Proclamada sa Repùblica Catalana

 Su Parlamentu de Catalugna at proclamadu  a sas 15.27 de su  27 de santugaine de su  2017 sa  Repùblica Catalana, cun sa rèvoca  de sa suspensione  de sa decraratzione  de indipendèntzia cun 70 votos in favore, 10 contra e 2  votos in biancu. Custu est istadu su resurtadu  de sa votatzione  de sa prima  proposta de resolutzione congunta presentada dae  Junts pel Sí e  CUP. In antis, sa presidenta de su  parlamentu, Carme Forcadell, at lèghidu  su testu  de sa decraratzione  de indipendèntzia chi sos diputados de ambas duas formatziones  ant firmadu in s’agabbu de su plenum de su 10.

Sa votatzione l’ant fata in segretu, pro cramada nominale de sos diputados, ponende s’ischeda in un’urna. Sa mesura est istada aprovada pro acordu de sa  majoria de Junts pel Sí e   CUP. Si sunt opostos  unos cantos diputados  de CSQP comente Joan Coscubiela e Lluís Rabell, chi ant mustradu  su votu negativu issoro. In càmbiu, in intro de su matessi grupu sos diputados Albano-Dante Fachin, Joan Giner, Àngels Martínez e Joan Josep Nuet ant votadu in segretu. S’argumentu de su votu segretu, espostu dae sa  diputada de sa CUP, Anna Gabriel, est sa netzessidade  de defensa dae su persighimentu e repressione politziesca e giuditziale  contra a sos diputados chi si pronùntzient  in favore de s’indipendèntzia.

Sa partaboghe de su grupu parlamentare de Junts pel Sí, Marta Rovira, at decraradu: ’Oe fundamus unu paisu nou’. At naradu chi fiat  ‘urgente’ a creare un’ispàtziu lìberu  dae sa repressione pro pòdere leare sas detzisiones  chi sa sotziedade cheret. Rovira at insìstidu in s’importàntzia  de su protzessu costituente pro pònnere sas bases de sa Repùblica, unu protzessu costituente ‘sena lìmites  nen subordinatzione”.

Carles Riera (CUP), at decraradu: ‘Custu passu lu faghimus a sa ritza, cun sa conca arta. No inghenugrados nen comente sùdditos, ma comente pessones lìberas. Sena timòria, o cun sa timòria cumpartzida cun teneresa e solidaridade, chi si faghet determinatzione e coràgiu. Oe cumintzamus sa destitutzione  de su regìmene de su 78 e de sa monarchia borbònica.’ E at agiuntu: ‘Proponimus e afirmamus su cudru republicanu  nou comente cuntestu de ampliamentu de sos deretos tziviles, sotziales e polìticos.’

Milers de persones segueixen el ple del Parlament a peu de carrer als afores del Parc de la Ciutadella. Imatge del 27 d’octubre de 2017 (Horitzontal)

Siat Riera siat Rovira ant postu in craru sas dificurtades  de su mamentu; sos diputados de sa  CUP ant craridu chi sas istruturs de s’Istadu bi sunt galu. E Rovira at naradu chi ”sunt benende tempos difìtziles e de tensione”, però at fintzas sutaliniadu chi ‘non b’at alternativa’. ‘No at a èssere fàtzile, l’ischimus’, at agiuntu Rovira, chi belle gasi cunfiat  in su talentu, in sa retza de cumplitzidades, in sa solidaridade  e in sa cooperatzione tzivile pro fàghere possìbile s’implementatzione d esu resurtadu de su 1-O.

Su testu de sos efetos de sa decraratzione de indipendèntzia instat a promulgare sos decretos netzessàrios  pro s’ispeditzione  de sos documentos acreditativos de sa natzionalidade catalana; a impulsare ‘sa sutascritzione de unu tratadu de natzionalidade dòpia cun su guvernu de su Rennu de Ispagna’; a dare sos disponimentos netzessàrios pro s’adatamentu, modificatzione e inaplicatzione de su deretu locale e istatale vigente in antis de s’intrada in vigore de sa lege de transitoriedade; a recuperare sas normas suspesas  dae su Trbunale Costitutzionale ispagnolu, mescamente sas chi pertocant mesuras impositivas e sa luta   a  sa disegualidae sotziale; a promòvere su reconnoschimentu iternatzionale de sa repùblica, a istabilire sa vigèntzia  de sos tratados internatzionales; a integrare, francu su casu de sa renùntzia espressa, sos funtzionàrios de s’Istadu ispagnolu  chi prestant servìtziu in Catalugna, e de sos funtzionàrios de natzionalidade  catalana chi prestant servìtziu in foras de Catalugna, a s’Istadu ispagnolu; a acordare sas mesuras netzessàrias pro praticare s’autoridade fiscale, de seguresa sotziale, doganera e catastale; a impulsare sa creatzione de una banca pùblica; a abèrrere unu negotziadu cun s’Istadu ispagnolu subra de sos deretos e obligatziones de caràtere econòmicu  ‘assuntos dae su Rennu de Ispagna; a elaborare una proposta de partzimentu  de ativos e passivos…

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com