Pompeu Càlvia, poeta in tataresu

de Sarvadore Serra

Pompeu Càlvia est nàschidu in Tàtari in su 1857.   A traballu faghiat s’archivista in sos ufìtzios comunales e su professore de disinnu. Ma sa passione de sa vida sua fiat sa poesia in tataresu, cun una produtzione literària manna  chi l’at fatu istimare e apretziare dae totus. E cando si nch’est mortu, in su 1919,  deretu b’at àpidu una sutiscritzione pro torrare a propònnere a sos letores sa chi, in mesu de sas medas òperas, est galu como sa prus connota: “Sassari Mannu”, una regorta de poesias publicadas in su 1912.

Tres sunt sos temas fundamentales de sa poesia de Càlvia: su panorama de sa tzitade de Tàtari in sos elementos suos prus antigos, prus populares; su ritratu de tipos umanos chi non sunt mai disinneddos caricaturales, ma pessonàgios beros chi su poeta descriet cun deghidesa in s’inghìriu curtzu de su versu; su mundu de sas afressiones de su pòpulu, de sos sentimentos de unu proletariadu rùsticu chi at imparadu a campare cun una seguresa e una tranchillidade chi sunt totu sa filosofia sua.  Est dae su de pònnere in pare custos temas chi naschet sa mègius poesia de Càlvia, mòvida semper  dae s’unda segreta de tristura de chie abbàidat unu mundu in tràmuda   chi no at èssere prus su matessi. E aco’ sa pratza de Santa Maria, cun sas istradeddas  de pedra  e sos betzos chi contant sas paristòrias antigas:

Li veciareddi acudini a lu soli

I li pidrissi di Santa Maria

Si posani e contani li foli

Palchì lu soli poni l’alligria

Aco’ sa pratza de Santu Austinu, cun sas banderas e sos òmines de sos grèmios:

In Sant’Austinu oggi v’è festha manna,

Festha di trichi traca e buladori

E di barrachi di roci e di canna

Tapadi di lintzori po lu sori

E aco’ s’ispetàculu de sos candeleris, in sa die de sa festa manna de sa tzitade

Li candaleri farani in piatza

Cun li vesti di rasu trimulendi

Fatu fatu li borri con la matza

E lu sìndigu in mezu saludendi

E gasi sighende, cun una galleria sena agabbu de pessonàgios tìpicos, cun una richesa   de colores e de caraterizatziones  geniosas, insertadas a primore in un’architetura linguìstica traballada a fine  chi faghent  de sa poesia de Càlvia unu monumentu galanu de sa literadura de Sardigna. Si tratat de literadura  “alloglota”, est  a beru, comente sas òperas iscritas in gadduresu, aligheresu e tabarchinu. Ma meressit gasi etotu, comente sas òperas in  limba sarda, unu postu de onore in intro  de sa cumplessidade culturale de s’ìsula nostra.

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com