TULS: sas “pretzisatziones” de Zedda non cumbinchent su CSU

De reghente su cussigeri regionale Zedda est intervènnidu in sa chistione de su Testu ùnicu pro sa limba sarda chi est in discussione in sa segunda cummissione de su Cussìgiu regionale. Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, cun unu comunicadu, at torradu a crarire sas positziones suas.

Dae sas pretzisatziones imbiadas  dae su cussigeri  regionale Zedda pro su chi pertocat su documentu  CSU benimus a ischire  chi totu sos pistighìngios nostros  subra de su testu ùnicu de sa limba  sarda sunt fundados. Sos puntos leados in cunsideru  cunfirmant totu su chi aiamus iscritu e chi cunfirmamus.

Benimus a ischire fintzas novidades curiosas e istrambòticas: su testu diat èssere  “in evolutzione”;  duncas custu faghet cumprèndere chi l’ant giai modificadu  a pustis  de sos aportos e de sos cummentos chi sunt istados publicados. Custu nos acunortat in su fatu  chi medas de sas osservatziones nostras  sunt istadas retzepidas  pròpiu ca fiant  tecnicamente e giuridicamente fundadas.

Su cussigeri Zedda non proponet su testu nou, ma proponet su comunicadu suo  comente chi tèngiat su valore de sa  norma. Custu, a dolu mannu, no est possìbile, e nois depimus tènnere contu de  sos atos ufitziales. Sos atos ufitziales narant custu:

1) No est a beru chi su testu ùnicu “promovet, tutelat e s’insinnamentu iscolàsticu de su sardu e de sas àteras limbas de Sardigna (catalanu, gadduresu, tataresu e tabarchinu), rispetende  sas làcanas de sa legislatzione in vigore” ca in su testu ùnicu sa contraditzione est crara. Difatis, leghende s’art 3 est crara sa cunfusione terminològica chi ant fatu cando definint  “limbas de sas minorias istòricas” sa limba  sarda e sa limba catalana de S’Alighera, cando chi pro  “limbas pròpias de Sardigna”, su cumplessu de sas limbas  de sas minorias istòricas  e de su gadduresu, tataresu e tabarchinu. Imbetzes cun sos artìculos 20 e 21 chi pertocant  s’insinnamentu in iscola, si faeddat de insinnamentu  petzi pro sas limbas  de minoria istòrica  e non de sas limbas pròpias  comente sunt definidos  su gadduresu, su tataresu e su tabarchinu. Duncas sa  proposta legislativa non resolvet su problema de gadduresu, tabarchinu e tataresu, antzis los esponet  a sa cantzellatzione  de cale si siat  forma de  tutela,  fintzas  cussa  residuale de sa lege  26/97 si custa la diant sustituire cun sa lege noa. Sa solutzione est a manu, sos estensores de custu testu  l’ant individuada, ma l’ant a comunicare cando benit bene.

2) Subra de s’insinnamentu (fintzas in italianu) de s’istòria, de sa literadura e de àteras disciplinas riferidas a sa  cultura de  Sardigna s’artìculu  21 de su testu previdet  petzi unu riferimentu generale sena perunu particulare de interventu pretzisu comente, pro nàrrere, ant fatu  pro s’insinnamentu de su sardu. Duncas ant fatu petzi un’enuntziatzione  de printzìpiu  chi no at a tènnere perunu iscumprou pràticu.  De reghente s’assòtziu  “Sardos” at propostu unu testu  chi a pàrrere nostru diat chèrrere retzepidu.

3) Su testu de s’artìculu 29 chi pertocat su finantziamentu  de sas artes pròpias vìnculat in manera forte  su finantziamentu  a sa traditzione sarda e faghet difìtzile meda su finantziamentu de formas modernas  de  espressione comente su pop, su rock, su  rap e totu gasi. In prus, lu vìnculat a boghes sìngulas de gastu  chi sunt: a) sa produtzione e s’ispainamentu  de materiale musicale; b) sa produtzione  de ispetàculos teatrales e tzinematogràficos  originales. Duncas sos finantziamentos ant a andare pro su  90 pro chentu  a sas artes pròpias.

4) Su càntigu polifònicu sardu no est inseridu in mesu de sas boghes  de sas artes pròpias  e duncas no est cunsideradu  una forma de  tutelare in maniera primària a diferèntzia  de tenore, cantadores e àteros.

5) “Promovet s’istitutzione de a su nessi unu canale radiofònicu  e unu  televisivu petzi in sas limbas de Sardigna” est petzi un’enuntziatzione de printzìpiu chi sena cobertura finantziàtria e  àteru detàlliu normativu  at a abbarare gasi  in cantu forma propagandìstica.

6) Sos artìculos relativos a sa norma ortogràfica e linguìstica servint petzi, comente amus giai demustradu in manera ampra, a nch’iscontzare sa limba istandard ufitziale  e, pro mèdiu de sa norma ortogràfica, a legitimare s’impreu  de àteros istandard ufitziales  comente su logudoresu e su campidanesu  (o su nugoresu o àteros a praghere) trasformende su sardu in unu pluridialetu e minende su status suo de limba. Su  CSU preannùntziat una sinnalatzione a su Guvernu pro s’impugnativa de custa  norma ca de fatu disconnoschet sa  sarda e reconnoschet àteras limbas comente cussas definidas dae sa  482 in ue si faeddat de limba sarda semper in forma unitària e sena fàghere mai riferimentu  a variantes o normas diferentes.

A sos congruos, sas pretzisatziones de su cussigeri regionale Zedda, ponende a un’ala sos particulares, e cunfirmende cantu b’est giai iscritu in forma ampra  in su documentu, cunfirmant chi sa proposta de lege  at a produire un’efetu  mortale subra de sas polìticas linguìsticas, torrende a propònnere sa cunfusione  e sa cuntierra  intre limba e cultura, intre polìticas linguìsticas e folclore, intre artes traditzioanales e espressiones modernas, e privende su sardu  de una limba ufitziale ùnica  chi, comente giai afirmadu  dae s’Avocadura de s’Istadu  in un’ordinàntzia de sa  Corte Costitutzionale de un’annu a como, est unu recuisitu fundamentale  pro su reconnoschimentu de sa limba

Pedimus a su Cussìgiu Regionale de blocare  e revisionare custu testu  e a sos militantes de sa limba sarda de si mobilitare  pro nd’evitare s’aprovatzione.

Assemblea Diretiva de su CSU

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com