Sa poesia de brulla de Diegu Mele

de Sarvadore Serra.

1 vitzi reportage_482_12Diegu Mele, fatu a preìderu, est unu de sos mègius poetas satìricos chi at tentu sa Sardigna. Nàschidu in Vitzi in su 1797, at tentu una vida triulada dae s’imbìdia e dae sas inimigàntzias chi sa poesia sua etotu l’incausaiat. Acusadu de èssere contra a sa Lege de sas Cungiaduras, e de difèndere su “comunismu territoriale”, nche l’ant mandadu pro punitzione in antis a Otieri, pustis a Lodè e a Mamujada, fintzas a cando, devènnidu pàrracu de Oltzai, at campadu tranchillu  fintzas a  sa morte (1861) in sa chi cunsideraiat sa segunda pàtria sua.

Sa poesia de brulla de Diegu Mele est sa chi mègius podiat nàschere in sa sotziedade de pastores e massajos in ue at vìvidu e operadu. Issu at semper punnadu a cunfùndere sa boghe sua cun sa de  sos biddaresos, abbaidende su mundu cun sos ogros issoro e ponende  in  sos versos, a ghisa de brulla, sos anneos issoro mannos e minores. S’esempru prus connotu est sa poesia chi cumintzat gasi:

In Oltzai viuda nen bajana

No nde cojat pius, est cosa intesa

in ue sas fèminas de sa bidda si chessant ca, a pustis chi òmines medas si nche sunt andados pro curpa de sa leva obligatòria, sos pagos chi sunt abbarrados si nche los sunt leende sas de Otana

Sa levata nos faghet grave ofesa

però chie nos bochit est Otana

Sunt pròpiu sas fèminas de Oltzai chi faeddant:

De nos torrare dae caddu a pee2 olzai02

Est s’idea chi jughent in testa:

Sas de Otana dividint cun su Re,

Et òmine pro nois no nde restat

Si leades consizu dae me

Nde faghimus formale una protesta

Chi de issas non benzat a sa festa

Antzis nemancu a comporare lana

Sa produtzione manna de Mele, chi si nd’at sarvadu cosa meda, cun su tempus s’est irrichida de sugestiones  chi forsis non fiant sas suas, comente s’istrofa de cumintzu  “In Oltzai non bi campat pius matzone”, chi, iscrita in su 1858 pro protestare contra a s’usu nou de fàghere sa saba dae su lidone e non dae su binu, furende su màndigu a sos matzones (ma sas bìngias lat aiat distruidas sa critogama) s’est carrigada de unu sinnificadu de minetza, e faghet pensare a una terra maleita  in ue fintzas su matzone peleat pro campare. Est cunsiderada puru comente giustificatzione  de cussa filosofia de s’apretu, de su bisòngiu, in ue fintzas sa fura podet èssere una cosa legìtima (Postu matzone in sa netzessidade /  de fàghere sa figura bruta e trista / … dae ue podet si faghet provista /  e isfidat su primu rigorista / a li negare s’assolutzione). E gasi sighende, cun un’imbentu  chi s’isvilupat cun briu e alligria, in una limba semper prus afortida dae sa partetzipatzione   de su poeta.

3 71608-mulino_olzaiIte nàrrere de prus? Non podimus fàghere a mancu de  pensare a su clichè orientalista  chi pintat su sardu comente unu personàgiu tràgicu,   totu inserradu in sas peleas suas, in una casta  de cuntzentratzione dramàtica in ue non b’at logu pro su risu. A Diegu Mele tocat  de li reconnòschere su mèritu de èssere èssidu dae s’istereòtipu,  de nch’àere brincadu sos logos comunos  de su sardu prantinosu, bonu petzi a si lamentare, mustrende imbetzes chi su sardu ischit  rìere. E de custu li torramus gràtzias.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com