Sas Curadorias, autonomias locales de s’Edade Mèdia

de Sarvadore Serra

Eleonora de ArboreaSas Curadorias fiant s’articulatzione locale de sos Giuigados. Sa Sardigna de s’Edade Mèdia teniat unu territòriu (su logu) partzidu in divisiones amministrativas de mannària diferente, formadas dae tzitades e biddas, dipendentes dae una capitale  in ue teniat sa sede su  “Curadore”. Issu, cun s’agiudu de sos  “Jurados ” e de sa “ Corona de Curadoria ”, rapresentaiat a livellu locale s’autoridade istatale e cuidaiat  su patrimòniu pùblicu. Sas “Coronas” fiant unu guvernu assembleare.  Su Curadore fiat seberadu dae su Giùighe o Re.  Aiat un’incàrrigu a tempos.  Teniat autoridade in s’esatzione fiscale, in s’atzione giuditziària penale e tzivile, in s’autoridade de politzia, “ Iskolka ”, e in s’arrolamentu de s’esèrtzitu. S’atividade sua,  semper e cando,  fiat tzentrada  in su controllu  e in s’afortimentu  de su guvernu de sos sartos, bena de sa richesa de sos Giuigados. Su Giùighe no ammitiat mancàntzias  in su guvernu de sa Curadoria,  ca s’ordinamentu reteniat su curadore  responsàbile in manera direta  de su megioru o de su peoru de  custa divisione amministrativa, mescamente pro su chi pertocaiat  sa seguresa e  sa preventzione de sos fogos.

Sas làcanas de custas divisiones las faghiant a manera chi sa populatzione de cada Curadoria esseret, pagu prus o mancu, sa matessi; comente cunseguèntzia, sas làcanas podiant cambiare cunforma  a sos tassos locales de crèschida demogràfica.

Sas Curadorias fiant fintzas divisiones eletorales: sos òmines lìberos si reuniant in assemblea in manera periòdica  pro elèghere su rapresentante issoro in sa Corona de Logu. Custu sistema amministrativu  fiat raighinadu e funtzionale meda  pro su guvernu de su territòriu; est bènnidu mancu petzi cun s’impositzione de su sistema feudale dae bandas de sos aragonesos, in su sèculu  XIV e,  mescamente,  in su  sèculu XV.

Su Curadore seberaiat,  pro cada bidda  chi faghiat  parte de sa  Curadoria, unu “majore de Bidda” (su chi oe est su sìndigu) chi teniat cumpetèntzias amministrativas e de investigatzione giuditziària, e responsabilidade direta pro sas atziones de guvernu de su territòriu.Barisone I

In sos sèculos XI e XII in Sardigna b’at àpidu un’aumentu de sa populatzione (chi in su sèculu XIV est crollada). Una tzitade che a Tàtari, favorida dae sa decaida de Turris, at crèschidu pro populatzione e importàntzia  pròpiu dae sa prima medade  de su sèculu XII.

Sa Sardigna de sos Giuigados fiat caraterizada dae un’assentu urbanu formadu dae sas Biddas (sos tzentros prus de importu) e dae un’assentu rurale difusu, fatu de bidditzolos, chi si bastaiant a sa sola e cuncambiaiant cosa cun cosa. Custa fiat s’articulatzione de su territòriu:

  • Tzitades – sos agregados prus mannos si sunt fatos sedes de sos Giuigados.
  • Biddas – tzentros de riferimentu pro territòrios mannos, sas curadorias, sede de funtzionàrios giuigales.
  • Domus – cumplessu de fràigos rurales baritzentru de una sienda agrìcula in ue b’aiat bìngias, ortos, trigu, bestiàmene.
  • Domesti(c)a – A s’ispissu fiat unu fratzionamentu de sa Domus.
  • Curtis – Unidade minore cungiada cun pagas domos e pessones addetas a su traballu.
  • Saltus – A su sòlitu fiat unu latifundu lassadu sena cultivadu pro sa pastura lìbera o pro sa gestione forestale.

Domus e Domestia fiant a s’ispissu de propiedade privada de Donnus sìngulos. Sas biddas, in su cumintzu, fiant  900.  Ma, a pustis de su sèculu  XIV,  pro neghe de sas epidemias, de sa gherra giuigale-aragonesa e de s’assorbimentu umanu  ligadu a sa crèschida de sos tzentros printzipales, sunt faladas a 380.

Adeàsia de TorresDe su territòriu de sa Bidda, chi li naraiant Fundamentu,  petzi sa parte prus a curtzu a sas domos fiat cungiada e cultivada dae propietàrios sìngulos. Su restu de su territòriu  fiat propiedade de totu sa colletividade (una casta de domàniu) e fiat divididu in duas partes  destinadas, a annos càmbios, a sa  sèmena (su biddatzone) e a  sa pastura (su paberile).

Ma su Fundamentu dadu in cuntzessione dae su Giuigadu est unu cuntzetu sufisticadu, ca inditaiat non su fundu fìsicu ebbia, ma fintzas una dotazione rurale definida dae su sustentu giustu e dae sos bisòngios de sos tzitadinos chi istaiant in sa bidda o in su bidditzolu.

Fintzas sa parte prus a largu e perifèrica de sa bidda fiat de su  domàniu. Custa gestione comuna de sos benes de interessu difusu e sa defensa colletiva de su territòriu podet fàghere ipotizare un’influssu probàbile de su sustratu culturale nuràgicu, anteriore a sa romanizatzione de s’ìsula, ma galu biu in unas cantos usàntzias e traditziones comunas.

Ligàmenes:

http://salimbasarda.net/istoria/sos-giuigados-unorganizatzione-moderna-in-sedade-media/

https://it.wikipedia.org/wiki/Storia_della_Sardegna_giudicale#Organizzazione_giudicale_locale

3 Cummentos

  1. Elisa Carrone says:

    est importu mannu su ‘e facher ischire custas partes de s’istoria nostra ca tzertu in iscola no nos la lassan istudiare e mancu la numenan

  2. Juanne piras says:

    Est de importu mannu a connoschere cust’arrejonu, bistu chi in sas iscolas l’ana impeditu

  3. Juanne piras says:

    Cheria narrere chi est de importu mannu se ‘e connoschere s’istoria nostra, bistu chi no l’ana sempere impeditu in sas iscolas

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com