Oe Malta festat s’indipendèntzia: unu modellu pro sa Sardigna?

-de Sarvadore Serra-

carta-de-malta

B’at chie narat chi s’ìsula de Sardigna non podet èssere indipendente, ca non diat pòdere fàghere a mancu de s’Itàlia; e, in prus, indipendèntzia cheret nàrrere isulamentu. At a èssere beru. In s’ìnteri, però, a pagos chilòmetros dae Sardigna, b’at un’isuledda chi faghet a mancu d s’Itàlia e no est isulada dae su mundu: si narat Malta, e su 21 de cabudanni de cada annu faghet sa festa de s’indipendèntzia

Custa ìsula no est istada semper a contu suo. Pro bìdere comente sunt andadas sas cosas, tocat a torrare in palas. Nessi de duos sèculos.

In su 1814, pro more de su Tratadu de Parigi, Malta est intrada a fàghere parte de s’ Impèriu britànicu. Sigomente fiat bastante a curtzu a su Canale de Suez, l’impitaiant comente iscalu pro andare a Ìndia, e est istada su cuarteri generale de sa flota britànnica fintzas a sos annos 30 de su 900.

In su sèculu XIX in Malta est cumintzadu unu protzessu de “anglicanizatzione” dae bandas de sas autoridades britànicas, in ue b’at àpidu, pro contrastu, su tentativu polìticu de unire Malta a su Rennu de Itàlia e, pustis, s’isvilupu de s’indipendentismu de su sèculu XX. Su fatu culminante est istada s’abolitzione de s’italianu comente limba ufitziale in su 1936, contestada meda dae cuddos tzitadinos de Malta chi si cunsideraiant irredentistas e si cheriant cun s’Italia

malta1

Malta at tentu una funtzione istratègica de importu durante sa Segunda Guerra Mundiale, ca fiat a curtzu a sas lìnias de navigatzione de s’Asse, chi l’at assediada. Su coràgiu de su pòpulu in sa defensa at motivadu su re britànnicu Giorgi VI a dare a Malta sa Grughe de Santu Giorgi, chi oe est presente in sa bandera natzionale.

In s’àmbitu de su protzessu de decolonizatzione dae bandas de s’Impèriu britànnicu, Malta at otentu s’indipendèntzia su 21 de cabudanni de su 1964. Ma sos britànicos sunt abbarrados in su territòriu e ant sighidu a controllare portos, aeroportos, servìtziu postale, ràdios e televisiones. Cunforma a sa Costitutzione de su 1964, sa reina Elisabeta II de su Rennu Unidu fiat semper sa soverana de Malta, e unu guvernadore generale teniat s’autoridade esecutiva in nùmene suo. Custu est duradu fintzas a su 13 de nadale de su 1974, cando Malta est devènnida una repùblica in intro de su Commonwealth, cun unu presidente capu de s’Istadu.

Su 31 de martzu de su 1979 sos britànnicos si nche sunt andados de su totu, a pustis chi si sunt negados de pagare sa tassa pretesa dae su guvernu maltesu pro permìtere sa permanèntzia issoro. In custu mamentu, pro sa prima bia in s’istòria sua, Malta s’est agatada sena bases militares istràngias.

malta2-1024x655

Su primu de maju de su 2004 Malta at aderidu s’Unione Eurupea e su primu de ghennàrgiu de su 2008 est intrada in sa zona èuro.

Malta tenet unu sistema unicamerale cun una Càmera de Rapresentantes connota in maltesu comente Kamra tar-Rappreżentanti, elèghida a sufràgiu universale diretu cada 5 annos. In sa Càmera b’at 65 iscannos. Si unu partidu otenet sa majoria assoluta de sos sufràgios ma non de sos iscannos, podet otènnere sos chi li mancant pro àere sa majoria parlamentare.

Su Presidente de sa Repùblica l’eleghet cada 5 annos sa Càmera.

Sos partidos printzipales sunt su Partidu Natzionalista de Malta (chi faghet parte de su Partidu Populare Europeu) e su Partidu Laburista de Malta (chi faghet parte de su Partidu Sotzialista Europeu). B’at fintzas unu partidu birde (Alternattiva Demokratika) e unu de dereta estrema (Imperium Europa)

Ligàmenes: https://es.wikipedia.org/wiki/Malta

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Malta

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com