S’EFTA, organizatzione alternativa a s’Unione Europea

de Sarvadore Serra

S’ EFTA est un’assòtziu de Istados. Custa sigla cheret nàrrere “European Free Trade Association” (Assòtziu Europeu pro su cumèrtziu lìberu).  Sos membros atuales sunt  sa Repùblica de Islanda, su Printzipadu de Liechtenstein,  su Rennu de Norvègia, sa Cunfederatzione Elvètica.  Est nàschida  su 3 de maju  de su 1960 comente blocu cumertziale alternativu pro sos Istados europeos chi non podiant  o non si cheriant  unire  a sa Comunidade Econòmica Europea (chi como est Unione Europea). Sa Cunventzione  de s’EFTA  l’ant firmada,  su  4 de ghennàrgiu de su 1960 in Istocolma, 7 Istados (Àustria, Danimarca, Norvègia, Portugallu, Isvètzia, Isvìtzera  e Rennu Unidu.).

A pustis de sa Cunventzione de Istocolma b’est istada sa Cunventzione de Vaduz, chi at istabilidu sa liberalizatzione  de su  comèrtziu intre sos Istados membros.

Custos sunt sos Istados chi faghent o ant fatu parte de s’EFTA

  •  Danimarca (at abbandonadu s’organizatzione in su 1972 pro intrare in sa CEE)
  •  Rennu Unidu (at abbandonadu s’organizatzione in su 1972 pro intrare in sa CEE)
  •  Portugalu (at abbandonadu s’organizatzione in su 1986 pro intrare in sa CEE)
  • In su 1991 in sos paisos chi fiant abbarrados b’at àpidu unu referendum a sufràgiu universale pro detzìdere si sighire a abbarrare in s’organizatzione o intrare in s’Unione Europea, e su resurtadu est istadu chi:
    •  Àustria (at abbandonadu s’organizatzione in su 1995 pro intrare in sa UE)
    •  Finlàndia (at abbandonadu s’organizatzione in su 1995 pro intrare in sa UE)
    •  Isvìtzera (at abbandonadu s’organizatzione in su 1995 pro intrare in sa UE)
    •  Islàndia (est abbarrada in sa EFTA)
    •  Norvègia (est abbarrada in sa EFTA)
    •  Suiza (est abbarrada in sa EFTA)
    •  Liechtenstein (est abbarrada in sa EFTA)

S’EFTA tenet custas istitutziones :

  • Sa segreteria, cun sa sede in Givevra.
  • Su Tribunale .
  • Su Cussìgiu.
  • S’Autoridade de Vigilàntzia.

Tres de sos 4 Istados  de s’EFTA (Liechtenstein, Islanda, Norvègia) sunt parte de su mercadu internu de s’Unione Europea pro more de un’acordu, intradu in vigore in su 1994, chi at creadu s’Ispàtziu Econòmicu Europeu; su de 4 Istados, s’ Isvìtzera, at detzisu de fàghere acordos bilaterales cun s’Unione Europea. In prus, sos Istados de s’EFTA ant negotziadu, in pare, tratados de cumèrtziu lìberu cun àteros Istados:  su Mèssicu in su  2001; sa  Repùblica de Croàtzia, sa Giordània e sa  Repùblica de Matzedònia in su  2002; Singapore in su 2003; su Tzile in su 2004; sa Tunisia in su 2005; sa Repùblica de Corea in su 2006; su Canadá in su 2009; s’Albania in su 2010 ;  sa Colòmbia in su 2011; Costa Rica e Panamá in su 2012.

In su 1999 s’Isvìtzera at congruidu acordos bilaterales cun s’Unione Europea subra de temas diferentes, comente su movimentu de sas pessones, su trasportu e sas barreras tècnicas  a su cumèrtziu. Custu isvilupu at cumbintu  sos Istados de s’EFTA  a modernizare sa Cunventzione  pro assegurare chi aeret sighidu a tènnere un’istrutura funtzionale pro s’espansione  e sa liberalizatzione  de su cumèrtziu intre issos e su restu de su mundu.

Cun sa Brexit e cun su protzessu indipendentista catalanu s’aberint iscenàrios noos: su Rennu Unidu e sa Catalugna ant a intrare in s’EFTA?

Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_Europea_de_Lliure_Comer%C3%A7

https://it.wikipedia.org/wiki/Associazione_europea_di_libero_scambio

https://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_Europea_de_Libre_Comercio

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com