Sas Tigres de Mompracem: un’àtera pedra miliare in su caminu de sa limba sarda comuna

de Sarvadore Serra

S’Ulumedu, 29 de abrile de su 2017: su Coordinamentu Sardu Ufitziale, s’Assòtziu Storia Vagante e su Comitadu de Nostra Signora de Talia ant presentadu su libru “Sas Tigres de Mompracen”, de E. Salgari, traduidu dae Mariantonietta Piga e publicadu dae s’editore “Grafica del Parteolla”.Cun custu libru tenimus un’àtera pedra miliare in su caminu de sa limba sarda comuna. Unu caminu cumintzadu 11 annos a como, cun una delìbera de sa Regione sarda chi at bogadu a campu una manera, naramus, “comuna”, de iscrìere su sardu.  Nudda de revolutzionàriu, b’at de nàrrere. Una cummissione at elaboradu una forma istandard de iscrìere tenende contu de sas variantes de sardu chi si faeddant in sas biddas. E nudda de artifitziale: sa forma linguìstica chi nd’est essida a foras s’assimìgiat meda a su dialetu de Abbasanta. In cussa delìbera b’est iscritu chi sa lsc est una forma de sardu “in essida”   de s’amministratzione regionale e tenet caràtere isperimentale.  Beh, devimus nàrrere chi s’esperimentu est andadu bene. Ca sos chi praticamus su sardu nos semus abbigiados chi sa lcs est un’istrumentu flessìbile, chi si podet adatare a totu sos usos, in totu sos setores. E duncas, no a sos documentos de sa Regione ebbia. Pro nàrrere, si podet impreare  pro bortare òperas de sa literadura internatzionale dae s’inglesu, dae s’italianu, dae su catalanu, dae s’ispagnolu, dae s’àrabu. E in Sardigna b’at bator sotziedades editoriales chi lu faghent: Grafica del Parteolla (chi at publicadu “Sas Tigres de Mompracem”), Condaghes, Papiros, Logosardigna.

Sa tradutzione  est unu mamentu fundamentale in s’isvilupu de una limba, chi intrat in cuntatu cun àteros idiomas e  est custrinta  a si cunfrontare cun àteras modalidades espressivas.  In s’istòria amus, pro nàrrere, s’esempru  de su latinu (chi at crèschidu fintzas gràtzias a sas tradutziones dae su gregu antigu)  o de s’italianu (chi at crèschidu fintzas gràtzias a sas tradutziones dea su latinu). Ma calicunu podet pregontare: ite bisòngiu b’aiat  de bogare a campu un’istandard linguìsticu? pro ite unu non devet iscrìere in su dialetu de bidda sua? Beh, tantu pro cumintzare, b’at setores in ue non si podet fàghere a mancu de sa limba comuna: una lege, unu regulamentu, unu programa informàticu, unu librete de istrutziones  si podent iscrìere in una forma ebbia; in cue tocat a èssere seguros, non b’at logu pro s’interpretatzione,  pro cada cosa bi cheret petzi una paràula.Ma, in s’espressione artìstica, at a nàrrere calicunu? No est prus bellu a èssere ispontàneos, e iscrìere, pro nàrrere, in nugoresu, in casteddaju, in lodeinu? Eja, non b’at nudda de malu, a lu fàghere. B’at chie lu faghet. E faghet bene. Però, est prus pràticu a iscrìere in sa matessi manera. Pensade a totu sos chi non connoschent su sardu e si lu cherent imparare: issos ant bisòngiu de intrare in cuntatu cun una modalidade ebbia de sardu. E fintzas pro chie  su sardu lu connoschet bene, a bortas est bellu a no istare semper  a su càmbia càmbia.Duncas, torramus gràtzias a totu sos chi dae annos sunt gherrende pro sa limba sarda comuna. E in particulare  torramus gràtzias a sa tradutora de “Sas Tigres de Mompracem” e a s’editore.  Però s’impinnu de sos sìngulos non bastat. Bi cheret un’agiudu polìticu. S’italianu, limba ufitziale de s’Istadu, custu agiudu lu tenet. Su sardu, chi est reconnotu dae una lege de s’Istadu comente limba de minoria, agiudu no nde tenet belle nudda.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com