Ortografia LSC: sa chistione de sas dòpias, tz e atzentu gràficu (10)

In s’ortografia de sa Limba Sarda Comuna s’iscrient simples, a prus chi dòpias, petzi is cunsonantes b/bb, d/dd, l/ll, m/mm, n/nn, r/rr, s/ss. Pro un’impreu pràticu tocat a si nde regordare chi sunt cuddas presentes in sa frase Lana Sarda-Babbu Mama. Sa chistione de sa dòpia “b”, pro s’evolutzione chi at tentu su dibàtitu intre sos espertos in sos annos de sa formatzione de sa LSC,  est meda traballosa ca s’impreu est in evolutzione.

Mentres sa proposta originària de LSU prevediat de no adòpiare mai sa b, sa Limba de Mesania aiat introduidu s’adòpiu de sas plosivas. Duncas, in sa mediatzione de sas propostas fata dae sa Regione, at essidu a pìgiu unu sistema mesturadu in ue sa   [B], [b] est una cando est in positzione initziale comente bentu, boe, binu. Est semper [B] una cando est in positzione intervocàlica cun una pronùtzia prus lena comente in sos casos de lèbia saba, nabu, abe, cabu.

Cando imbetzes est [b] in positzione intervocàlica cun pronùntzia prus forte comente abba, babbu, abbarolu, àbbila, abbosu, ebba, si adòpiat a manera sòlita in paràulas traditzionales ereditàrias chi protzedint a manera direta dae su latinu.

S’impreat una –b- sola in is àteros casos, mescamente in is paràulas de orìgine culta internatzionale o in italianismos e in cuddas de impreu reghente: abilidade, amàbile, delìbera, libertade, lìberu, libru, probabilidade, solùbile, terrìbile, variàbile.

A bortas no est fàtzile a cumprèndere cale sunt sas paràulas traditzionales, cussas chi protzedint dae forestierismos e cussas de orìgine culta e tando si nde essint a pìgiu duas o prus traditziones iscritòrias comente: dàbbile, dàbile; acabbare, acabare o agabbare; e àteras. Inoghe puru sos espertos ant leare una detzisione cumpartzida.

Pro sa chistione de su sonu cacuminale presente in paràulas comente nudda, pudda, cudda, soddu e àteras, sa proposta de una grafema ispetziale –dh- pro las istagiare dae sa dòpia “dd” pronùntziada a s’italiana non fiat passada. Tando abarrat sa dòpia “dd” traditzionale de sa literadura e de sa poesia finas si custu podet, in calicuna ocasione, creare istrobbu cun àteras paràulas chi normalmente sunt iscritas cun dòpia ma non pronuntziadas cun cacuminale comente additzione, adduire e àteras, ma custa pronùntzia mudat finas mudende sos dialetos e duncas non est unu problema mannu. B’at de nàrrere chi su –dh- podiat creare istrobbu ca in pronùntzias setentrionales s’impreu de sa pronuntzia cacuminale a bortas est discontinu comente in –tandho, -candho, -mundhu e gasi sighende.

Is àteras cunsonantes chi no amus numenadu s’iscrient petzi simples.

S’impreat tz pro sa zeta surda, es. lantza, tziu, petza, putzu, e z pro sa sonora, es. organizare. Nen tz nen z podent èssere adopiadas in sa grafia. Unu sèberu giai atestadu a manera bastante in literadura e in poesia, e finas in sa toponomàstica ufitziale italiana (Aritzu, Atzara) e chi duncas non diat dèpere pesare perunu abolotu.

S’atzentu gràficu est marcadu subra is vocales tònicas de is paràulas ossìtonas o troncas e proparossìtonas o isdrùtziolas. Si marcat in is paràulas ossitonas, in ue est tònica s’ùrtima sìllaba o vocale, es. tribù e in cuddas isdrùtziolas, in ue est tònica sa de tres dae s’ùrtima sìllaba o vocale, es. cùcuru, fèmina, òmine, pìbera, provìntzia, istùdiu. Non s’impreat in is paràulas pianas, in is cales est tònica sa de duas dae s’ùrtima vocale, es. iscola, matessi, condaghe, columbu etc. Est un’atzentu meru e sìncheru chi si ponet pro agiuare sa pronùntzia curreta de sas paràulas, cosa chi sos non sardos faddint meda, e duncas no at perunu valore fonèticu, de cantidade de sa vòcale nen de abertura o serradura de sa matessi.

Lsc: sos primos passos

Non si marcat sa d eufònica ma benit lassada a sa pronùntzia eventuale, comente in is casos chi sighint:

in unu, cun unu, in onni, a onni, a ogni, a onni. Si iscriet onni o ogni e non Dògna, o Dònnia, o Dònnya. Onzi no est amìtidu dae sa norma.

Pro su fatu ca custa –d- no est su resurtu de peruna elisione, no at sensu impreare apòstrofos e nen, mancu, at sensu de dda ligare cun unu tratigheddu a sa paràula anteposta o a cudda sighente.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com