Sos mistèrios de su web fundudu

 de Sarvadore Serra

Su web fundudu est cussa parte de retza informàtica  chi non faghet parte  de s’Internet superfitziale, est a nàrrere, de sas pàginas registradas  dae sos motores de chirca de sa retza.  In àteras paràulas, sos  motores de chirca non resessint  a  agatare  o registrare su bonu de s’informatzione chi b’est in internet .

Cuntzetu

Michael Bergman est istadu su primu chi at impreadu su tèrmine  “ deep web”. In su  2001, at publicadu un’artìculu cun su tìtulu  “Deep Web: surfacing hidden value” (“Web fundudu: boghende a pìgiu su valore cuadu”).  Giai dae tando su cuntenutu de su web fundudu fiat dae  400 a 550 bortas prus mannu  de su web superfitziale.

  • In 60 de sos portales prus mannos de su web fundudu b’at unos 750 terabytes de informatzione, chi sunt 40 bortas sa mannària de su web superfitziale.
  • Su cuntenutu de su web fundudu est importante pro su chi pertocat sas netzessidades de informatzione, su mercadu e su domìniu de internet.

Càusas

Non b’at unu contu pretzisu de totu s’informatzione  cuada,  però si pensat chi siat  500 bortas prus manna de s’informatzione a ue  tenimus s’intrada. Unas cantas resones pro sas cales  sos chircadores  non sunt a tretu  de catalogare  s’informatzione de su web fundudu sunt:

  • Giassos informàticos defensados cun craes de intrada.
  • Documentos in formadu non catalogàbile.
  • Entziclopedias, ditzionàrios o revistas in ue, pro intrare a s’informatzione, tocat a interrogare sa base de datos, comente, pro nàrrere, sa de sa Real Academia Española.

Mannària

Su web fundudu est s’informatzione chi creschet de prus in sa retza, e prus de su mesu de su cuntenutu suo  s’agatat in bases de datos. Sa calidade sua est cunsiderada  dae  1.000 a 2.000 bortas  prus manna  de sa de su web superfitzale,  e su  95% de s’informatzione sua est  lìbera dae  sutiscritziones  e tarifas.

Dae istùdios fatos dae s’ Universitade de Califòrnia in Berkeley resurtat chi in custu mamentu in su web fundudu  b’at unos  91.000 terabytes.

Livellos

Sa retza est partzida in livellos dae su  0 a su  6:

Su livellu 0 est sa  “Surface Internet” (“internet superfitziale),  a  ue s’impitadore  podet intrare cun su navigadore istandard  e agatat pàginas  comente, pro nàrrere, Google, YouTube, Facebook, Twitter, Wikipedia. Su prus de sos impitadores  si movent in custu livellu.

Su livellu 1 est semper  “Surface Web”,  però b’at giassos informàticos  prus pagu connotos  ma de intrada fàtzile, relatzionados mescamente  cun cuntenutos no adatos a sos minores.

Su livellu  2 no est galu su web fundudu, però b’at domìnios  chi s’agatant  cun chircadores indipendentes, ca  non sunt catalogados  in sos chircadores istandard.

Su livellu 3 est giai su web fundudu.  Movende dae custos livellos  bi cherent  istrumentos  pro abbarrare anònimos, comente, pro nàrrere TOR. A su sòlitu, si cheret navigare in custu livellu, s’impitadore depet connòschere sos URL o IP, chi non sunt pùblicos. Sos domìnios de custu livellu sunt formados dae caràteres aleatòrios.

Su livellu 4 est perigulosu meda.  Si a sos livellos anteriores si podet intrare  sena tropu problemas  cun unu  servidore intermediàriu bonu e unu rilevadore de intrusione, in custu livellu  non bastat. In custa area operant meda sos  hacker e sos piratas informàticos. Narant chi si podent agatare, in mesu de s’àteru, pàginas criptadas fatas dae sos guvernos, dae ue si pensat chi siant essidos unos cantos documentos  chi sunt filtrados in sos ùrtimos tempos.

In fines bi sunt sos livellos 5 e 6 chi sunt sos prus misteriosos. Calicunu  narat chi b’at segretos militares a ue si podet intrare petzi cun algoritmos cumplicados.

Chie l’impreat?

Su web fundudu, a dolu mannu, lu podent impreare sos criminales, ca non si podet individuare nen  s’ indiritzu IP de sa pessone nen sa localizatzione fìsica sua. E gasi etotu lu podent impreare pessones chi cherent defensare comunicatziones de su guvernu, o iscoviadores de informatzione  chi cherent cumpartzire  cantidades mannas de informatzione interna cun unu giornalista  sena lassare arrastu, o dissidentes de regìmenes autoritàrios  chi cherent faghere ischire a su mundu ite est acuntessende in su paisu issoro. E b’at fintzas  istitutziones guvernativas o impresas mannas  e multinatzionales chi cherent cuare sos datos issoro.

Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Web_profund

http://quod.lib.umich.edu/j/jep/3336451.0007.104?view=text;rgn=main

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com