S’Illuminismu. Sa Filosofia in sardu

-de Guseppe Corronca-

illuminismo2file8353-william-hogart-il

S’Illuminismu est unu movimentu culturale chi s’isvilùpat in Europa in su de XVIII sèculos, chi ponet sa resone comente printzìpiu e fundamentu contra a sos pregiudìtzios, sas superstitziones, sos mitos, sas religiones, sas metafìsicas, sos dogmas e s’autoridade. Ogni cosa depet èssere posta a crìtica e giuigada dae sa resone, bida comente aina de progressu. Un’àtera caraterìstica est s’otimismu, intendidu comente fide in sas possibilidades de s’òmine de lòmpere a sa felitzidade in custu mundu, contra a su pessimismu antropològicu de sas edades in antis.

Intre sos illuministas frantzesos prus nòdidos, ammentamus Montesquieu (1689-1757), autore de s’Ispìritu de sas leges, in ue partzit sos podèrios in legislativu, esecutivu e giuditziàriu, e Voltaire (1694-1778). Pro su chi pertocat sa religione, duos sunt sos filones chi si isvilupant in s’època de s’illuminismu: unu filone deista, chi cuntzepit Deus petzi comente s’autore de su mundu fìsicu, ma chi no intervenit in sas chistiones umanas. Su deismu ammitit Deus, ma negat sa possibilidade de su miràculu. Su deismu agatat in su filosofu frantzesu Voltaire (1694-1778) s’esponente prus mannu. Issu gherrat contra a su fanatismu, a sos miràculos e a sas superstitziones. In su 1763 pùblicat su Traité sur la tolérance (1763). Su segundu filone est àteu e est rapresentadu dae Meslier e D’Holbach, e negat sa presèntzia de Deus.

 Un’avenimentu de importu mannu est sa nàschida, pro more de Diderot e d’Alembert, de s’Entziclopedia (Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, par une société de gens de lettres) aina de difusione de sas ideas illuministas. Intre sos filòsofos materialistas, ammentamus La Mettrie, Helvétius e D’Holbach (1723-1789), autore custu ùrtimu de Su Système de la nature in ue sustenit una forma de materialismu mecànicu.

Àtera figura manna de custu perìodu est su ginevrinu Rousseau (1712-1778), autore de un’òpera pedagògica intitulada Émile ou De l’éducation (1762) e Du contrat social: ou principes du droit politique, publicadu in su matessi annu, in ue manifestat sas ideas polìticas suas. S’òmine depet lassare totus sos deretos suos a sa comunidade e si depet sutamìtere a sa voluntade generale de sa comunidade. In s’istadu niunu depet àere privilegios, ma totus depent partetzipare a sa vida de s’istadu in una cunditzione de paridade.

Si s’Illuminismu connoschet in Frantza sas manifestatziones suas prus nòdidas e significativas, in Inghilterra agatat s’orìgine e sa madrighe istòricu e culturale sua. Mentres s’Illuminismu frantzesu si ocupat mescamente de temas istòricos-polìticos e sa crìtica a sas istitutziones de s’ancien régime, in Inghilterra ispicant problemas de òrdine morale e religiosu.

In Itàlia, sas ideas illuministas, si isvilupant pro more de sos frades Alessandro e Pietro Verri, chi fundant unu giornale intituladu Il caffè, in ue benint publicados articulos de economia, meighina, chistiones giurìdicas, cun s’obietivu de fàghere a connòschere sas ideas noas de s’illuminismu. Àteru protagonista de s’illuminismu italianu est Cesare Beccaria, chi iscriet unu tratadu intituladu Dei delitti e delle pene, in ue criticat sa tortura e sa pena de morte.

illuminismo3voltaire-con-federico-ii-di-prussiaCunforma a cussu inglesu e frantzesu, s’Illuminismu tedescu depet s’originalidade sua a sa forma lògica. S’ideale de una resone apat su deretu de leare in cunsideru cun sas dudas e sos problemas suos su mundu intreu de sa realidade, si mudat in s’Illuminismu tedescu in unu mètodu de anàlisi ratzionale, chi andat a in antis dimustrende sa legitimidade de ogni passu. Custu mètodu de anàlisi ratzionale est caraterìsticu de sa filosofia tedesca chi benit a pustis e at a agatare tretu in s’òpera e in su pensu de Kant.

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com