Povertade e salude

de Sarvadore Serra

1 mensa caritasNon b’at duda: sa povertade e sa disegualidade sotziale faghent dannu mannu a sa  salude. Lu narat unu macro- istùdiu publicadu in sa revista The Lancet: sa povertade incùrtziat sa vida belle cantu sa sedentariedade,  e meda de prus  de s’obesidade, de sa pressione arta e de su cunsumu tropu mannu de alcol.

Custu cumportat fintzas una crìtica a sas polìticas de s’Organizatzione Mundiale de sa Sanidade (OMS),  chi no at postu in su programa de traballu custu fatore gasi importante pro sa salude.

Sos autores de s’istùdiu publicadu in The Lancet  sunt unos trinta ispetzialistas de istitutziones de importu comente sa Universidad de Columbia, su King’s College de Londra, sa Harvard School of Public Health e s’Imperial College de Londra.

S’istùdiu at interessadu 1,7 milliones de pessones, analizende comente  su livellu sotziueconòmicu  influit in sa salude e in sa mortalidade a cunfrontu de àteros fatores  prus cunventzionales. Su resurtadu torrat cun àteros istùdios chi aiant fatu  in antis: sa povertade faghet sos matessi dannos  de su tabacu, de s’alcol, de sa vida sedentària, de sa pressione arta, de s’obesidade  e de sa diabete. In prus, sa capatzidade de sa povertade de incurtziare sa vida est prus manna de calicunu de custos àteros fatores. Difatis, su  livellu sotziueconòmicu bassu  reduit s’isperu de  vida de prus  de 2 annos (2,1) in sos adultos  dae  40 a  85 annos; su cunsumu mannu de alcol lu reduit de  mesu annu; s’obesidade  l’incùrtziat de  0,7 annos; sa diabete reduit s’isperu de vida de 3,9 annos; sa pressione arta  de 1,6 annos; sa vida sedentària, 2,4 años; su peus, ca faghet incurtziare sa vida de 4,8 annos, abbarrat semper su tabacu. No est de badas chi ant seberadu custos fatores: sunt sos chi leat in cunsideru sa  OMS pro parare fronte a sas infermidades  non contagiosas in su disinnu suo de reduire s’intzidèntzia issoro de su  25% pro s’annu 2025 (su chi li narant obietivu 25×25).i miserabili

“Sas iscobertas nostras faghent pensare chi sas istrategias  e sas atziones  globales definidas in su disinnu de sa salude de s’OMS escludent unu determinante de importu in su programa”, narant sos istudiosos. E agiunghent: ” Sas dificurtades sotziueconòmicas cherent postas comente unu fatore de arriscu modificàbile in sas istrategias de salude locale e globale “.

Duncas, narat s’artìculu, in sa matessi manera chi si podent promòvere s’abbandonu de su tabacu o sa difusione de s’isport in sa populatzione, si podet fintzas modificare su fatore sostziueconòmicu a totu sos livellos, cun interventos comente sa promotzione de s’isvilupu durante sa prima infàntzia, sas polìticas pro su bonistare o su megioru de s’istrutzione. Ca  sas istrategias de preventzione de sas maladias non funtzionant si non ponent in contu “solutziones istruturales poderosas”.

Ligàmene: http://elpais.com/elpais/2017/01/31/ciencia/1485861765_197759.html

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com