Cras, Tzentru Servìtzios Losa, addòviu de Sardos

Est cunvocada pro cras  domìniga  8 de santugaine  s’assemblea de sos sòtzios, simpatizantes e aspirantes iscritos de s’assòtziu Sardos, fundadu petzi pagos meses a como cun sa punna decrarada de dare unu logu fìsicu de cunfrontu  a chie cheret pònnere in campu ideas noas e modernas  de guvernu sòtziu-culturale-econòmicu de sa  Sardigna, agiuende su diàlogu in s’àrea polìtica de s’autodeterminatzione. Apuntamentu a sas  10 in sa  sala de su Tzentru Servìtzios Losa, a curtzu a su nuraghe omònimu  in s’istatale 131, in su  de Abbasanta. Si cumintzat cun una relata introdutiva de su presidente Alberto Filippini, chi at a illustrare sas finalidades sotziales  de Sardos. At a sighire, a incuru de  Mariolino Andria e de Pepe Coròngiu, sa presentada  de sos noe laboratòrios temàticos, ispainados in sa retza s’istiu  coladu, a sos cales ant comunicadu giai s’adesione issoro  unas  600 pessones. Ant  a faeddare  de zootecnia, turismu, trasportos, ispopulamentu, ambiente, cultura-istrutzione-limba sarda, agruindùstria, zona franca e sanidade. At a cungiare sos traballos  su giornalista Anthony Muroni. S’assòtziu essit dae sa resessida manna  de su grandu  cuntzertu-eventu subra de  ambiente e paisàgiu “Mama Sardinia”; aiat organizadu giai  un’assemblea fundativa in maju in Santa Cristina;  in trìulas, in Làconi, in sa presentada de unu libru contra a sos Savojas, aiat postu in campu una proposta de lege pro s’insinnamentu de s’istòria sarda in iscola. A pustis de sa presentada in Casteddu est essida a craru fintzas sa positzione  contra a sa lege urbanìstica noa. Como si punnat a unu cunfrontu  cun s’àrea manna de s’astensionismu,  ponende in contu chie non si reconnoschet in su bipolarismu dereta-manca, chi a pàrrere de Sardos sunt responsàbiles ambas duas de  sos istentos istruturales de  sa  Sardigna.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com