9 maju 1857: sa rebellia indipendentista indiana de sos Sepoy

-de Sarvadore Serra –

India 1857

Noe de maju de su 1857. S’insurretzione de sos Sepoys, o Prima Gherra de Indipendèntzia de Ìndia, est istada una rebellia contra a su raj de sa Cumpannia de sas Ìndias orientales , pro nche torrare a pònnere in su guvernu s’ùrtimu imperadore moghul, Bahadur Shah. Ma sa cosa est andada male ca sos rebelles non fiant unidos e ca non b’aiat unu cumandante comente si tocat; in prus, sa reatzione britànnica est istada violenta a beru. S’insurretzione at fatu agabbare pro semper s’impèriu Moghul (chi fiat giai mori-mori) e at intregadu s’Ìndia a unu sèculu de  colonizatzione imperiale britànnica.

Sa cosa chi at pesadu totu a bolare est istada sa cunsinna a s’esèrtzitu de armas noas chi cheriant carrigadas cun munitziones fatas impermeàbiles cun lardu de animale. Sas cartutzas cheriant mossigadas pro las isboidare dae sa prùvera chi nche cheriat posta in intro de sos fusiles noos, in antis de bi pònnere sa balla.

Sos Sepoys – paràula persiana pro inditare sos sordados sìmplitzes indianos – arrolados in s’esèrtzitu de sa Cumpannia de sas Ìndias Orientales, chi fiant in parte indùs e in parte musulmanos, si sunt bortados contra a s’idea de tènnere de ite fàghere cun lardu de baca o de porcu, cuntatu proibidu dae sas religiones rispetivas issoro; sa cosa at fatu aumentare unu discuntentu chi bi fiat giai pro more de s’òpera de sos evangelizadores britànnicos .

Insurretzione Sepoy

S’insurretzione est cumintzada su 9 de maju de su 1857 in Meerut, a Nord de Delhi, cando 85 militares de su regimentu III de sos Cavalieris de su Bengala si sunt negados de impreare sas munitziones. Nche los ant postos in presone e cundennados a 10 annos de traballos fortzados. Sos regimentos XI e XX si sunt reunidos sa die in fatu, no ant postu mente a sos òrdines de sos ufitziales, ant liberadu sos cumpàngios de su regimentu III e ant cumintzadu a atacare sos europeos. Sa rebellia fiat cumintzada.

Sos indianos formaiant belle su 96% de s’esèrtzitu britànnicu, chi teniat 300.000 òmines, e sa rebellia s’est isparta in presse, amparada dae sos Zamindar, sos meres de terras, e dae sos nòbiles. Sos unos e sos àteros timiant sa riforma agrària prospetada dae sos britànnicos, e no lis agradaiat pro nudda sa polìtica de annessione de sos printzipados indipendentes posta in òpera dae su Guvernadore inglesu, Lord Dalhousie, e dae su sutzessore suo, Lord Canning.

A Bahadur Shah II, erede depostu de s’Impèriu moghul, sos rebelles l’ant aclamadu ghia de sa resistèntzia; ant coniadu monedas cun sa figura sua; su nùmene suo lu naraiant in sa pregadoria de sa chenàbura in sas moscheas.

Bahadur Shah

S’8 de làmpadas un’armada de agiudu de s’esèrtzitu britànnicu at bintu sos rebelles in Badli Sari, balangende una positzione dominante in sa tzitade de Delhi. Tando nche sunt cròmpidas àteras fortzas inglesas galu, e, a pustis de ses dies de batallas intro de bidda, nch’at bogadu dae Delhi sos rebelles chi fiant assediende sas guarnigiones britànnicas.A Bahadur Shah l’ant tentu e l’ant disterradu in Rangoon, Burma. A sos fìgios de Bahadur Shah los ant giustitziados.

Su cumandante inglesu, Sir Colin Campbell, podiat cunfiare in sa lealidade de sas tropas Sikh e Pathan de su Punjab e, in sa làcana nord-otzidentale, in sa de sos Gurkhas de su Nepal. Ma timiat chi fogos noos de rebellia s’esserent pòdidos allùghere in Ìndia tzentrale e meridionale. Pro los prevènnere at mobilitadu s’esèrtzitu de istàntzia in Madras e Bombay.

S’insurretzione, oramai, si fiat ispainada dae Kampur a Lucknow. Kampur, Cawnpore, a 250 mìllias a sud-est de Delhi, su 28 de làmpadas fiat ruta in manos de sos rebelles chi si fiant incrudelidos cun sos tziviles inglesos; l’ant torrada a cunchistare sas tropas britànnicas, chi ant rispostu cun unu massacru, su 16 de trìulas; in s’ìnteri sos rebelles aiant assediadu Lucknow, a 45 mìllias a nord-ovest de Delhi, ma su 25 de cabudanni los ant bintos sas tropas de Henry Havelock, a pustis de medas batallas èpicas e chimbe dies a pustis de sa recunchista definitiva de Delhi, s’àteru tzentru nevràlgicu de s’insurretzione. Belle gasi sas fortzas de Havelock non sunt resessidas a nche mòrrere sos ùrtimos fogos in Lucknow: a sos tziviles los ant evacuados e sa tzitade l’ant assediada dae su 9 a su 16 de martzu 1858, cando sos rebelles si sunt arresos a sas fortzas inglesas meda prus fortes. S’atu finale de s’insurretzione b’est istadu in Ìndia tzentrale, assucada dae grupos de rebelles ghiados dae su generale maratha Tatya Tope; est agabbadu totu cando l’ant arrestadu e giustitziadu in su mese de abrile de su 1859.

Cumpannia Indias

In su mese de austu de su 1858 sa Corona inglesa nch’at leadu su controllu de s’Ìndia dae sas manos de sa Cumpannia de sas Ìndias Orientales e in su 1876 a sa reina Vitòria l’ant incoronada Imperadora de Ìndia.

Un’arresonu animadu intre sos istòricos indianos girat a fùrriu de sa definitzione di Prima Gherra de Indipendèntzia, chi calicunu la cunsìderat inapropiada, pro more de sa mancàntzia de unu sentimentu natzionalista indianu reale e de un’unidade de intentos de sos rebelles de tando.

Ma in s’agabbu de su sèculu, moende dae sa Rebellia de sos Sepoys, est seguru chi una leva noa de indianos istudiados at cumintzadu a si reunire faghende nàschere organizatziones polìticas e intelletuales. In su 1885 est nàschidu s’Indian National Congress, chi at postu in pare in Bombay sas figuras printzipales de sa cultura de su Paisu; issos ant cumintzadu a codificare sas resones de su discuntentu e a formulare ipòtesis cuncretas de libertade e autodeterminatzione.

Ligàmene: http://www.guidaindia.com/index.php?option=com_content&view=article&id=825:la-rivolta-dei-sepoy&catid=71:cenni-di-storia&Itemid=61

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com