de Anzelu Canu 
In Itàlia càpitat a s’ispissu chi s’arresonu de s’amparu de sas limbas boghet conca petzi cando sa limba in perìgulu est… s’italianu!
Est tando chi una parte de polìticos e de professores universitàrios chistionant de deretos, de tutela e de normativas europeas; est tando chi sunt bonos a pedire amparu de sas limbas, francu a s’ammentarent chi in su territòriu italianu non b’est petzi s’italianu, ma fintzas àteras limbas.
Sas dies coladas difatis b’at costadu duas cosas chi ant mustradu sa debilesa italiana in contu de deretos e de polìtica linguìstica. Sa prima est acadèssida in Friuli-Venètzia-Giùlia cando Rodolfo Ziberna su visu-cabu grupu de Fortza Itàlia in su consìgiu regionale at pedidu s’interventu de Deborah Serracchiani, cun un’interrogatzione, pro chi s’afàinet cun su Presidente de s’Istadu e de su Consìgiu italianu e cun sas istitutziones croatas pro non tancarent sas iscolas italianas in Croàtzia, in sas biddas de Pola, Rovigno, Buie e Fiume chi sunt in territòriu istrocuarnerinu. Su guvernu croatu, cun unu decretu, cheret tancare difatis sas classes de sas iscolas mèdias superiores chi tenent de mancu de 7 pitzinnos. Sa timoria est però fintzas chi su modellu pro sas iscolas mèdias siat aplicadu fintzas a sas elementares, ca in custa manera diant dèpere tancare fintzas sas setziones de Bassania, Momiano, Sissano, Valle, Verteneglio e Cittanova.
“Sa populatzione iscolàstica italiana arriscat de esseret minimada e mancares sa Croàtzia siat parte de s’Unione Europea, at violadu cun atinu sas diretivas comunitàrias pro su chi pertocat su patrimòniu linguìsticu e de sa minoria italiana” narat Ziberna.
S’àtera nova est chi sa “Accademia della Crusca” at iscritu una lìtera a s’Ambasciadore italianu in Ispagna, a su Console Generale de s’Itàlia in Bartzellona e a su Diretore de s’Istitutu Italianu de Cultura in Bartzellona pro pedire contu de s’idea de minimare sos cursos de Italianu e de Filologia Romanza in sa “Universitat de Barcelona”.
In sa lìtera s’Acadèmia pedit a s’Ambasciadore, “di fronte alla urgenza e alla gravità della situazione,” de fagheret carchi cosa contras a Prof. Gaspar Rosselló, su Retore e de sa polìtica acadèmica de s’universidade, e contras a Lluís Jofre Roca, Diretore Generale d e s’Universidade de sa “Generalitat de Catalunya”. In pràtica Gaspar Rossellò diat chèrrere tancare sos cursos chi tenent mancu de 25 iscritos e intre de custos cursos bi diant èssere fintzas cursos de italianìstica.
Ma sa peus cosa si leghet in un’àtera lìtera, imbiada a su Retore de s’Universidade Didac Ramirez i Sarriò, cando in unu in unu Nicoletta Maraschio, sa Presidente de s’Acadèmia, iscriet in catalanu: “Afeblir l’italià –i les altres llengües romàniques perjudicades per les mesures que s’anuncien– significa
colpir indirectament el mateix català i soscavar el prestigi cultural de què gaudeix en els altres països de llengua romànica: si una llei de l’Estat italià (la n. 482 de l’any 1999) reconeix el català com una de les minories lingüístiques històriques d’aquest país, la qual cosa li garanteix una protecció especial, la millor resposta catalana a un reconeixement d’aquesta mena no pot ser sinó l’assumpció d’un criteri de reciprocitat i de valorització anàloga d’una gran llengua de cultura, l’italià, que fa segles que dialoga intensament amb el català en els més variats camps del saber, del comerç i de la literatura.”.
Cun sa lògica de su “do ut des” Maraschio narat a su retore “dae chi nois in Itàlia amparamus su catalanu cun una lege de s’Istadu – sa 482 de su 1999 – fintzas bois diais amparare s’italianu a càmbiu torradu”. Pensende.lu a s’imbesse paret belle che una minetza: si bois nde catzades s’italianìstica dae s’universidade de Bartzellona, nois in Itàlia…..
Dae chi Ziberna e Maraschio tenent a coro sas sortes de sas limbas de minoria chi arriscant de iscumpàrrere, como los isetamus a costàgiu nostru gherrende e batalliende pro sa sorte de su sardu, sa limba de minoria prus manna de s’Istadu italianu.
Foto leada dae sa retza
Leave a comment
“si una llei de l’Estat italià (la n. 482 de l’any 1999) reconeix el català com una de les minories lingüístiques històriques d’aquest país, la qual cosa li garanteix una protecció especial, la millor resposta catalana a un reconeixement d’aquesta mena no pot ser sinó l’assumpció d’un criteri de reciprocitat i de valorització anàloga d’una gran llengua de cultura, l’italià”
ma l’imparant su catalanu in sas universidades in Sardigna? a mie m’ant nadu chi nono…
La lettera della Crusca mette insieme pere e mele: minoranze e insegnamenti universitari, da tutelare in maniera differente e con risorse differenti. Dunque è debole. C’è già stata tempo fa una protesta internazionale, ma di altra portata, poiché le misure che vogliono adottare a Barcellona indebolirebbero pure la posizione del catalano oltre alla la volontà di far sparire tante altre lingue, non soltanto l’italiano.
Quanto all’insegnamento del catalano all’Univ. di Cagliari, chiedere informazioni alla Presidenza della Facoltà di studi umanistici.