Tràficu e demèntzia

de Sarvadore Serra

1-controllu-traficu-contaminatzioneSu tràficu non faghet bènnere petzi su nervosu. Diat èssere su mìnimu. Su fatu istat chi est perigulosu pro sa salude. Paret chi aumentet s’arriscu de sufrire de demèntzia. Lu narant unos cantos istùdios fatos dae pagu.

Custa sìndrome, chi destruit sa memòria e su pensamentu, est unu de sos problemas sanitàrios prus mannos in su mundu: faghet dannu mannu a sos malàidos e ponet in anneu sos custrintos. Prus  de 47 milliones de pessones sufrint de demèntzia in su pianeta. E s’Organizatzione  Mundiale de sa Sanidade  pensat chi s’at a arrivare a  135 milliones  de casos in su  2050.

Sa cuntaminatzione de sos tubos de iscapamentu de  sas màchinas  forsis est una de sas càusas  de custa epidemia globale, segundu un’istùdiu coordinadu dae Hong Chen, de s’agentzia de sa sanidade pùblica de Ontàrio, sa provìntzia prus populada de su Canadá. Sas cunclusiones de su traballu las ant publicadas  in sa revista mèdica The Lancet.  Sos istudiosos ant analizadu in  10 annos  sa salude de 6,6 milliones de pessones de su territòriu, ponende in mesu fintzas  sas tzitades  de Toronto e Ottawa. Sos resurtados, chi ponent in oriolu sos sientziados mancari non siant definitivos, mustrant chi sos tzitadinos  chi istant a prus pagu  de 50 metros dae unu caminu  cun tràficu presentant unu 7% in prus de arriscu  de sufrire de demèntzia,  a cunfrontu de sos chi istant  a prus  de 300 metros.

Sos chi tenent sa domo a  50 – 100 metros dae una carrera transitada presentant un 4% in prus de arriscu. E a  101 – 200 metros de distàntzia sos istudiosos  ant averiguadu petzi un’aumentu  de s’arriscu  de su  2%. “S’istùdiu nostru mustrat chi  sas polìticas chi agiuant a  minimare s’espositzione  a sa cuntaminatzione de su tràficu podent èssere de profetu  fintzas pro prevènnere sa demèntzia”, narat Chen.

S’istùdiu non dimustrat una relatzione de càusa e efetu, però mustrat  cun indìtzios mannos unu culpàbile presuntu: s’espositzione a tèrmine longu  a cuntaminantes produidos dae sas  emissiones de sas màchinas, comente su diòssidu de nitrògenu e sas partìculas finas in suspensione. Sos  autores inditant fintzas  àteras  sustàntzias  tòssicas de su tràficu, comente sas partìculas ultrafinas e sos metallos graes.3-dementzia

Sos istudiosos ant chircadu si b’aiat  variàbiles de cunfusione chi aerent incausadu un’anàlisi isballiada de sos resurtados, ma no nd’ant agatadu. Fintzas ponende impostatziones chi tèngiant contu de sas diferèntzias sotziueconòmicas, resurtat semper chi s’arriscu de demèntzia aumentat a curtzu a sos caminos traficados. Imbetzes su grupu de  Chen no at agatadu perunu ligàmene intre su tràficu  e àteras duas infermidades  neurològicas: su parkinson e s’ isclerosi mùltipla.

“Non podimus pònnere a un’ala sa possibilidade chi su burdellu chi faghent sas màchinas  podat acrarire in parte su ligàmene  chi amus osservadu intre s’espositzione  a su tràficu  e sa demèntzia ”, agiunghet Chen.

Un’annu a como un’àteru istùdiu indipendente in Germània aiat collegadu su sonu de sas màchinas  e sa cuntaminatzione  de s’àera cun unu deterioramentu  cognitivu lèbiu in sas pessones mannas  prus espostas. In su  2015, un’àteru traballu in Taiwán at postu in relatzione  sas partìculas finas in suspensione cun s’alzheimer.

“Depimus pònnere in campu mesuras preventivas como, imbetzes de isetare deghinas de annos”, narat sa neuropatòloga messicana Lilian Calderón-Garcidueñas, de s’ Universidade de Montana (Istados Unidos), in unu cummentàriu  parallelu  publicadu in The Lancet.  E comente faghimus a no li dare resone?

Ligàmene: http://elpais.com/elpais/2017/01/04/ciencia/1483554656_132046.html

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com