Don Baignu Pes, poeta in gadduresu

Don Baignu Pes, poeta in gadduresu

de Sarvadore Serra

Don Baignu Pes est istadu su mègius poeta in gadduresu  de su sèculu XVIII. E galu oe, in su millènniu nou,  est connotu e istimadu meda. Nàschidu in su 1724 in Tèmpiu, s’est fatu preìderu ca disigiaiat una vida  sena anneos,  e at campadu sena pensamentos fintzas a sa morte, in su 1795.

Francu carchi perìodu chi est istadu in Casteddu, in ue teniat una de sas rentas eclesiàsticas  chi li permitiant de campare bene,  at vìvidu semper in Tèmpiu,  ammiradu e, in sos ùrtimos tempos, belle adoradu dae sos cunterràneos suos.

Don Baignu espressaiat, cun sas poesias suas, unu mundu massarile manerosu e educadu: unu modellu de vida privu de ideales mannos e de virtudes mannas, ma ricu  de raportos umanos sintzillos, chi sa mègius calidade est sa moderatzione de sos tonos psicològicos,  s’impossibilidade,  pro sas acuntèssidas istòricas,   de leare unu profilu tropu forte, colores tropu allutos.

De custa sotziedade Don Baignu at cantadu mescamente sos eventos amorosos: leadu issu etotu, a bètia de su fatu chi fiat preìderu, dae una visione pagana de su mundu, at cantadu paristòrias de ammoradores  ditzosos e de ammoradores traitos, cun isperos,  minisprètzios, brigas,  torròngios in paghe, timòrias, gelosias, suferèntzias.

In sos versos suos, però, custas acuntèssidas mantenent una dinnidade issoro, comente chi su poeta impitet pròpiu sa poesia pro las sarvare dae su mundu addolimadu  de sos sensos,  fissendeˑlas, in càmbiu, in unu gestu giai istilizadu, in una cadèntzia musicale.

Sas poesias prus galanas cumintzant cun  una andira chi torrat a pustis de cada istrofa: est comente  sa sigla  chi servit a inserrare s’istòria in unu ditzu o in un’imbentu galante, e duncas totu  sa matèria de su càntigu est  assùmida in custa atmosfera  de elegàntzia rarefata:

No si poni risistì

chisti dui estremi folti:

lu videtti è la me molti

lu no videtti è murì

 o fintzas

Palchì no torri, dì, tempu passatu?

Palchì no torri, dì, tempu paldutu?

E forsis pròpiu custa temàtica filosòfica -esistentziale de su tempus chi non torrat est sa chi nos faghet istimare de prus a Don Baignu Pes:

Torra alta volta, torra a fatti meu

Tempu impultanti, tempu priziosu

Tempu chi vali tantu cantu a Deu

Per un cori ben fattu e viltuosu,

Troppu  a distempu, tempu caru, arreu

A cunniscitti, oh pesu aguniosu!

Cantu utilosu mi saristi statu

Tempu aènditi a tempu cunnisciuttu!

 

E a custu puntu non potzo fàghere a mancu de èssere polèmicu. In s’iscola sarda s’istùdiant sas poesias italianas, latinas, gregas, inglesas, fratzesas, ispagnolas. Est tropu a pònnere fintzas sa literadura sarda?

Leave a comment

2 Comments

  1. Dugna tempu veni e passa
    Come a maghju li fiori
    Acussi’ passa l’amori
    Chi lu piglia e chi lu lassa.

    Est sa maladia de su servilismu de su corpus dotziente de s’ iscola sarda chi impedit sa connoschenztzia e sa difusione de sa cultura literaria nostra. Cando unu populu si birgonzat de isse matessi est destinadu a morrer teracu poi chi at campadu de sas farfaruzas chi ruen dae sa mesa de su padronu.

  2. Dugna tempu veni e passa
    Come a maghju li fiori
    Acussi’ passa l’amori
    Chi lu piglia e chi lu lassa.

    Est sa maladia de su servilismu de su corpus dotziente de s’ iscola sarda chi impedit sa connoschenztzia e sa difusione de sa cultura literaria nostra. Cando unu populu si birgonzat de isse matessi est destinadu a morrer teracu poi chi at campadu de sas farfaruzas chi ruen dae sa mesa de su padronu.

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *