S’afrikaans, limba germànica de Àfrica

de Sarvadore Serra

S’ afrikaans est una limba germànica otzidentale. . Lu faeddant in Sudàfrica, Namìbia e, mancari prus pagu, in Botswana e Zimbabwe. Derivat dae una forma dialetale de s’ olandesu   faeddada dae sos primos colonizadores de su chi como est su Sudàfrica, in ue, in su sèculu XVIII,  at cumintzadu a bellu a bellu a isvilupare caraterìsticas suas.

Est sa prima limba de su prus de sos  afrikaner (sos discendentes de sos colonizadores olandesos) e de sos colorados (unu grupu ètnicu multiratziale in ue b’at elementos europeos, africanos (khoisan e bantu) e asiàticos) .In afrikaans b’at paràulas leadas dae àteras limbas, comente su portughesu, su bantu , su malay, su tedescu  e sas  limbas khoisan  . Ma su  90 – 95% de su vocabulàriu est de orìgine olandesa. Sa diferèntzia cun s’olandesu est mescamente in sa morfologia prus analìtica  de s’afrikaans.  Est possìbile s’intercumprensione intre sas duas limbas, màssimu in sa forma iscrita.

Cun unos 7 milliones de  faeddadores dae sa nàschida in Sudàfrica (su 13.5% de sa populatzione) est sa tertza limba prus faeddada.   De sas ùndighi  limbas ufitziales de Sudàfrica , (afrikaans, inglesu, ndebele, sotho setentrionale, sotho, swazi, tsonga, tswana, venda, xhosa e zulu) est sa chi at sa difusione geogràfica e ratziale prus manna. Sunt in medas sos chi la tenent comente sa de duas e sa de tres limbas. Est s’idioma de majoria  de sa parte otzidentale de  su Sudàfrica —sas provìntzias  de su  Capu Setentrionale e de Capu Otzidentale, sa prima limba de su 75.8% de sos sudafricanos  colorados (3.4 milliones de pessones) e de su 60.8% de sos  sudafricanos biancos (2.7 milliones). Cun su  4.6%, est  su segundu idioma faeddadu comente prima limba dae sos  sudafricanos asiàticos (58,000). A bias de su  1.5% de sos sudafricanos nieddos (600,000 pessones) lu faeddat comente prima limba. Pessones medas chi faeddant in  bantu   e in inglesu impreant s’afrikaans comente segunda limba. L’insinnant in iscola, e b’at unos  10.3 milliones de istudentes  chi l’imparant comente segunda limba.

Una de sas resones de sa difusione de s’afrikaans est s’isvilupu suo a livellu pùblicu: l’impitant in sos giornales e in sas trasmissiones radiofònicas e televisivas, e ant publicadu unas cantas tradutzones de sa Bìblia dae cando est essida a campu sa prima editzione in su 1933.  

In Namìbia, s’afrikaans lu faeddant meda comente segunda limba, e l’impitant comente lingua franca. Comente limba de nàschida lu faeddant in su  10.4% de sas famìlias, mescamente in sa capitale Windhoek, in Walvis Bay, in Swakopmund e in sas regiones meridionales de Hardap e ǁKaras.   Paris cun su tedescu, fiat una de sas limbas ufitziales de Namìbia fintzas a cando no est   devènnida indipendente in su 1990, e su 25% de sa populatzione de Windhoek lu faeddaiat in famìlia. Siat s’afrikaans siat su tedescu sunt limbas regionals reconnotas, belle chi petzi s’ inglesu tenet un status ufitziale in sos afares de guvernu.

Sas istimas de su nùmeru totale de sos faeddaores de Afrikaans andant dae sos 15 a sos  23 milliones.  

In su Sudàfrica de su post apartheid , a sa prima, b’at àpidu una pèrdida de su tratamentu preferentziale  de su guvernu pro s’afrikaans, in tèrmines  de istrutzione, eventos sotziales, mèdios de informatzione e status generale, ca custu idioma  at cumpartzidu  su rolu suo de limba ufitziale  cun sas àteras 10 limbas. Ma como   est torrende in possa. A pustis de s’inglesu, s’afrikaans est s’idioma prus impreadu  in sa ràdiu, in sos giornales e in sa televisione. In su 2009, su canale televisivu SABC3 at cumintzadu a trasmìtere programas in  africaans. Cada annu si pùblicant prus de  300 libros  in custu idioma. B’at CD and DVD cun materiale iscolàsticu. Sa  limba est devenende populare in sos canales a pagamentu  DSTV e in unos cantos giassos digitales. Est torrende a essire a campu, mescamente in mesu de sos giòvanos, sa mùsica populare in africaans. Est creschende fintzas su tzìnema:  Skoonheid, est istada sa prima pellìcula in africaans chi ant presentadu in su Festival de Cannes de su 2011.

 Dae sos datos de su tzensimentu sudafricanu resurtat chi est creschende su nùmeru de sos faeddadores in totu sas 9  provìntzias: unu totale de  6.85 milliones  in su 2011,  a cunfrontu de  sos  5.98 milliones  de sa dècada anteriore.   Su South African Institute of Race Relations (Istitutu Sudafricanu de Relatziones Ratziales) previdet chi sos faeddadores de custu idioma ant a èssere semper de prus sos colorados.   E no est de badas, cunsiderende custa crèschida, chi chie connoschet s’africaans agatat traballu cun prus fatzilidade.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Afrikaans

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com