S’intelligèntzia artifitziale: una minetza pro s’umanidade?

de Sarvadore Serra

B’at chie narat chi sas màchinas nch’ant a colare s’intelligèntzia umana, e chi forsis at a nàschere un’ispètzie noa chi at a bìdere sos umanos comente nois bidimus sos animales. S’imprendidore e imbentore Elon Musk narat chi s’intelligèntzia artifitziale (IA) est sa minetza prus manna pro s’ispètzie umana.   S’astrofìsicu Stephen Hawking narat chi podet èssere  sa peus minetza o sa mègius oportunidade pro s’umanidade. Belle gasi, in Silicon Valley b’at unu grupu de entusiastas de custa possibilidade: faghent totu parte de sa  Singularity University, s’ Universidade de sa Singularidade, fundada in su 2008 in sas installatziones de sa NASA in Califòrnia e finantziada, in mesu de s’àteru, dae Google e Microsoft. Bos mustramus sa discussione  chi b’at e chi at  sighire in sos annos chi benint.

Sa Singularidade Sa ‘singularidade’ est su mamentu chi un’elaboradore eletrònicu at a agualare s’intelligèntzia umana, una cosa chi podet acuntèssere prus in presse de su chi creimus. Sas implicatziones de custu fatu no est possìbile a las prevìdere, ca de seguru diat èssere sa novidade prus manna, pro s’umanidade, in totu s’esistèntzia sua.  Fintzas a como non si nde faeddaiat ca, mancari esseret un’optzione plausìbile, totus la bidiant comente una cosa meda a tesu. Ma s’avantzada de sa sièntzia  e de sa  tecnologia (mescamente de s’informàtica)  in custas ùrtimas dècadas  est istada ispetaculare e sos istdiosos sunt cumintzende a èssere in pensamentu  pro un’eventu chi si diat pòdere realizare in s’arcu de sas vidas nostras. At a tènnere implicatziones de cada casta, dae cussas econòmicas a cussas morales e èticas, colende pro sas chistiones  filosòficas o pràcticas.

Raz Kurzweil, autore, imbentore, informàticu, visionàriu e cofundadore de s’ Universidade de sa Singularidade, forsis est su prus otimista pro su chi pertocat sa data de custu eventu. In su libru suo “ The Singularity is Near”,  “Sa Singularidade est a curtzu” (2006) narat chi intro de sos annos “20 de custu sèculu un’elaboradore at a colare su test de Turing, sa proa chi servit  a dimustrare chi una màchina possedit intelligèntzia. Sos prus pessimistas non negant chi custu at a acuntèssere, però faeddant de sos annos 2080 – 2090. Kurzweil, pro fàghere custa previsione,  si basat in sa crèschida esponentziale chi tenet s’isvilupu de  tecnologia. Comente narat s’autore in su libru suo, sos umanos non semus bonos a pensare in manera esponentziale, e duncas est normale chi totus nos mustramus iscèticos subra de sa possibilidade chi in pagos annos sas màchinas siant prus intelligentes de nois. Kurzweil, però, narat  chi in su 2020 sos elaboradores giai ant a tènnere bastante capatzidade  de càrculu computatzionale pro emulare unu cherbeddu umanu, e chi in sos annos a pustis s’at a isvilupare unu programàriu pro los fàghere prus intelligentes. S’autore faghet su contu chi, in sos annos  “30, pro milli dòllaros amus a pòdere comporare un’elaboradore cun capatzidade de càrculu ecuivalente a una populatzione de  1.000 abitantes. In su 2050, pro more de s’isvilupu esponentziale de sa  tecnologia, cun custos matessi  1.000 dòllaros amus a pòdere comporare una capatzidade de protzessamentu superiore a sa de totu sos cherbeddos de s’umanidade. Una de sas possibilidades chi si cumintzant a leare in cunsideru, però, est chi sas màchinas  podant cuare su fatu  chi sunt intelligentes che a nois, in sa matessi manera chi sos umanos cuamus informatziones importantes  a  sos àteros umanos. Ma sa crèschida esponentziale at a sighire, e sas màchinas no ant a abbarrare a su livellu de s’intelligèntzia umana, ma l’ant a superare in presse. Nos diamus pòdere agatare tratende cun màchinas chi pensamus chi non sunt bastante intelligentes, pro nos abbigiare chi semus in cara  de màchinas chi superant  meda sa capatzidade intelletiva nostra. Sa reatzione de custa superintelligèntzia non si podet ischire cale diat èssere, e sa capatzidade de reatzione umana diat pòdere èssere inesistente. Diat pòdere nàschere un’intelligèntzia noa in su pianeta e tocat a bìdere si sa coesistèntzia diat èssere possìbile. In su tempus coladu est capitadu chi duas ispètzies intelligentes ant cunvìvidu: sos neandertal si sun estintos unos  20.000 annos a como, pro curpa de sa pressione de sos umanos. No est chi sos umanos ant a devènnere sos neandertal de sas màchinas?

