Irlanda 1916: sa Rebellia de Pasca Manna

de Sarvadore Serra

Sa Éirí Amach na Cásca  (in sardu Rebellia de Pasca Manna, in inglesu Easter Rising ) est istada un’ insurretzione fata in sa chida a pustis de Pasca, in su mese de abrile de su 1916. L’ant ammaniada sos republicanos irlandesos pro nche bogare su guvernu britànnicu dae Irlanda e formare una Repùblica irlandesa,  in s’ìnteri chi su Rennu Unidu  fiat peleende  in sa Prima gherrra mundiale. Est istada s’ insurretzione irlandesa prus de importu dae sa  rebellia de su 1798, e sa prima atzione armada de su perìudu rivolutzionàriu irlandesu.

Organizada dae unu Cussìgiu Militare de sa  Fraternidade Republicana Irlandesa, formadu dae sete òmines, sa rebellia est cumintzada su lunis de Pasca, su 24 de abrile de su  1916, e est durada pro ses dies. Membros de sos  Voluntàrios Irlandesos — ghiados dae su maistru de iscola e ativista de sa limba irlandesa Patrick Pearse, paris cun unu grupu prus minore de s’ Esèrtzitu de sos Tzitadinos Irlandesos de James Connolly e 200 fèminas de Cumann na mBan — ant ocupadu sos logos prus de importu de Dublinu e ant  proclamadu sa Repùblica Irlandesa. S’Esèrtzitu Britànnicu at mandadu mìgias de sordados, e fintzas s’artilleria e una nave cannonera. B’at àpidu batallas in totue in su tzentru de sa tzitade:  sos rebelles ant fatu una resistèntzia manna, faghende andare prus a bellu s’avantzada de sos inglesos e incausendeˑlis pèrdidas mannas. In aterue, in Dublinu, sos rebelles s’apostaiant pro isparare cun sos fusiles. Ma, in fines, s’artilleria britànnica los at bintos. B’at àpidu atziones isuladas in àteras partes de Irlanda, cun atacos a su Corpus de Politzia Reale,  barricadas in  Ashbourne, County Meath e in County Galway, e sa cunchista de sa tzitade de Enniscorthy, County Wexford.

Sa Germània aiat mandadu unu càrrigu de armas pro agiuare sos rebelles, ma sos inglesos l’aiant intertzetadu  in antis chi s’insurretzione esseret cumintzada. Tando su cumandante de sos Voluntàrios Irlandesos  Eoin MacNeill   aiat mandadu unu contraòrdine pro blocare s’insurretzione, e custu at fatu minimare meda su nùmeru de sos òmines chi si sunt mobilitados.

Sigomente teniat prus òmines e prus armas, s’esèrtzitu inglesu at bintu sos rebelles. Pearse at atzetadu una resa incunditzionada, ma pro una die b’at àpidu galu cumbatimentos isporàdicos. A pustis de sa resa b’est istada sa lege martziale. Sos inglesos ant arrestadu  3.500 pessones,  e medas de custos no aiant mancu leadu parte in s’insurretzione;    1.800 de custos nche los ant tramudados a Inghilterra e nche los ant postos o in campu de  cuntzentramentu o in presone. Medas de sos capos sunt istados giustitziados.

Sa rebellia at fatu torrare su republicanèsimu insurretzionale in sa polìtica irlandesa, chi pro belle  50 annos fiat istada dominada dae su natzionalismu costitutzionale. Custu, e sa reatzione britànnica, nch’ant giutu a unu suportu populare prus mannu a sa càusa de s’indipendèntzia. In su mese de nadale de su 1918, sos republicanos, rapresentados dae su Sinn Féin, ant tentu una vitòria estremorosa in sas eletziones de su Parlamentu Britànnicu. No ant ocupadu sos iscannos issoro, ma imbetzes ant cunvocadu  the First Dáil, su primu parlamentu unicamerale de sa Repùblica Irlandesa Rivolutzionària, e ant decraradu s’indipendèntzia de sa Repùblica Irlandesa, chi nch’at giutu a sa Gherra de Indipendèntzia.

Unas 500 pessones sunt mortas in sa Rebellia de Pasca Manna. Su 54% fiant tziviles, su 30% militares e politzotos britànnicos, e su 16% cumbatentes irlandesos. Prus de 2.600 pessones unt istadas fertas. Tziviles medas sunt mortos ca sos britànnicos ant impreadu s’artilleria e sos cannones, o ca los ant iscambiados pro rebelles. Sos bombardamentos e sos fogos ant destruidu domos medas in su tzentru de Dublinu.

Ligàmene:   https://en.wikipedia.org/wiki/Irish_Volunteers

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com