Padre Luca Cubeddu, poeta arcàdicu de Patada

de Sarvadore  Serra

Padre Luca Cubeddu est unu de sos poetas prus de importu de sa literadura nostra. Est unu de sos esponentes de sa poesia arcàdica sarda. Nàschidu in Patada in su 1748, a pitzinnu l’ant mandadu a Tàtari a istudiare.  Deretu est  essidu a campu comente poeta, e a s’edade de sèighi annos  totu sos cumpàngios li teniant istima pro sas capatzidades suas. Prus a mannu est intradu in sos padres iscolòpios e at cumintzadu a insinnare. Ma totu in unu, forsis pro una maladia, forsis pro una crisi ispirituale, at lassadu sa beste e si nch’est ghiradu a bidda. In cue s’est fatu cumpàngiu de sos pastores, istende in sos cuiles,  ponende infatu a sas gamas, cantende pro sos pastores sos versos chi aiat torradu a cumintzare a cumpònnere.  In fines,  at intesu su disìgiu de torrare a fàghere a padre. L’ant atzetadu  e s’at coladu sos ùrtimos annos faghende òperas de caridade, preighende e insinnende. Si nch’est mortu in Aristanis a otanta annos.

Ite sunt istados sos sentimentos, sos pilisos, sas dimandas chi ant singiadu sa cunversione dùplitze de “Padre Luca”, in antis dae sa vocatzione religiosa a su mundu de sos pastores, pustis torra dae su cuile a sas bestes de preìderu? No nd’ischimus, ca in sa poesia sua, in ue cada iscritore contat  semper s’istòria de sa vida sua,  Cubeddu nos at lassadu  petzi figuras galanas  de giovaneddas fuiditas, disinnos de galanterias agrestes, fantasias in ue fintzas su praghere de sa sentèntzia, de s’ammonestu, paret chi si sorvat in mùsica.

Ispeta, frisca rosa/ ite presse as de essire/ galana su manzanu?/Ca sende tantu ermosa,/ bidendedi fiorire,/ ti podet accoglire/ calchi bàrbara manu;/unu bentu tiranu,/ un’alenu profanu,/ ti podet isfozare

Sunt versos in ue s’avèrtida a sa rosa de non chèrrere frorire deretu lassat logu a s’imàgine de s’isfogiare suta de una manu cruele, unu bentu malu, un’àlidu impuru  chi faghent pensare  a su praghere durche e sùtile  de sa suferèntzia de amore chi b’est, pro nàrrere, in Metastasio.

O pensemus a su retratu de cussa pisedda in ue si collint totu sos calcos oratzianos  in cussu  “dultze riende”  chi nche torrat a su latinu “dulce ridente”,  cun unu fràigu literàriu  totu inèditu in sardu e chi mustrat ( comente in su versu finale, “mi ochis o si cantas o si ries”) su sutafundu balorosu  de custa poesia.

Cando isolves sa tritza,/ Clori, dultze riende,/ e prite coro in petu no mi lassas?/ Cun amorosas fritzas, /Clori, dultze cantende,/ e prite sas intragnas mi trapassas?/ De onzi modu a mie/ mi ochis, o si cantas o si ries

E si est a beru chi cumponimentos comente “ Su leone e s’àinu” mustrant unu Padre Luca prus risulanu e de  cada die,  a probe de tzertos umores grusseris e grotescos  de unu pòpulu chi non tenet  nudda de ite fàghere  cun sas tzìprias e sas reverèntzias de su rococò,  est in sas rimas galantes, tìpicas de unu poeta verdaderu de Arcàdia, chi si bidet su Cubeddu prus    autènticu , sa manera sua prus sintzilla de poetare. Unu  poetare in ue, in prus de sa bellesa de sa poesia,  b’est s’elegàntzia de su versu, s’impreu rafinadu a beru de sa limba, s’abilidade in su tessìngiu de sa frase e s‘àura musicale chi inghìriat totu sas paràulas.

Sas òperas prus de importu de Padre Luca.

  • Su cucu e sa ròndine. Su leone e s’àinu. Protesta de amore. Sa fèmina onesta.
  • Sa congiura iscoberta de sos trojanos madamizantes: dramma sardu.
  • Sa famosa Giudita Su rusignulu . Otava rima serrada
  • Apollo. Sa dama incantadora. Poesias sardas
  • Lodes de sa bellesa
  • Sos piagheres mundanos: càntigu in limba sarda logudoresa.
  • Sa potèntzia de Deus, o siat Veridade e grandesa de sa religione cristiana: càntigu cumpostu in limba sarda logudoresa
  • Sa rosa. Sas tres rosas. S’amante e sas deas de Parnasu).
  • A nobilìssima dama incantadora. Esageratzione amorosa Apollo cun sas musas de Elicona.

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com