Su CSU a Gentiloni: ratificare sa Carta Europea de sas Limbas a pustis de 17 annos

Su Coordinamentu pro su sardu ufitziale at iscritu una lìtera-apellu  a su presidente de su Cussìgiu de sos Ministros  pro pedire sa  ratìfica  de sa  Carta Europea de sas Limbas, firma  in sas Càmeras dae 17 annos.

S’assòtziu de espertos e militantes, ativu dae annos in sas revindicatziones de polìtica linguìstica, est protestende pro custa mancàntzia grave a beru  de sa Repùblica  Italiana, e pedit a su primu ministru Gentiloni de torrare a leare in manos s’initziativa parlamentare cun sa Cummissione  de sos Afares Èsteros.

Sa Carta, chi si diat intrare in vigore diat dare prus amparu  a sa limba sarda e a àteras limbas, l’at aprovada su Cussìgiu de Europa in Istrasburgu  in su 1990. S’Itàlia at firmadu sa  Carta su  27 de làmpadas de su 2000, ma no  l’at ratificada in Parlamentu comente prevident sos tratados internatzionales. Una lege pro amparare sas minorias linguìsticas (sa 482)  l’ant giai aprovada in su 1999; dae tando b’at àpidu petzi tentativos de ratificare sa Carta, ma perunu passu cuncretu. In s’ìnteri, non b’at àpidu perunu progressu de importu  in su gradu de protetzione de su sardu, chi campat dae s’assistentzialismu regionale e dae su traballu de sos voluntàrios de su Coordinamentu.

Inùtiles e patèticos – a pàrrere de su  CSU –sunt istados fintzas a como sos tentativos de sa  Giunta Pìgliaru e de sa majoria chi lu sustenet: in 3 annos  e 100 dies  pagu cumbinchentes,  ant punnadu prus a chircare s’annùntziu giornalìsticu  chi non sa cuncretesa. B’at àpidu petzi,  in su  2015,  un’òrdine de sa die de su Cussìgiu Regionale, e carchi viàgiu  a Roma cun pessones chi nat chi fiant espertas  ma no ant otentu perunu resurtadu. Dae tando non b’at àpidu prus nudda.

S’interessu de sa polìtica essit a campu petzi cando si faeddat de leges eletorales, revindichende collègios protetos comente pro sos   sudtirolesos e sos islovenos.  Ma non contivìgiant, però,  su chi prus interessat una minoria linguìstica: s’impreu ufitziale  reale de sa limba, s’amparu costitutzionale  e sa ratìfica de sa  Carta.

Ma si sa classe polìtica sarda nostra -congruit,  pensende in malu,  su CSU – est gasi pagu cumbinta de custa batalla,  a su puntu chi faghet petzi passos formales e de fatzada, comente at a fàghere a cumbìnchere su Parlamentu italianu a ratificare sa Carta?

In prus de s’Itàlia, petzi àteros duos Istados de s’Europa Otzidentale no ant firmadu sa Carta: sa Frantza e sa Grètzia.

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com