In Tàtari, istudiende e gherrende contra a s’isclerosi mùltipla

de Sarvadore Serra

Est una forma particulare de Tnfsf13B, unu gene chi b’intrat cun sa sìntesi  de una proteina cun funtziones immunològicas de importu: sa tzitochina Baff. Paret chi b’intret cun su perìgulu  de isvilupare duas maladias autoimmunes:  s’ isclerosi mùltipla   e su lupus eritematosu sistèmicu. Sa prima faghet dannu  a sa  mielina de su sistema nervosu tzentrale; s‘àtera faghet dannu a sa pedde, a sos renes e a àteros òrganos.

Est su chi resurtat dae un’istùdiu de unu grupu internatzionale de chircadores cofinantziadu dae sa  “Fondazione italiana sclerosi multipla” (Fism) e coordinadu dae Frantziscu Cucca, diretore de su  Irgb-Cnr e professore de genètica mèdica de s’Universidade de Tàtari.

Lu narat su New England Journal of Medicine.

«S’isclerosi mùltipla e su lupus eritematosu sistèmicu sunt ‘maladias multifatoriales, in ue su protzessu autoimmune est determinadu dae s’atzione de unos cantos fatores genèticos e ambientales. Prus si connoschent sas càusas de custu protzessu, prus benit bene a cumprèndere sos mecanismos biològicos chi sunt a sa base issoro e a identificare sos bersàllios terapèuticos giustos, ponende fintzas sas premissas pro cumprèndere a cales indivìduos tocat a dare tzertas meighinas», crarit Cucca.

Su sistema immunitàriu est formadu dae chentinas de tzèllulas e molèculas e no est fàtzile a istabilire cales sunt sas chi b’intrant  cun su perìgulu de isvilupare tzertas maladias. «Pro tempus meda amus pensadu chi sos linfotzitas  T esserent sas tzèllulas  cointeressadas primariamente  in s’isclerosi mùltipla», sighit su professore de s’Universidade de Tàtari. «Oe, fintzas gràtzias a custu istùdiu, est essidu a pìgiu unu rolu primàriu de sos linfotzitas  B in custa patologia. Custas tzèllulas autoimmunes, in mesu de sas àteras funtziones, produint anticorpos chi a su sòlitu nos defensant dae tzertas castas de mìcrobos; però, a bortas, podent devènnere auto-anticorpos e podent leare parte in sa resposta inframatòria chi est a sa  base de unas cantas formas de autoimmunidade».

Sa chirca l’ant basada in su secuentziamentu de su genoma de chentinas e chentinas de pessones sanas e malàidas, cun una caraterizatzione  detalliada a beru de sos profilos immunològicos issoro. «Sas anàlisis, a sa prima , sunt istadas fatas in Sardigna,  gràtzias a sa collaboratzione de sos tzentros de istùdiu prus de importu (su Cnr, su CRS4 e sas Universidades de Tàtari e Casteddu); pustis ant interessadu fintzas sa Penìsula italiana, s’Ispagna, su Portugallu,  su Rennu Unidu e s’Isvètzia», agiunghet Maristella Steri, prima autora de su traballu e chircadora Irgb-Cnr. «A pustis de 6 annos de chircas semus istados a tretu de identificare sa correlatzione direta intre una forma particulare de Tnfsf13B e su perìgulu de isvilupare sa Sm o su lupus. S’individuatzione de custa relatzione de càusa-efetu est un’eventu raru a beru in custa casta de istùdios».

Ligàmene: http://www.vistanet.it/cagliari/blog/2017/04/27/scoperto-cnr-universita-di-sassari-gene-che-causa-sclerosi-multipla-lupus/

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com