S’italianu, limba de Italia e de unos cantos Istados minores

de Sarvadore Serra

 S’italianu (italiano (help·info) [itaˈljaːno] o lingua italiana [ˈliŋɡwa itaˈljaːna]) est un’idioma romànicu. Est limba ufitziale in Itàlia, in Isvìtzera (in pare cun su tedescu, su frantzesu e su rumantsch), in San Marino, in Tzitade de su Vaticanu (cando chi  su  latinu est sa limba ufitziale de sa  Santa Sede).   Est coufitziale in Islovènia (in sas  bator comunas  litoràneas  de Ancarano, Capodistria, Isola d’Istria e Pirano )         e in  Croàtzia (in sa regione istriana b’est su  bilinguismu ufitziale  croatu- italianu;  s’italianu lu faeddat su bonu de sa populatzione , mancari su livellu de  tutela de sa minoria natzionale italiana càmbiet dae comuna a comuna). In su tempus coladu at tentu status ufitziale  in Albania, Malta e Monaco, gasi comente in sas chi sunt istadas s’ Àfrica Orientale Italiana e s’ Àfrica Setentrionale Italiana. In Còrsica   est istadu ufitziale  fintzas a su  9 de maju de su  1859 ,  cando in parte sua est intradu  su  frantzesu. Lu faeddant medas disterrados in sas Amèricas e in Austràlia. S’italianu est una de sas limbas ufitziales  de s’ Organizatzione pro sa Seguresa e sa  Cooperatzione in Europa e una de sas limbas de traballu de su  Cussìgiu de Europa.

In s’ Unione Europea b’at 65 milliones de faeddadores dae sa nàschida (13% de sa  populatzione UE) e lu faeddant comente segunda limba  14 milliones de tzitadinos UE (3%). Si si contant sos paisos in foras de s’Unione Europea, su nùmeru totale de faeddadores est a fùrriu de  85 milliones.

S’italianu est sa limba de traballu printzipale de sa Santa Sede, faghende a lingua franca in sa gerarchia eclesiàstica,  e est limba ufitziale  de su Òrdine Soveranu Militare de Malta. Est connotu comente su limbàgiu de sa mùsica pro more de s’impreu suo  in sa  terminologia musicale e in s’ òpera. Tenet un’influèntzia manna in sa artes e in su mercadu de sos benes de lussu.

S’italianu l’at adotadu s’Istadu cun  s’unificatzione de Itàlia, a pustis chi pro sèculos fiat istadu unu limbàgiu literàriu de importu basadu in su toscanu faeddadu mescamente dae sa  classe arta de sa sotziedade fiorentina. S’isvilupu suo est istadu influentziadu fintzas dae sos àteros limbàgios italianos e, mancari prus pagu, dae sos limbàgios germànicos de sos invasores post-romanos. S’intrada in s’italianu de paràulas cultas  leadas dae su latinu est un’àtera forma de imprèstidu lessicale chi b’est istada pro mèdiu  de s’influèntzia  de su limbàgiu iscritu  e de su limbàgiu litùrgicu de sa  Crèsia. Dae s’Edade Mèdia  fintzas a su primu perìudu modernu su prus de sos faeddadores literados italianos connoschiant fintzas su latinu; e duncas adotaiant cun fatzilidade  paràulas latinas in s’iscritura issoro —e a bias in sos discursos issoro—in italianu.

Sas vocales sunt sas segundas prus a curtzu a su latinu  a pustis de su  sardu. A diferèntzia de su prus de sas àteras lìteras romànicas, s’italianu mantenet su contrastu intre cunsonantes longas e curtzas.  Comente in su prus de sas limbas romànicas, s’ atzentu est importante.

S’italianu est una limba romànica, e duncas protzedit dae su latinu vulgare (sa forma faeddada de su latinu non clàssicu). S’italianu istandard est basadu in su toscanu, mescamente su  dialetu fiorentinu, e duncas est una limba ìtalu-dalmàtica, unu grupu chi nde faghent parte, in mesu de àteros su sitzilianu e su dalmàticu  chi como est estintu.

S’italianu est sa limba prus a curtzu a su latinu in tèrmines de  vocabulàriu. Sa simigiàntzia lessicale est de su 89% cun su frantzesu, de su 88% cun su catalanu, de su 85% cun su sardu, de su 82% cun s’ ispagnolu  e su portughesu, de su 78% cun su retoromànicu, e de su 77% cun su rumenu.

Dea un’istùdiu chi at analizadu su gradu de diferentziatzione  de sa limbas romànicas  in cuumparatzione cun su latinu (ponende a cunfrontu sa  fonologia, s’ inflessione, su discursu, sa sintassi, su vocabulàriu, e s’ intonatzione) resurtat chi, in mesu de sas limbas analizadas, sa distàntzia intre s’italanu e su latinu est petzi prus arta de sa chi b’est  intre  su sardu e su latinu.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Italian_language

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com