Indipendèntzia de Catalugna e espertos internatzionales

de Sarvadore Serra

Un’istùdiu internatzionale subra de su deretu a s’autodeterminatzione  fatu dae unos cantos professores de deretu internatzionale  dat resone a sa positzione  de  su guvernu catalanu  pro su chi pertocat sa legitimidade  chi sas leges internatzionales  cunferint a sas aspiratziones catalanas. Custu raportu, chi s’incàrrigu de lu fàghere l’at dadu  Esquerra Republicana,  narat chi  non b’at peruna normativa internatzionale chi non permitat a sa  Catalugna de si fàghere Istadu indipendente.

Su grupu de professores chi at fatu custu raportu est  ghiadu dae  Marc Weller, professore de deretu internatzionale  e istùdios  costitutzionales  internatzionales  de s’ universidade de Cambridge e mediadore espertu  de s’ONU in sos negotziados de paghe in Yemen, Myanmar, Còsovo, Sudàn.

In custas dies su Cussìgiu de sos Politòlogos de Bartzellona at agasagiadu  sa presentada de su raportu, fintzas cun s’interventu  de John Dugard, professore de deretu internatzionale de s’universidade  de Cambridge ispetzializadu in deretu pùblicu internatzionale, Richard Falk, professore emèritu de deretu internatzionale  in s’ Universidade de Princeton (IUA), e Ana Stanic, avogada e ispetzialista  de deretu comunitàriu  e acordos internatzionales  intre sos Istados.

Weller narat chi, in su casu de una setzessione  comente sa de  Catalugna,  su deretu internatzionale binchet sa lege istatale.  A pàrrere de  Weller, su deretu internatzionale no interessat su casu de sas colònias ebbia,ma fintzas  su deretu a s’autodeterminatzione dae su puntu  de vista de sa voluntade de sa gente: “Si tratat de una manera noa de cunsiderare su problema,  chi si fundat in su prinzìpiu democràticu, in sa voluntade de sa gente. Istados comente s’Ispagna  depent rispòndere in manera crara  a custa voluntade de su pòpulu”.

Weller at pretzisadu  chi dae sa  sentèntzia de su  Tribunale Internatzionale de Giustìtzia subra de s’indipendèntzia de su Còsovo  “ resurtat  chi in sa lege internatzionale  non b’est sa proibitzione  de una decraratzione de indipendèntzia  de Catalugna. Su deretu internatzionale est nèutru in relatzione  a una decraratzione unilaterale de indipendèntzia”. In prus, at naradu Weller,  sa mègius fòrmula  pro espressare sa voluntade  de su pòpulu est cun unu referendum e chi, cando l’ant fatu, su guvernu catalanu at a dèpere cuntratare cun su guvernu tzentrale  sas cunditziones de s’essida.

“Su guvernu ispagnolu non tenet perunu deretu legale  de suprìmere s’espressione de sa voluntade populare cando custa voluntade est sa de  s’autodeterminatzione”, at craridu  Weller  faghende riferimentu a s’aumentu de sa repressione dae bandas  de Madrid. “Si su guvernu tzentrale firmat  o interferit in sa tzelebratzione de  custu referendum, tando si podent agatare àteros caminos pro chircare custa indipendèntzia”.Caminos, at asseguradu, chi podent èssere sas eletziones  plebiscitàrias o una mobilitatzione manna e paghiosa in sas carreras.

Richard Falk at afrontadu sa chistione dae su puntu de vista de sa legitimidade, e in custu sensu at asseguradu  chi  “Sa Catalugna at operadu cunforma a sos valores  de una sotziedade democràtica, at evitadu sa violèntzia, e at chircadu in cada mamentu su diàlogu e s’acordu”, cando chi s’Ispagna “coatzionat a reprimet, e chircat de provocare sa violèntzia dae bandas de su guvernu catalanu”.

John Dugard, pro parte sua, at avèrtidu chi sos guvernos e sos Istados no ant a atzetare cun fatzilidade  una Catalugna indipendente. “Custu protzessu de reconnoschimentu e de ammissione  at a èssere difìtzile e longu. No at a èssere immediadu. B’at a chèrrere tempus e passèntzia”.

Custu istùdiu de 60 pàginas, ant naradu sos autores, no ant a istentare a lu publicare.

http://elmon.cat/politica/experts-dret-internacional-avalen-que-catalunya-esdevingui

http://www.treccani.it/enciclopedia/autodeterminazione-dei-popoli-dir-int_%28Diritto-on-line%29/

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com