Cras, in Làconi, contra a sos Savojas e pro s’istòria sarda in iscola

Una proposta de lege subra de s’insinnamentu de s’istòria de Sardigna  in sas iscolas. Est su chi annùntziant sos promotores  de un‘initziativa de crìtica a s’operadu istòricu de sos  Savojas  in Sardigna chi sàbadu 17 de làmpadas in  Làconi ant amaniadu in sos locales de  Palatzu Aymerich cumintzende  dae sas chimbe e mesa de merie. Unu programa polìticu culturale de primore pro su mundu identitàriu. Su Grupu Cunsiliare locale “Insieme Per Laconi ” e su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, assòtziu de tutela de sa polìtica linguìstica, ant a mòvere dae sa presentada  de su libru di Frantziscu Casula “Carlo Felice e i tiranni sabaudi ” pro fàghere, durante su sero, una manifestatzione de riflessione istòrica subra de su chi ant fatu sos monarcas piemontesos in Sardigna. B’at interventos de  Simona Coròngiu, animadora de su Grupu Insieme per Laconi, Giosepe Melis, dotzente de s’’Universidade de Casteddu, Pàulu Cossu, editore, Pàulu Pisu, esponente de sa  Tavola Sarda della Pace. Pro serrare b’est s’interventu de  Anthony Muroni, giai  Diretore de s’Unione Sarda, chi, a nùmene de s’assòtziu polìticu-culturale “Sardos”, chi dae pagu at cuntribuidu a fundare, at a presentare unu progetu de lege pro s’insinnamentu de s’istòria sarda in sas iscolas. S’apuntamentu est a beru de atualidade,  si si pensat a sas acuntèssidas  chi ant interessadu  sa Comuna ogiastrina de Lanusè a sa cale su Prefetu de Nùgoro at negadu sa possibilidade  de cantzellare sa  nomenclatura sabàuda dae sa toponomàstica de sa bidda.   Casula e Melis etotu (unu autore e s’àteru prefatore de su libru) ant fundadu in Casteddu unu movimentu chi tenet sa punna  de nche bogare s’istàtua  de  Carlo Felice dae sa pratza omònima. ” Amus amaniadu custa manifestatzione- at naradu sa cussigera comunale Simona Coròngiu – ca a pustis de custas acuntèssidas bi cheret una sensiblizatzione  de sa populatzione, de sos assòtzios  e de sos movimentos identitàrios chi no  siat una protesta riruale istèrile. Sa presentada de una proposta de lege podet agiuare sos sardos a lèghere mègius s’istòria issoro e su presente issoro”. Una curiosidade de  s ‘initziativa est chi la faghent in sa  sala de su pranu nòbile de sos feudatàrios antigos de orìgine catalana de Làconi chi pustis sunt istados sos amparadores prus mannos  de sa monarchia sabauda.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com