Su CSU in Valencia pro sas minorias linguìsticas

València : s’assemblea generale de sas minorias linguìsticas, cun sos sardos in prima lìnia, crìticat   Ispagna e Itàlia ca non rispetant sos deretos tziviles e linguìsticos

Duas risolutziones, una pro liberare  sos presoneris polìticos e s’àtera pro nche torrare sos deretos tziviles in  Catalugna las ant aprovadas  in València  (Istadu ispagnolu), in s’assemblea  generale de sa retza de sas minorias linguìsticas ELEN (European Language Equality Network). B’at àpidu fintzas  crìticas pro s’Itàlia ca no at ratificadu  sa Carta Europea de sas  Limbas, una mancàntzia  chi at fatu dannu fintzas  a sa limba sarda. At partetzipadu, pro sa Sardigna, fintzas una delegatzione de su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, organizatzione indipendente de espertos e ativistas, chi defensat a sa prus arta sa càusa catalana e at denuntziadu istentos e discriminatziones  contra a sa limba sarda dae bandas de su guvernu italianu. S’assemblea l’ant fata sa prima die in su Retoradu de s’Universidade de  València  e sa segunda in  su “Centro de Cultura Contemporánea”, istrangiados dae s’organizatzione  “Acció Cultural del País Valencià” (ACPV).

David Hicks, segretàriu generale ELEN, at postu in craru sa netzessidade chi s’Itàia aprovet, a pustis de 17 annos de discussiones inùtiles,  sa Carta Europea de sas Limbas Regionales e Minoritàrias, chi pro custa mancàntzia su Cussìgiu de Europa at amonestadu sa Repùblica italiana pro duas bias. S’ùrtima, pagos meses  como, a initziativa de su CSU.

Sa retza ELEN ponet in pare 150 organizatziones e rapresentat 45 minorias  linguìsticas ispartas  in 23 Istados. Custas minorias includent unu totale de 50 milliones de pessones, est a nàrrere su 10% de sa populatzione europea. ELEN tenet unu status cunsultivu in su parlamentu europeu, su cussìgiu de Europa, s’ONU e s’UNESCO. Tenet comente obietivu su promovimentu  e sa defensa de sas limbas europeas prus pagu impreadas (limbas regionales, de minoria, in perìgulu, indìgenas, coufitziales e de natziones minores), pro otènnere s’egalidade linguìstica in unu sistema de plurilinguismu, in intro de unu cuadru prus mannu de deretos umanos. ELEN traballat, duncas, pro èssere sa boghe e su rapresentante de custas minorias  in livellos diferentes: locale, regionale, istatale, europeu e internatzionale. ELEN l’ant fundada in su 2011 subra de sas fundamentas de s’ex Ufìtziu Europeu pro sas Limbas  prus pagu Utilizadas (EBLUL) de su comitadu de soo Istados membros, Eurolang.

“Comente sardos e comente europeos amus crèidu chi dae s’Europa poderet bènnere unu bentu de cambiamentu – at naradu Nicola Merche, de sa delegatzione  CSU a s’assemblea de ELEN – ma fintzas a como nos ant lassadu a sa sola a revindicare sos deretos nostros in una luta tzivile a punta in susu contra a sas prepotèntzias de s’Istadu Italianu e a s’indiferèntzia de sa  classe dirigente sarda filoitaliana. Chi s’Europa si nch’ischidet, o at a èssere tzertificadu chi non balet a nudda”.

In sa retza ELEN leant parte iscolas pro s’immersione linguìstica comente “Diwan Breton-medium schools organisation”, organizatziones de babbos e mamas comente sa  “Rhieni dros Addysg Gymraeg” (Galles), agrupamentos de organizatziones  comente “Kevre Breizh” (Bretagna), “Kontseilua” (Paisu Bascu), s’ “Estonian Bureau for Lesser Used Languages” (Estònia), organizatziones culturales  comente “Acció Cultural del País Valencià” (València ) e “Plataforma per la Llengua” (Catalugna), in prus de istitutziones acadèmicas  comente s’Universidade de Mainz – SNEB (Germània) e su “Consiglio Nazionale delle Ricerche” (Itàlia). Pro sa Sardigna at partetzipadu fintzas  Tore Cubeddu, chi at mustradu sos cuntenutos  de su  Babel Film Festival venidore, rassinna subra de sa  tzinematografia in limba minoritària, chi lu faghent in Casteddu dae unos cantos annos.

Assemblea Diretiva CSU

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com