Sa proposta de s’assòtziu Sardos pro s’istòria sarda in iscola

Sàbadu su 17 de làmpadas, in Làconi, s’assòtziu polìticu-culturale «Sardos» at presentadu una proposta de lege  pro s’insinnamentu  de s’istòria  sarda in iscola. L’at fatu in ocasione de sa presentada de su libru “Carlo Felice e i tiranni sabaudi ” de Frantziscu Casula, amaniada dae su  Grupu Cunsiliare locale “Insieme Per Laconi ” e dae su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale.

Ma, pro ite custa initziativa?

Sa mancàntzia de s’insinnamentu de sas acuntèssidas istòricas de Sardigna est unu vulnus capitale pro su fràigu de una cussèntzia identitària de sos Sardos. S’identidade de unu pòpulu no est unu fatu naturale chi benit dae sas cosas , ma est su resurtadu de unu sèberu de datos, amentos e elementos de connoschèntzia chi sas classes dirigentes e intelletuales indivìduant in su tempus pro otènnere una coesione culturale e sotziale a fùrriu a valores identitàrios cumpartzidos. Su territòriu, sa limba, s’economia, sas traditziones populares, sa religione, in pare a s’interpretatzione comunitària de sas acuntèssidas istòricas, cuncurrent cun su tempus a sa formatzione de una retza de valores e credèntzias chi formant sa base de unu pòpulu chi si reconnoschet in unu NOIS comunitàriu. Sa negatzione de custu protzessu s’est manifestada in Sardigna cun sa mancàntzia belle totale de s’insinnamentu de sas acuntèssidas istòricas sardas e duncas cun s’ignoràntzia de una parte de sa populatzione de su chi in sos sèculos est istadu s’elementu fundadore de su cuntzetu matessi de pòpulu sardu, gasi comente si bi referit fintzas s’Istatutu Ispetziale de su 1948. Sena connoschèntzia de s’istòria non bi podet àere cussèntzia comunitària colletiva;  duncas peruna optzione de autodeterminatzione (chi siat indipendentismu, soveranismu, federalismu o autonomia ispetziale) si podet realizare in manera cumpleta . Su fatu chi s’Istatutu Ispetziale de su 1948 no apat prevididu cumpetèntzias primàrias in contu de insinnamentu iscolàsticu est istadu, est meda probàbile, una de sas càusas prus mannas de su fallimentu de s’autonomia ispetziale etotu, ca sos sardos si sunt agatados a guvernare una diversidade amministrativa sena cuntzepire in manera prena una diversidade culturale identitària. Duncas, su “discursu ” sotziale a fùrriu de sa gestione de s’Autonomia at pertocadu sos elementos econòmicos e sotziales e sa giustificatzione polìtica de s’ ” istentu in s’isvilupu “. Custu at incausadu unu cortu tzircùitu totale in sa gestione de s’Autonomia chi s’est mustrada fallimentare dae s’agabbu de sos annos 60 e, in sa mancàntzia assoluta de una connoschèntzia funduda de sas istruturas sotziales sardas, at incausadu fintzas sas catàstrofes econòmicas e polìticas mannas ligadas a: assitentzialismu, industrializatzione imposta dae foras, cunsumu de su territòriu, tzimentu in sas costas, abbandonu de sa limba, disterru, ispopulamentu de sos giassos internos. A non connòschere s’istòria e sa limba cheret nàrrere a non tènnere sas resones pro defensare su territòriu e sa populatzione sua, chi unu los bidet petzi comente un’apenditze italiana provintziale e segundària chi depet, in manera acrìtica, recuperare su” istentu in s’isvilupu ” cun progetos esternos e omologadores. Est craru chi cada guvernu regionale chi si propòngiat de amparare s’autodeterminatzione depet torrare a mòvere dae su recùperu de s’insinnamentu de sa limba e de s’istòria in sas levas noas. Custu no est pro nudda fàtzile, a diferèntzia de àteras autonomias ispetziales italianas pròpiu pro su fatu chi in mesu de sas cumpetèntzias chi sa Regione Autònoma non tenet, bi sunt sas chi pertocant sa possibilidade de intervènnere in sa programatzione de sos curricula iscolàsticos. Cada tentativu legislativu chi pertochet sa limba o s’istòria est destinadu a fallire. Su sistema giurìdicu iscolàsticu italianu, difatis, est unu mastodonte chi tancat sas ghennas a cale si siat insinnamentu istòricu chi podat èssere deviante a cunfrontu de sos interessos natzionales e a s’identidade italiana in sensu giacobinu – tzentralista in ue sos tzitadinos de sa Repùblica sunt totus eguales ma non podent tènnere una limba e un’istòria diferente. Duncas sas istòrias locales non podent agatare logu in s’insinnamentu ufitziale. Isetende chi si lompat a una reforma augurada de sas cumpetèntzias de s’Istatutu Ispetziale, su caminu de sighire non podet èssere su de propònnere testos de lege mannosos ma velleitàrios chi de seguru su guvernu italianu los diat impugnare, comente est acuntèssidu àteras bortas. Sa solutzione pràtica, immediada e cuncreta pro fàghere passos a dae in antis in custu protzessu est sa matessi chi est istada sighida pro s’insinnamentu de sa limba sarda veiculare in oràriu curriculare in su 2009. Sigomente s’Istadu negat a sa Regione de intervènnere in manera direta, sa Regione podet e depet pònnere a disponimentu de istitutziones iscolàsticas autònomas e voluntàrias sas resursas pro amparare progetos de insinnamentu de s’istòria de Sardigna in oràriu curriculare a pustis de àere sensibilizadu, est craru, dirigentes, maistros e professores , iscolanos e famìlias pro los presentare o formulare. In custa manera sas iscolas podent utilizare sos disponimentos de sa reforma Moratti pro su chi pertocat sa chi li narant “cuota de flessibilidade regionale”, pro s’inserimentu de àteras disciplinas in sos curricula de s’iscola primària e segundària, cunfirmende, duncas, sa “pràtica de s’autonomia iscolàstica” traditzionale, pro s’insinnamentu de s’istòria sarda. In custa manera su sistema farsu chi negat autonomia a una Regione a Istatutu Ispetziale ma la dat in manera demagògica a un’istitutu sìngulu cumintzamus a l’iscunsertare, isetende una reforma prus sèria de sas cumpetèntzias de s’Istatutu Ispetziale. Custa proposta de lege torrat cun sos printzìpios de simplificatzione, delegificatzione, craresa e trasparèntzia de sa matèria tratada e est gasi crara, simple, efetiva e sustenìbile chi si podet insertare fintzas in sa finantziària e èssere deretu esecutiva sena su perìgulu de l’impugnare.

