Sas ventanas intelligentes

Sas ventanas intelligentes

de Sarvadore Serra

In istiu faghimus a manera chi no intret tropu sole dae sas ventanas. In ierru faghimus su contràriu.   Como ant bogadu a campu una casta de ventana intelligente chi si cumportat cunforma a su tempus. L’at imbentada unu grupu de istudiosos de s’Universidade de  Princeton chi  at presentadu s’ istùdiu suo in sa revista “Nature Energy”.

Su grupu, ghiadu dae s’istudiosa Yueh-Lynn Loo, at creadu una casta noa de pellìcula solare cun duas caraterìsticas chi podent cambiare sos paradigmas de rispàrmiu energèticu in sas domos: sunt trasparentes e s’alimentant  cun s’energia solare; duncas non b’at bisòngiu de pònnere perunu impiantu.  Sos chi ant bogadu a pìgiu custu imbentu ant impitadu semicundutores orgànicos pro fàghere tzèllulas  solares capassas de otènnere una càrriga  elètrica de energia solare chi resessit a colorare belle de su totu una pellìcula chi si ponet in su bidru.  S’obietivu est craru: fàghere a manera chi su bidru  lasset colare de prus o prus pagu sa lughe de su sole, cunforma a sa netzessidade de su mamentu, lompende a un’opatzidade  de su 80%. In àteras paràulas, si tratat de una pellìcula aderente chi cadaunu podet installare in sas ventanas  e podet gestire cun unu telèfonu intelligente pro fàghere prus iscura  o prus crara sa ventana in funtzione de sa netzessidade. Ma sa cosa prus interessante de custu progetu est chi si podet otènnere unu produtu chi costat pagu e cun una difusione manna in su mercadu. “S’impreu de sos rajos ultravioletos in custa ventana at a fàghere minimare meda su costu de s’installatzione  e at a fàghere aumentare meda sa funtzionalidade energètica”, narat Lynn-Loo.

Custas ventanas inteligentes non solu ant a permìtere unu rispàrmiu energèticu  a curtzu a su 40% (cunforma a sas previsiones de sos istudiosos),  ma, gràtzias a s’energia chi sobrat, ant a servire fintzas pro alimentare dispositivos minores in sa domo. Pro custa resone, un’impresa fundada dae sa diretora matessi de su progetu, “Andluca Technologies”, s’at a incarrigare de agatare  sas aplicatziones cumertziales  de su produtu. Sa dita assegurat  chi at a superare in custa manera sos “disafios tecnològicos”, comente lis narat Lynn-Loo, chi impedint  chi sas  ventanas siant giai unu produtu cumertzializàbile.

Ma petzi in sas domos l’ant a aplicare custa tecnologia noa? Sas ventaneddas de sas màchinas podent èssere unu nitzu potentziale de su produtu, e sunt istudiende sa possibilidade de alimentare sa climatizatzione de una vetura in su sole faghende minimare sa temperadura interna.

Ligàmenes:

https://www.princeton.edu/news/2017/06/30/self-powered-system-makes-smart-windows-smarter

https://elpais.com/tecnologia/2017/07/05/actualidad/1499255997_970093.html

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *