Sa limba de su Madagascàr

-de Sarvadore Serra-

 

 

 

Su  malagasi   est una limba austronesiana  e est sa limba natzionale  de su Madagascàr. Su prus de sa gente  lu faeddat comente prima limba,  e gasi etotu faghent sas pessones de orìgine malagasi in àteras parte de su mundu.

Est s’idioma prus otzidentale de sa branca malaju-polinesiana   de sa  famìlia linguìstica austronesiana . Sa diferèntzia sua dae sas limbas africanas chi li sunt a curtzu  l’aiat notada in su  1708 s’istudiosu olandesu Adriaan Reland. Est ligadu  a sas limbas  malaju-polinesianas de  Indonèsia, Malèsia, e  Filipinas, e est galu prus a curtzu  a sas limbas baritu orientales chi si faeddant in su Bòrneu,francu pro sa morfofonèmica  polinesiana sua. Però, a su chi narat  Roger Blench (2010), sa prima forma  de limba faeddada  in  Madagascar podet dare chi teniat unu sustratu no  austronesianu.

Malagasi est su demònimu de Madagascàr, dae ue l’ant leadu  pro si riferire  a su pòpulu de su  Madagascàr in agiunta a sa limba sua.

Custa terra l’ant colonizada pro sa prima bia sos pòpulos austronesianos de s’ Àsia Marìtima Sudorientale chi fiant colados in su Bòrneu. Sas migratziones ant sighidu pro totu su primu millènniu, comente ant cunfirmadu sos istudiosos chi ant mustradu su ligàmene astrintu intre sa limba malagasi e su malesu antigu e su giavesu antigu de cussu tempus. A pustis de s’annu  1000 sos colonos austronesianos originàrios  si sunt ammesturados cun bantù, àrabos e àteros pòpulos.

Su malagasi tenet una traditzione de literadura orale, contos poèticos e legendas. Su prus connotu  est su poema èpicu natzionale  Ibonia, chi faeddat de un’eroe populare cun su matessi nùmene.

Su malagasi est sa limba printzipale de s’ìsula de Madagascàr. Lu faeddant fintzas sas comunidades malagasis de sas ìsulas de s’Otzèanu Indianu comente Réunion e Comoros. B’at disterrados chi faeddant custa limba fintzas in Frantza e in Quebec e, mancari prus pagu, in Bèlgiu  e in Washington, D.C..

Sa variante linguìstica de Merina est cunsiderada sa limba natzionale  de su Madagascàr. Est una de sas limbas ufitziales in pare cun su frantzesu, comente previdet sa Costitutzione de su  2010 chi at fatu nàschere sa  Cuarta  Repùblica. In antis, cun sa Costitutzione de su 2007, su malagasi fiat una de sas tres limbas ufitziales  in pare cun  su frantzesu e s’inglesu. Est sa limba de s’istrutzione  in totu sas iscolas publicas  fintzas a sa cuinta elementare, e abbarrat sa limba de s’istrutzione  in s’iscola superiore  pro sas pessones de istòria e limba malagasi.

Custa limba tenet una literadura iscrita chi nche torrat, forsis, a su sèculu XV. Cando sos frantzesos  ant fundadu Fort-Dauphin in su sèculu XVII, ant agatadu una forma de iscritura connota comente sorabe,  chi fiat impreada mescamente pro testos archeològicos e màgicos. Su manuscritu prus antigu chi si connoschet  cun custa iscritura  est unu vocabularieddu malagasi-olandesu, de su cumintzu de su sèculu XVII, chi Gabriel Ferrand l’at publicadu pro sa prima bia in su 1908, belle chi si pensat chi su sorabe  l’apant introduidu  in s’àrea sudorientale de su Madagascàr in su sèculu  XV.

Sas primas editziones bilìngues de testos religiosos  sunt sas de  Étienne de Flacourt, chi at fintzas publicadu su primu ditzionàriu. Radama I, su primu literadu de sa  monarchia Merina , mancari ligadu a sa traditzione àrabu-malagasi, in   su 1823 at seberadu su sistema latinu propostu dae David Jones e at cumbidadu sa London Missionary Society protestante a fundare iscolas  e crèsias. Su primu libru publicadu in caràteres latinos est istadu sa  Bìblia, chi in su 1835 l’ant bortada in malagasi sos missionàrios  protestantes britànnicos chi traballaiant in sos giassos de monte  de su  Madagascàr.

