Sos temas de sa Festa de sa Limba Ufitziale de Bonàrcadu

 

Sa chistione feminile de sa limba, sa crisi de s’editoria in sardu e sa contrariedade a su testu ùnicu nou chi su Cussìgiu Regionale est amaniende  in contu de polìtica linguìstica. Sunt custos sos temas de sa de bator editziones  de sa “Festa de sa Limba Ufitziale” chi b’est in Bonàrcadu sàbadu  23 a merie e domìniga 24 a mangianu. S’ocasione est sa Die Europea de sas Limbas  promòvida dae su Cussìgiu de Europa in sos Istados membros pro su  2017. Referente pro s’organizatzione in Sardigna est su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, assòtziu formadu dae istudiosos e ativistas, chi  s’est fatu a bìdere in particulare in  custos annos  pro sas crìticas a su guvernu  Pigliaru e sa defensa estremenada de sa  Limba Sarda Comuna, est a nàrrere s’ortografia istandard unitària  de su sardu aprovada in su 2006.

Pròpiu su tema de una lege noa, proposta dae sa segunda cummissione de su Cussìgiu Regionale, chi diat chèrrere limitare su rolu  de su sardu ufitziale torrende a unu  sistema fundadu  in sos dialetos-variante e neghende de fatu s’esistèntzia de su sardu comente limba unitària, est su chi at a èssere in su tzentru  de addòvios medas. Est previdida fintzas s’aprovatzione de unu documentu chi at a chircare de impeigare su caminu de una lege definida  “de restauratzione e oscurantista”. Su matessi pesu at a tènnere su tema dedicadu  a sa chistione  “feminile” de sa limba: a beru est, comente narant sas indàgines sotziològicas, chi sas fèminas faeddant su sardu prus pagu? S’universu feminile custu disafiu at a atzetare? In fines una denùntzia  chi benit in manera direta  dae sos editores ispetzializados: in sos ùrtimos duos annos s’editoria in sardu est abbarrada praticamente firma cun tìtulos noos in catàlogu pagos a  beru. Destinu chi non si podet istransire o efetu de sa non polìtica in su tema  de sa  Giunta Regionale? Su dibàtidu at a crarire sas responsabilidades  e at a propònnere solutziones .

In prus de custu in Bonàrcadu s’at a faeddare de poesia, de istòria  medievale, de libros, de automatzione eletrònica  cun s’impreu de su sardu, de esperièntzias professionales, de tradutziones , de isport, de tzìnema. B’at fintzas  projetziones, esibitziones musicales, mustra de produtos e màndigu de su logu.

Sa manifestatzione est organizada in collaboratzione cun sa comuna de Bonàrcadu e unos cantos assòtzios culturales. Si cumintzat a sas  bator e mesu de merie de sàbadu  23  de cabudanni in sa sala de S’Ortu Mannu in Cursu de  Itàlia cun su saludu de su sìndgu Franco Pinna. Pustis b’at sos interventos introdutivos  di Gonàriu Carta, Robertu Carta, Giosepe Corronca, Bovore Mele. A ora de sas chimbe b’est sa mesa tunda aberta “Sa polìtica linguìstica est fèmina”, coordinada dae Manuela Ennas e animada dae unas cantas esponentes  de su mundu de sa limba. Tando, una sessione subra de su Testu Únicu de sa Limba a incuru di Giosepe Coròngiu, Martine Faedda, Pàule Mugoni,  e su dibàtidu de sos espertos e de sos ativistas  subra de sas initziativas de leare. Sa tarea de cungiare sa  serada est cunfiada a su  giornalista Anthony Muroni.

Domìniga mangianu bi sunt sos interventos  de sos assessores comunales Micheli Sassu e Loredana Pipia e de su mere de domo de sa  sala e giardinu s’Ortu Mannu mussennor Isidoro Meloni. Pustis b’at sos interventos introdutivos  de Nicola Merche, Sìlvia Mastino, Gonàriu  Carta e Pedru Solinas. Tando sa  sessione “Sardigna, limba, autodeteminatzione e Mediterràneu”, moderada dae Sarvadore Serra cun interventos de Frantziscu Casula, Robertu Lai e Gianni Garbati. Tando galu  “Sa polìtica linguìstica oe in die”, dibàtidu abertu coordinadu dae Giosepe Coròngiu e Màriu Sanna.

Sa cungiada est cunfiada a sas paràulas de Maria Antonietta Mòngiu e a sa mùsica  de Andrea Andrillo.

Intrada lìbera e a in donu. Pastos econòmicos e cunventzionados

CSU Assemblea Diretiva.

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com