S’immortalidade diat pòdere èssere una realidade B’at un’àtera situatzione possìbile in sa coesistèntzia de duas ispètzies intelligentes, sos umanos e sas màchinas. Kurweil argumentat chi, parallelamente a su megioru tecnològicu, amus a chircare de detzifrare, lèghere e replicare artifitzialmente su cherbeddu umanu. Su cherbeddu umanu est s’òrganu prus disconnotu de su corpus umanu, mescamente ca non si podet esplorare prus de tantu  sena ochìere o faghere dannu mannu a una pessone. In custos ùrtimos annos, però, sunt essidas a campu tècnicas chi permitint  de esplorare s’atividade tzerebrale in manera indireta, sena bisòngiu de abèrrere sa conca a nemos. Kurzweil narat chi custas tecnologias ant a tènnere una crèschida esponentziale, cunsentende de imitare s’istrutura neuronale e,  duncas, amus a pòdere replicare unu cherbeddu umanu in una màchina.

Tando, si amus a pòdere copiare s’istrutura de unu cherbeddu umanu, pro ite no amus a pòdere clonare s’ego individuale nostru? Diamus pòdere fàghere una còpia de seguresa de nois etotu. Custa còpia si diat pònnere pònnere in intro de unu robot umanòide.  O diamus pòdere fàghere a mancu de sa carena, lograre una supeintelligèntzia e andare a sa velotzidade de sa lughe a cale si siat logu lompat  internet, chi siat su pianeta  terra o un’àteru pianeta  chi sas màchinas ant giai colonizadu. Immortales diamus èssere? Eja e nono. In cara de sa possibilidade de sa morte, pro s’ ego biològicu nostru  non diat cambiare nudda si b’esseret  una còpia de nois chi sigat a èssere bia. Non diamus tènnere sensu de continuidade. Si diat pòdere nàrrere chi semus mortos biologicamente  cun una rèplica artifitziale, faghende realidade su chi promitint sas religiones: sa vida a pustis de sa morte biològica.

In cara de custa possibilidade , calicunu est cumintzende a pensare a un’àtera possibilidade, sa de tres: sos umanos aumentados. Impitare sa tecnologia pro megiorare sas capatzidades (limitadas) de sos umanos. In àteras paràulas, nche diamus tramudare progressivamente  sa cussèntzia nostra a sa parte mecànica, sena pèrdida de continuidade. Diamus colare dae sa carena biològica nostra a una carena digitale. Diamus otènnere s’immortalidade  e nos diamus cunsiderare  in cada mamentu su matessi ego. Si sos umanos atuales tenimus unu 1%-2% de genes de orìgine neandertal, s’èssere artifitziale nou superintelligente diat mantènnere una parta umana, sa cussèntzia.

Sos primos passos los sunt giai faghende Como totu custu paret fantasièntzia. Però amus giai cumintzadu a andare in custu chirru. Oe in die belle totu sos umanos sùperant giai sas limitatzones biològicas issoro e disponent de prus intelligèntzia, ca tenent  sa possibilidade¸ cun su telefoneddu chi tenent in bugiaca,  de atzèdere in un’iscuta  a totu sa connoschèntzia chi s’ispètzie umana at generadu . Est unu primu passu pro lograre capatzidades noas in manera progressiva, cunforma a comente progredit sa tecnologia. Sa realidade virtuale est cumintzende a lòmpere a su pùblicu mannu. Sas aplicatziones sunt semper de prus. Pro nàrrere, su mere de Tesla e SpaceX, Elon Musk, at creadu sa compangia Neuralink, cun s’idea de produire impiantos  pro su cherbeddu umanu chi nos permitant de nos connètere sena filos cun sos elaboradores, dotende su cherbeddu in manera permanente de unu pìgiu digitale. E, in àmbitu computatzionale,  si sunt giai isvilupadas retzas neuronales , cun progranàrios chi ìmitant su funtzionamentu de sos neurores umanos. Custu lu sunt giai aplichende  a unu de sos disafios atuales prus de importu, sa cundutzione cumpletamente autònoma de sos veìculos a motore.

Tando, totu narat chi semus giai cumintzende a ligare màchinas e umanos. Amus a èssere s’ùrtima generatzione mortale?

 

Ligàmene: http://www.vilaweb.cat/noticies/intelligencia-artificial-amenaca-pels-humans-o-el-secret-de-la-immortalitat/

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com