tribù”).

B’at medas currispondèntzias fonèticas regulares intre s’ungheresu  e sas àteras limbas ugrofìnnicas. Pro nàrrere, sa /aː/ ungheresa currispondet a sa /o/ khanty in tzertas positziones,  e sa /h/  ungheresa currispondet a sa /x/  khanty, cando chi sa finale ungheresa /z/ currispondet a  sa /t/  finale  khanty; o, fintzas, ungheresu ház [haːz] “domo” vs. khanty xot [xot] “domo”, e  ungheresu száz [saːz] “chentu” vs. khanty sot [sot] “chentu”.

S’ungheresu est sa limba ufitziale de Ungheria, e duncas est una limba ufitziale de s’ Unione Europea. Est fintzas una de sas limbas ufitziales de Vojvodina, e limba ufitziale de tres munitzipalidades  de Islovènia: Hodoš, Dobrovnik e Lendava, in pare cun s’ islovenu. Est reconnotu in manera ufitziale  comente  minoria o limba regionale in Àustria, Croàtzia, Romania, Subcarpàtzia in Ucràina, e Islovàchia. In Romania est una limba de minoria reconnota chi si impitat a livellu locale in sas comunas, tzitades e  munitzipalidades in ue su 20% de sa populatzione est etnicamente ungheresa.

In su 1533 s’imprentadore de Cracòvia Benedek Komjáti at publicadu su primu  libru in ungheresu impostadu in caràteres mòbiles, una tradutzione de sas Lìteras de Santu Pàulu intitulada Az zenth Paal leueley magyar nyeluen (ortografia moderna: Az Szent Pál levelei magyar nyelven).

Dea su sèculu 17 sa limba at cumintzadu a leare una  forma chi s’assimìgiat a sa de oe. Ant cumintzadu a essire a campu sos imprèstidos  tedescos, italianos e frantzesos. In su tempus de su  guvernu otomanu (1541 – 1699) sunt arribbadas unas cantas paràulas turcas.

In su sèculu 18 unu grustu de iscritores, mescamente Ferenc Kazinczy, ant cumintzadu unu protzessu de nyelvújítás (revitalizatzione linguìstica). Unas cantas paràulas las ant incurtziadas (győzedelem > győzelem, ‘triunfu’ o  ‘vitòria’); unas cantas paràulas  dialetales las ant ispainadas a livellu natzionale (e.g., cselleng ‘a si giogare’); unas cantas paràulas estintas las ant torradas a bogare a pìgiu (dísz, ‘frunimentu’); espressiones medas las ant  coniadas impitende sos sufissos derivativos; e ant sighidu galu àteros mètodos  pro  ispainare sa limba. Custu movimentu at produidu prus de  10.000 paràulas, chi medas si impitant a s’ispissu galu oe.

In sos sèculos 19 e 20 est aumentada s’ istandardizatzione de sa limba, e sas diferèntzias intre sos dialetos intercumprensìbiles ant minimadu semper de prus.

In su 1920 s’Ungheria  at firmadu  su Tratadu de Trianon, perdende su 71 pro chentu de su territòriu e, cun custu, su tres unu de sa populatzione etnicamente ungheresa: ma, pro bonaura, sunt resessidos a limitare  sos dannos, ca, comente amus naradu, sa limba tenet status ufitziale. nessi a livellu regionale, in Romania, Islovàchia, Sèrbia, Àustria e Islovènia

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_language

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*