Ùrtimos àrticulos

Sas limbas de Isvìtzera

Sas limbas de Isvìtzera

de Sarvadore Serra Sas bator limbas natzionales  de  Isvìtzera  sunt su  tedescu, su frantzesu, s’ italianu e su rumantsch.  Totus, francu su rumantsch, tenent su status  de limbas ufitziales  in s’ Amministratzione Federale de sa  Cunfederatzione Isvìtzera  .   Cunforma a datos de su 2013, sos chi faeddant in tedescu […]

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

de Giuseppe Corronca   Sigmund Freud (1856-1939) est unu mèigu psichiatra, nòdidu pro sos istùdios suos de anatomia de su sistema nervosu e de sos fenòmenos istèricos. Cun s’iscoberta de s’incònsciu benit fundada sa teoria psicanalìtica chi si cunfigurat comente psicologia abissale o de su fungudu e at a rivolutzionare […]

Aranesu: sa proa de sa democratzia linguistica catalana

Aranesu: sa proa de sa democratzia linguistica catalana

de Sarvadore Serra In Sardigna, comente limbas alloglotas, tenimus s’aligheresu, su gadduresu, su tataresu e su tabarchinu. In Catalugna tenent s’aranesu (in otzitanu: aranés).  Custu idioma est una variedade de s’otzitanu chi faghet parte de su dialetu gascone, afine a sas variedades de Comenge. Est  limba pròpia de sa Vall […]

Proposta de lege pro su sardu, non bi semus. Ite nde pensat su CSU

Proposta de lege pro su sardu, non bi semus. Ite nde pensat su CSU

Sa prima manu de testu unificadu   de Lege subra de sa limba sarda, redatada dae sa sutacummissione de sa  II Cummissione  de su Cussìgiu Regionale de sa Sardigna, est su segundu tentativu fatu male  de legiferare subra de sa polìtica linguìstica  in custa legisladura malassortada. Giai su sèighi de ghennàrgiu […]

Padre Luca Cubeddu, poeta arcàdicu de Patada

Padre Luca Cubeddu, poeta arcàdicu de Patada

de Sarvadore  Serra Padre Luca Cubeddu est unu de sos poetas prus de importu de sa literadura nostra. Est unu de sos esponentes de sa poesia arcàdica sarda. Nàschidu in Patada in su 1748, a pitzinnu l’ant mandadu a Tàtari a istudiare.  Deretu est  essidu a campu comente poeta, e […]

Sa segunda rivolutzione iscientìfica

Sa segunda rivolutzione iscientìfica

  de Giuseppe Corronca In sos ùrtimos annos de su de XIX sèculu si assistit a una rivolutzione in àmbitu iscientìficu cun sa crisi de su modellu mecanitzista e de sa geometria, chi no est prus cunsiderada una iscìentzia sintètica a priori e si partzit in geometria fìsica, chi tenet […]

S’intelligèntzia artifitziale: una minetza pro s’umanidade?

S’intelligèntzia artifitziale: una minetza pro s’umanidade?

de Sarvadore Serra B’at chie narat chi sas màchinas nch’ant a colare s’intelligèntzia umana, e chi forsis at a nàschere un’ispètzie noa chi at a bìdere sos umanos comente nois bidimus sos animales. S’imprendidore e imbentore Elon Musk narat chi s’intelligèntzia artifitziale (IA) est sa minetza prus manna pro s’ispètzie […]

Su pragmatismu. John Dewey

Su pragmatismu. John Dewey

de Giuseppe Corronca  In antis de sa nàschida de su pragmatismu, in sos Istados Unidos sa filosofia si podet nàrrere chi bivet a palas de sa filosofia europea. Su pragmatismu, duncas, est cunsideradu su primu contributu originale chi s’Amèrica dat a sa filosofia otzidentale. Custu movimentu cunsìderat de importu, pro […]

Vatzinatzione: cunsideros epidemiològicos e èticos

Vatzinatzione: cunsideros epidemiològicos e èticos

de Giagu Ledda Sa netzessidade de impreare o no impreare sos vatzinos at generadu in custos ùrtimos annos dibatas animadas in sa populatzione e in sos mèdias, siat pro sos casos chi si sunt dados de maladias graves, fintzas a sa morte, in pitzinnos non vatzinados, siat pro sa positzione […]

S’idealismu nou. Croce e Gentile

S’idealismu nou. Croce e Gentile

de Giuseppe Corronca In sos ùrtimos annos de su sèculu XIX e sos primos annos de su sèculu XX, in Amèrica, Inghilterra e Itàlia, bi est una torrada a s’idealismu romànticu. Custu movimentu est cramadu fintzas hegelismu nou, e sustenit, comente s’idealismu romànticu, s’identidade de finidu e infinidu, ispìritu e […]

Rafael Sari, poeta de S’Alighera

Rafael Sari, poeta de S’Alighera

de Sarvadore Serra Rafael Sari est nàschidu in su 1934 in S’Alighera. Est istadu  maistru de iscola  e giornalista indipendente. In su 1952 est istadu unu de sos fundadores de su  Centre d’Estudis Algueresos.  At publicadu sa prima poesia in su 1928 in su giornale L’isola. Dae su  1947 at […]

shared on wplocker.com