13.08.235 p.c. – Sa Crèsia ammentat a Ipòlitu màrtire, mortu in Sardigna iscrau “ad metalla”

In die de oe sa Crèsia ammentat a sant’Ipòlitu martire, antipapa, mortu in Sardigna in su 235 a pustis de Cristos. Naschidu in s’Asia Minore, fiat dotore de teologia, e fiat arribadu a Roma durante su pontificadu de Papa Zefirinu (197-2017). Contràriu a s’eresia monarchiana, aiat decretadu un’iscisma cando Callisto, ghia de cussu ordinamentu, fiat divennidu Papa in su 217. Sa cuntierra intre Ippolitu e Callistu aiat divididu totu sa Crèsia de tando. Finas cun sos àteros duos Papas, Urbano I e Pontzianu, su chimentu non fiat acabadu.
Ma cando divenit imperadore Massimunu su Tratze, sas persecutziones contra a sos cristianos si faghent prus crudas. Ambos, Ipòlitu e Pontzianu, los cundennant ad metalla,chi cheret nàrrere chi los imbiant in Sardigna a traballare che iscraos in sas minas de su Sulcis. In ie sos duos  capofatziones si addoviant e renessent a fàghere sas paghes, pro meressimentu mannu de Ipòlitu chi, pro non fàghere prus dannu a s’unidade de sa Crèsia, si umìliant in cara a su Papa legìtimu.
Calicunu annu a pustis, Ipòlitu lu interrant in Roma in sa data de su 13 de austu de su 236 o 238 chi dae tando divenit sa die chi sa Crèsia regordat paris siat a Ipòlitu che a Papa Pontzianu, protagonistas de s’unidade de sa crèsia catòlica in s’època anteposta a su Contzìliu de Nitzea. Fatos e personàgios in ue sa Sardigna est una terra giai connota comente presone, ma in ue su disterru de sos padres de sa crèsia faghet a manera chi su cristianesimu si illàdiet semper de prus.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*