Cras in Mandas presentant su libru de Frantziscu Casula subra de sos biagiadores istràngios in Sardigna

 S’at a presentare in Mandas su 6 de Santuaini libru de Frantziscu Casula “I viaggiatori italiani e stranieri in Sardegna” (Alfa Editrice-2015). S’òpera cuntenit sa testimonia de 37 personàgios (18 italianos e 19 istràngios: tedescos, frantzesos, inglesos) chi bìsitant sa Sardigna (francu sos primos duos chi si nde faeddat in su libru; Cicerone, Dante e Cattaneo) e subra s’Ìsula nostra iscrient, fintzas libros medas (comente su generale La Marmora). Sunt in antis de totu iscritores, romanzeris e giornalistas (ammento intre sos àteros Honoré de Balzac e Vittorini, Levi e Lawrence, Valery e Bon¬tempelli, Savarese e Lilli); ma fintzas linguistas (Wagner) e literados (Boullier), polìticos (Cattaneo, De Bellet) e antropòlogos (Mantegazza e Cagneta), dotzentes universitàrios (Gemelli e Le Lannou), militares (La Marmora e Smyth, Domenech e Bechi), eclesiàsticos (su pastore protestante Fuos e su gesuita Padre Bresciani), nòbiles (Francesco d’Este, Von Maltzan.), archeòlogos (Harden) e fotògrafos (Delessert), imprenditores (Tennant). Sos giudìtzios e sas valutatziones subra sa Sardigna e subra sos sardos sunt sos prus isvàrios. Unos cantos infamantes e insultantes: comente cussos de Cicerone chi fentomat sos Sardos comente mastrucati latrunculi, inafidàbiles e disonestos. O cussos de su frantzesu Jourdan, chi delusu pro no èssere resèssidu, a pustis de un’annu istende in Sardigna, a traballare iscraria pro nde fàghere alcol, faeddat de una Sardigna abbarrada rebelle a sa lege de su progressu, terra de barbària intro sa tziviltade chi at assimiladu dae sos dominatores suos nudda àteru che sos vìscios issoro. Àteros esaltant s’ospitalidade de sos Sardos comente su frantzesu Valery chi, segundu issu, istrangiare est a su matessi tempus una traditzione, unu gustu e guasu unu bisòngiu pro su sardu. Un’àteru frantzesu, Boullier, innamoradu de sa Sardigna, in duas òperas subra sos cantos populares e subra sos costùmenes sardos, regollit, cummentat ma in antis de totu faghet a connòschere in Frantza meda poesia populare sarda. Àteros, comente Wagner, istùdiant e analizant sa limba sarda, subra ue at a iscrìere òperas monu¬mentales comente su Dizionario etimologico sar¬do, La Lingua sarda e La vita rustica. Analizat sa cultura e sa limba sarda Roissard de Bellet, nòbile frantzesu chi, mancari tratengèndesi in Sardigna carchi chida ebbia, iscriet su libru suo subra s’Ìsula dende resartu meda a s’istòria. In manera atenta, at a osservare chi: «In Sardigna s’est ispàrghida una literadura sarda, gasi comente est sutzessu in Frantza cun su proventzale, chi s’est arribbadu cunduna pròpia traditzione linguìstica». Un’italianu, Francesco d’Austria-Este, isprimit giudìtzios severos meda subra sos viseres: «Abbaidaìamus sa Sardigna comente un’esìliu» iscriet «in ue istaìamus tres annos pro nos arrichire, o nos fàghere meritòrios in sa corte issoro. S’inglesu Tennant, in s’òpera sua La Sardegna e le sue risorse, faeddat de sa netzessidade de una sèrie de intraprèndidas tentas pro abbalorare sa produtzione locale, pro favorire sas esportatziones e miminare sas importatziones. Indivìduat a custu propòsitu sos setores trainantes de s’economia sarda in ue interbènnere: s’agricoltura, sas minieras, sas indùstrias minores, su traballu in loco de sas matèrias primas, una polìtica fiscale prus pagu vessatòria e su turismu, gràtzias a s’ambiente incontaminadu e galanu de sos logos, aunidu a sos monumentos antigos ùnicos in su mundu. S’italianu Mantegazza, sotziòlogu, economista e mèigu, denùntziat s’abbandonu e s’isolamentu in ue sa Sardigna est lassada dae sos poteres mannos; s’impreu de mandare in s’Ìsula, comente esseret una Sibèria de Italia, funtzionàrios ruzos, bonos a nudda, ignorantes o, non basteret, infartados; s’as-sàrtiu a s’Ìsula dae parte de ispeculadores abramidos chi, a esempru, istratzant sas forestas, bìculu a bìculu, cun vandalismu ferotze; sa povertade istrema e s’insufitziente ordinamentu iscolàsticu; sos ergastolanos chi li dant a pensare chi sa sotziedade si vèndicat prus de cantu si potzat difèndere.

 

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com