S’alfabetu malagasi modernu tenet 21 lìteras: a, b, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, r, s, t, v, y, z. Sas lìteras i e y rapresentant ambas duas  su sonu /i/ (sa y l’impitant  in s’agabbu de sa paràula, sa i in sos àteros casos).  Sa o si  pronùntziat /u/. Sas africadas /ʈʂ/ e /ɖʐ/ si iscrient tr e dr. Sa /ts/ e sa /dz/ si iscrient ts e j. Sa lìtera h a s’ispissu est muda. Totu sas àteras lìteras tenent essentzialmente sos valores IPA issoro. Sas lìteras c, q, u, w e x non si impitant  in sas paràulas traditzionales.

Mp e, a bias, nt podent èssere in su cumintzu de sa paràula, ma si pronùntziant /p, t/.

@ si impitat in manera informale comente una forma curtza  pro amin’ny, chi est una prepositzione  sighida dae sa forma definida, chi cheret nàrrere,  pro fàghere un’esempru, cun su.

Su malagasi cumpartzit meda de su vocabulàriu suo fundamentale cun sa limba ma’anyan , un’idioma de sa regione de su Riu Barito   in su Bòrneu  meridionale.  B’at fintzas imprèstidos  dae s’ àrabu,  dae sas  limbas bantù  (mescamente sa branca sabaki, dae ue benit su swahili), e, prus de reghente, dae sa frantzesu e dae s’inglesu.

Su primu ditzionàriu est su Dictionnaire de la langue de Madagascar de Étienne de Flacourt, publicadu in su 1658,  mancari in antis siant essidos a campu glossàrios iscritos  in àrabu-malagasi. Unu Vocabulaire Anglais-Malagasy l’ant publicadu in su 1729. Unu ditzionàriu malagasi–inglesu de 892 pàginas l’at publicadu James Richardson,  de sa  London Missionary Society , in su 1885. Mancari sos traballos publicados a pustis siant a su sòlitu prus minores, calicunu est istadu agiornadu pro registrare s’evolutzione  e su progressu  de sa limba, e b’at fintzas unu ditzionàriu bilìngue cun unu corpus de prus de  5 milliones de paràulas. Custas sunt sas publicatziones prus de importu:

  • Winterton, M. et al.: Malagasy–English, English–Malagasy Dictionary / Diksionera Malagasy–Anglisy, Anglisy–Malagasy. Raleigh, North Carolina. USA: Lulu Press 2011, 548 p.
  • Richardson: A New Malagasy–English Dictionary. Farnborough, England: Gregg Press 1967, 892 p. ISBN 0-576-11607-6 (Original edition, Antananarivo: The London Missionary Society, 1885).
  • Diksionera Malagasy–Englisy. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1973, 103 p.
  • An Elementary English–Malagasy Dictionary. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1969, 118 p.
  • English–Malagasy Phrase Book. Antananarivo: Editions Madprint 1973, 199 p. (Les Guides de Poche de Madagasikara.)
  • Paginton, K: English–Malagasy Vocabulary. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1970, 192 p.
  • Bergenholtz, H. et al.: Rakibolana Malagasy–Alemana. Antananarivo: Leximal/Moers: aragon. 1991.
  • Bergenholtz, H. et al.: Rakibolana Alemana–Malagasy. Antananarivo: Tsipika/Moers: aragon. 1994.
  • Rakibolana Malagasy. Fianarantsoa: Régis RAJEMISOA – RAOLISON 1995, 1061 p.

 

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Malagasy_language

https://www.youtube.com/watch?v=H8t_snz8B5A

https://www.youtube.com/watch?v=T8cLcztsDXY

https://www.omniglot.com/writing/malagasy.htm

https://www.theaustralian.com.au/news/health-science/dna-solves-riddle-of-how-indonesian-women-founded-madagascar-colony/news-story/0619889b9a3d1ab0f6cf208327cfbcc1?sv=397368d95e4a86061c911d3dc03342a6

https://it.wikipedia.org/wiki/Merina

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*