————–

Proposta de testu de lege subra de s’amparu de s’insinnamentu de s’istòria de Sardigna in sos istitutos iscolàsticos in oràriu curriculare. 1. Sa Regione assumet comente prioridade pro s’isvilupu de s’identidade de su pòpulu sardu sa difusione de sa connoschèntzia de sas acuntèssidas istòricas de s’ìsula pro mèdiu de s’insinnamentu iscolàsticu. 2. Respetende s’autonomia iscolàstica e sas cumpetèntzias respetivas de Istadu e Regione, si dat s’amparu a initziativas didàdicas chi punnant a fàghere lograre sa cussèntzia de su percursu istòricu chi at modelladu su patrimòniu comunu de valores subra de sos cales si fundat s’ispetzialidade de sa Regione Autònoma de Sardigna. 3. Duncas est autorizadu su gastu de € 200.000 pro s’annualidade 2018, de € 400.000 pro s’annualidade 2019, de € 600.000 pro s’annualidade 2020, pro amparare progetos de insinnamentu de s’istòria de Sardigna in oràriu curriculare, in sas iscolas de cada òrdine e gradu presentes in su territòriu regionale. 4.Cun sos istantziamentos prevididos sa Regione si impinnat a produire e difùndere sos materiales didàticos chi bi cherent e de cunfiare a organismos cualificados sa formatziones de sos insinnantes. 5. At a èssere un’impinnu de sa Giunta Regionale, a proposta de s’Assessore de sa Istrutzione Pùblica, Benes Culturales, Informatzione, Ispetàculu e Isport, predispònnere sos critèrios de assinnamentu de sa resursas de finantziamentu a sos progetos chi ant a dèpere èssere presentados a impulsu de sas autonomias iscolàsticas sìngulas, de acordu cun sa Diretzione Iscolàstica Regionale. Pro sos primos tres annos s’at a dèpere reconnòschere prioridade in s’agiudu a sos progetos chi ant a prevìdere s’impreu de sa limba sarda o de sas àteras limbas minoritàrias, comente limbas veiculares de s’insinnamentu.

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com