Proposta de lege pro su sardu, non bi semus. Ite nde pensat su CSU

Sa prima manu de testu unificadu   de Lege subra de sa limba sarda, redatada dae sa sutacummissione de sa  II Cummissione  de su Cussìgiu Regionale de sa Sardigna, est su segundu tentativu fatu male  de legiferare subra de sa polìtica linguìstica  in custa legisladura malassortada. Giai su sèighi de ghennàrgiu de su 2015 aiant presentadu unu testu de  Lege, primu firmatàriu s’On.le Cussigeri  reg.le Paolo Zedda, chi sos esponentes de su  Coordinamentu Pro Su Sardu Ufitziale (CSU) aiant criticadu e mustradu cantu fiat fatu male,  fintzas a cando no l’ant ritiradu  ca pròpiu no andaiat bene. In su mese de maju de su matessi annu, su  CSU aiat presentadu, gràtzias a sa collaboratzione  de su grupu cunsiliare  “Sardegna Vera”, una proposta de  Lege alternativa comente base possìbile pro un’arresonu democràticu  subra de progetos legislativos eventuales. In s’istiu  de su  2016 aiant torradu a faeddare  de un’atividade  legislativa de sa  II Cummissione e su CSU aiat leadu cuntatos  cun unos cantos esponentes de su cummissione benende a ischire de sa formatzione  de una sutacummissione  chi teniat sa tarea  de redatare unu testu de Lege. Nointames sas rechestas e cramadas  sighidas  a su  Presidente de sa Cummissione, s’On.le Gavino Manca, su CSU no l’ant cunvocadu mai  pro dare su pàrrere suo o pro crarire sas propostas suas  in sa  Cummissione, o in subòrdine in sa  Sutacummissione, impedende de fatu una acrarada costrutiva cun unu portadore de interessos  chi in custos annos  s’est distintu in sa sotziedade sarda e in su movimentu linguìsticu. Pagas dies a como amus ischidu dae su giassu informàticu de su Cussìgiu regionale chi sa  II Cummissione at cumintzadu  sas auditziones  relativas a unu testu unificadu  subra de sa limba sarda (duncas unificadu  fintzas tenende contu de sas propostas de su  CSU) subra de sa base de una prima manu chi est girende in manera ufitziosa inche  istitutziones  e assòtzios  e sìngulos ma chi su  CSU est resessidu a si procurare  petzi in manera fortunosa. Giai cun custu cumportamentu no inclusivu, antidemocràticu, contràriu a sos printzìpios  de sa partetzipatzione cundivisa sena tènnere in contu su respetu  pru o mancu formale  de su regulamentu cunsiliare, faghet cumprèndere bene comente unos cantos esponentes de sa  Cummissione chèrgiant pònnere a un’ala  e neutralizare unu puntu de vista iscòmodu, ma sinnificativu meda  in intro de su movimentu linguìsticu sardu, pro bogare a campu propostas legislativas  chi b’est su perìgulu chi siant autoreferentziales. A custu propòsitu  su CSU torrat a fàghere  su  Presidente  de sa  Cummissione sa  rechesta  de auditzione  chi, de su restu, est pedende dae tres annos.

Caràteres generales de sa prima manu  de su testu unificadu

In su cumplessu suo sa prima manu de su testu unificadu  si presentat  in manera prus orgànica  a cunfrontu de sa  proposta de ghennàrgiu de su  2015, ma in sa sustàntzia  mantenet orientamentos  polìticu-culturales chi nde faghent unu testu  giuridicamente e politicamente non vàlidu. Tantu pro cumintzare  su testu est unu  còpia-incolla incoerente de partes non omogèneas, sia pro su chi pertocat  sa  terminologia giurìdica impitada siat pro sas matèrias  chi non torrant s’una cun s’àtera. Est unu testu aprossimativu  chi disafiat in manera ingènua su cuadru legislativu  italianu in vigore, acollit unu puntu de vista folclorìsticu dominante, non tenet in contu  sas esperièntzias  de sos ùrtimos 20 annos de polìtica linguìstica, e b’est su perìgulu de un’impreu clientelare. Est fintzas contraditòriu  in contu de obietivos inditados  e mèdios propostos, tantu chi no ant a tènnere perunu impulsu positivu  a sa chistione de sa supravivèntzia de sa limba sarda.

Sunt craros in su testu unos cantos orientamentos polìticos predominantes :

1. Sa limba sarda perdet sa prerogativa sua de limba chi rapresentat s’istòria de sa comunidade  e est assimilada  a unu matzamurru de variedades identificadas e denominadas in manera vària  sena marcare  su rolu suo de primus inter pares e de limba “istòricu-identitària” de  Sardigna;

2. Su protzessu de istandardizatzione de sa limba sarda – cumintzadu dae prus de 30 annos, est culminadu in su 2006 cun s’aprovatzione dae bandas de sa Giunta Regionale de unu còdighe linguìsticu istandard  connotu comente  Limba Sarda Comuna –  lu tratant in manera contraditòria e cunfusa. A un’ala amparant sa netzessidade  de s’istandardizatzione unitària, a s‘àtera proponent unu mecanismu nou  de istadardizatzione  craramente fallimentare chi nch’at a giùghere petzi a su resurtadu  de cantzellare sas esperièntzias positivas fatas fintzas a como  pro torrare a su bòidu  de sas discussione sena agabbu  e de sas cummissiones de espertos  chi si gherrant  a pare  pro chistiones de nudda e chi de seguru ant a blocare su protzessu. Si s’obietivu fiat custu,  bastaiat a nàrrere cun trasparèntzia  chi su sardu andat a dae in antis  cun sas varientes dialetales e duncas no est una limba;

3. Torrant a fàgher sa faddina chi b’est giai in sa Lege regionale n. 26 de su 1997 (e chi nd’at decretadu su fallimentu cunclamadu) de ligare s’isvilupu de sa limba a su de sa cultura  sarda e regionale cunsiderada in manera vària. E in prus, de cunfiare sa sorte  de sa difusione de sa limba a sas  Istitutziones  e cumponentes de sa sotziedade  chi l’ant fatu sa gherra e l’ant istrobbada in cada manera . Non b’at, imbetzes, providimetos chi cumbinchent  in favore de sa difusione  de s’atividade  de promotzione linguìstica dae bassu;

4. Punnant a sa folclorizatzione de su setore, lighende sa chistione a sas espressiones populares traditzionales e duncas, in potèntzia, acorrende in cussu mundu una limba minoritària chi tenet bisòngiu, imbetzes, de agatare sa normalidade sua  in sas pràticas de una cultura cuntemporànea, tecnològica, avantzada e innovativa, pro tènnere una possibilidade de supravivèntzia. Su setore de sas espressiones poèticas  e de càntigu traditzionales  meressit de seguru  un’atentzione legislativa. Su  CSU si impinnat a fàghere una proposta intro de ses meses. Ma de seguru custu setore importante a beru de s’identidade sarda non b’intrat nudda cun custa lege;

5. Si creat, petzi cun finalidades eletorales e, forsis, clientelares, unu mecanismu chi previdet una plètora machinosa de organismos, chi si subrapònent a pare, sena prevìdere unu mìnimu de ratzionalizatzione e reorganizatzione  de s’ispesa, esponende sena responsabilidade  totu su mundu linguìsticu, e sa lege etotu, a sas crìticas fàtziles e demagògicas  de isperdìtziu de su dinare pùblicu;

6. Non respetant su printzìpiu de simplificatzione giurìdica cando proponent providimentos de Lege chi no intrant in sas làcanas postas dae sa Lege 482/99 e dae sas sentèntzias relativas  de sa  Corte Costitutzionale, e chi duncas s’esponent a un’impugnativa segura  dae bandas de su Guvernu italianu. In realidade custa prospetiva paret belle chi l’invochent  pro cugugiare su velleitarismu   de s’initziativa  e s’assèntzia de una polìtica linguìstica profetosa in sos ùrtimos tres annos;

7. Partes sustantziales de sa prima manu de testu unificadu non sunt de cumpetèntzia regionale, e, si puru los torrant a iscrìere , no agiunghent nudda a unu cuadru legislativu chi diat pòdere cambiare petzi cun una reforma de sas cumpetèntzias prevididas dae s’Istatutu Ispetziale. Àteras  partes regulamentares  e de crìterios interpretivos sunt, in prus , oe,  tenende contu de su printzìpiu  de delegificatzione e de simplificatzione legislativa, matèria prus de atos amministrativos de sa  Giunta chi non de leges pletòricas, bizantinas, machiavèllicas chi sunt bonas petzi a cumplicare sa burocratzia in càmbiu de agiuare su traballu de operadores  e tzitadinos.

Su Coordinamentu Pro Su Sardu Ufitziale, decrarendeˑsi prontu a una collaboratzione ativa pro chi su Cussìgiu regionale  produat unu testu de lege  in ue totu sos atores si podant reconnòschere, torrat a fàghere sa rechesta sua de un’addòviu-auditzione  cun sos estensores de su testu  e cun sa  II Cummissione. In prus, faghet un’apellu a su Guvernu Sardu, pro chi leet una positzione crara  e trasparente subra de su providimentu  in itinere e fatzat a manera chi custas initziativas de importu, de sas cales si nde dat atu a sa majoria cunsiliare, siant espressione  positiva de totu sos atores interessados  e cumpetentes e non fuas a in antis  ligadas a sos interessos de sos sìngulos.

Assemblea Diretiva CSU

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com