Spinoza e su geometrismu èticu

Spinoza e su geometrismu èticu

-de Giuseppe Corronca-

spinoza4

Baruch Spinoza naschet in Amsterdam in s’annu 1632 e morit in s’annu 1677. Sas òperas suas printzipales sunt: Tractatus Theologico-Politicus e Ethica ordine geometrico demonstrata.

Spinoza est panteista: issu identìficat Deus cun sa Natura (Deus sive Natura); Deus est cunsideradu comente “òrdine geomètricu de su mundu”. In s’Ethica, Spinoza, si ispirat a sos Elementos de Euclide e esponet sos problemas cun definitziones, assiomas, teoremas.

Pro sa dedutzione de totu su sistema de connoschèntzia, Spinoza, movet dae sa Sustàntzia, indicada comente unu cuntzetu autònomu chi, pro bi èssere, non tenet bisòngiu de peruna àtera cosa. Sa Sustàntzia no est creada, est eterna, infinida, ùnica, si identìficat cun Deus e, duncas, cun sa Natura.

Sos atributos sunt sas calidades essentziales de sa Sustàntzia chi, essende infinida, at a àere fintzas atributos infinidos. Ma de sos infinidos atributos de sa Sustàntzia, nois nde connoschimus duos: s’estensione e su pensu.

Sos modos, sunt sas manifestatziones cuncretas de sos atributos e podent èssere pensados petzi in relata a sa Sustàntzia e a sos atributos suos. Spinoza distinghet intre Natura naturante, est a nàrrere Deus e sos atributos cunsiderados comente càusa, e Natura naturata, sos modos bidos comente efetu.

In Deus libertade e netzessidade cointzident; Deus est s’òrdine geomètricu de s’universu. Contra Cartèsiu, Spinoza resolvit su problema de su raportu intre pensu e estensione cun sa teoria de su parallelismu psico-fìsicu, chi est una forma de monismu, ca cuntzepit su pensu e s’estensione, non comente duas sustàntzias, ma comente duos atributos diferentes de sa matessi Sustàntzia.

Pro su chi pertocat sa connoschèntzia, Spinoza individuat tres grados: 1) sa connoschèntzia de prima genia, est sa pertzetzione sensìbile o immaginatzione, pro mèdiu de sa cale sa mente collet sa realidade in parte, pro mèdiu de ideas oscuras e confusas. A livellu morale, a custa connoschèntzia currispondet sa presonia de sas passiones; 2) sa connoschèntzia de segunda genia, si fundat subra sas ideas comunes e si identìficat cun sa visione ratzionale de su mundu, chi agatat s’espressione sua in s’iscièntzia. A livellu èticu, bi est sa vida segundu resone e segundu virtude; 3) s’istàdiu de tres, est cussu de s’amore intelletuale de Deus (Amor Dei intellectualis), chi est sa cuntentesa chi naschet dae sa connoschèntzia de s’òrdine netzessàriu, chi est sa matessi sustàntzia de Deus. Custu amore, rapresentat su gradu èticu prus mannu pro s’òmine. Sa connoschèntzia si fundat subra s’intelletu, chi si artziat subra sas limitatziones de su mundu finidu e si ponet dae su puntu de annotu de Deus. spinoza_ethica

A livellu polìticu Spinoza, comente Hobbes, movet dae s’istadu de natura e pensat chi su deretu de s’istadu limitat su podèriu de s’òmine ma no annullat su deretu naturale suo. Spinoza, a diferèntzia de Hobbes, non pensat chi su deretu de s’Istadu siat assoludu e illimitadu, ma pensat chi s’Istadu non podet esistire e si conservare si non si cunformat a sas leges de sa natura sua.

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *